Les decisions més exigents de l’enginyeria rarament arriben amb una única resposta correcta. Davant d’una sequera, del redisseny d’un procés productiu o de la implantació d’una nova tecnologia, els càlculs són indispensables, però no decideixen sols. Cal determinar quin impacte es vol evitar, quin risc s’assumeix i a qui afectarà el resultat.
Les reflexions han sorgit durant la jornada Enginyeria, impacte i responsabilitat, organitzada per les comissions d’Acció Social i de Lideratge Empresarial del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb la col·laboració de l’ETSEIB. Les participants han coincidit que una decisió pot resoldre un problema immediat, però comprometre opcions futures.
D’un risc ambiental a una nova manera de produir
M. Teresa Valls, directora de la planta de Vacarisses de Puig i responsable de la Dry Factory, ha explicat com la sequera ha posat en evidència la dependència d’un recurs essencial per a la fàbrica: l’aigua. El dilema no ha estat únicament productiu, sinó que hi han entrat en joc la continuïtat de l’activitat, els llocs de treball i l’arrelament de la planta al territori.
La resposta no ha consistit a cercar una solució ràpida, sinó a replantejar el procés. Un equip de treball ha estudiat durant dos anys diferents alternatives fins a transformar l’aigua depurada que s’abocava en un recurs reutilitzable per a les neteges. El resultat és la Dry Factory, una instal·lació que permet reincorporar al procés bona part de l’aigua tractada i tancar un cicle que abans era lineal.
Valls ha reivindicat la formació tècnica com a punt de partida, no com a final de trajecte. “L’ETSEIB ens ensenya a pensar. I això és el més important de tot”, ha afirmat. Pensar, en aquest cas, ha volgut dir anticipar que la sequera no seria un episodi excepcional, valorar tecnologies sense garanties absolutes i assumir les conseqüències ambientals, socials i econòmiques d’una decisió industrial.
Entendre els límits i ordenar la incertesa
La sostenibilitat deixa de ser una qüestió separada del negoci quan es mira des de la dependència. Núria Pous, directora general d’Anthesis a Espanya i Portugal, ha advertit que “quan parlem de sostenibilitat pensem que és un tema ambiental i, en el fons, és un tema de dependències”. Les empreses, les infraestructures i els productes depenen de l’aigua, dels materials, de l’estabilitat climàtica i dels ecosistemes.
Aquesta mirada obliga a ampliar les preguntes clàssiques de l’enginyeria. Ja no n’hi ha prou amb saber si una solució funciona o és econòmicament viable: també cal valorar si podrà continuar funcionant amb temperatures extremes, restriccions de recursos o alteracions de les cadenes de subministrament. Pous ha defensat l’ús de models climàtics i anàlisis de cicle de vida per decidir amb dades i no només amb intuïcions. El repte, ha resumit, és “generar valor per la societat i les persones, però amb menys recursos, amb menys impacte”.
Gemma Giró, responsable del Centre d’Excel·lència de Riscos i Senior Director de dsm-firmenich, ha traslladat aquesta complexitat a la gestió del risc. Preveure escenaris no significa paralitzar-se, sinó disposar d’alternatives abans que arribi la crisi. “La gestió de riscos no està pensada per dir no, sinó que està pensada per ajudar-nos a prendre una millor decisió”, ha remarcat.
Això implica identificar què és crític per a una organització, quins processos no es poden aturar, de quines persones o proveïdors depèn l’activitat i quines conseqüències tindria cada opció. La resiliència no es construeix en plena emergència: es treballa abans, quan encara hi ha marge per analitzar i prioritzar.
La tecnologia necessita persones
La capacitat tècnica continua sent imprescindible, però no suficient. Vanessa Rodríguez, directora de Desenvolupament de Persones i Organització de Leitat Managing Technologies, ha situat el lideratge, la comunicació i la col·laboració al mateix nivell que el coneixement especialitzat. “Liderar no és dirigir únicament”, ha afirmat, sinó que requereix “molta comunicació amb els equips i entre equips, saber tenir impacte i influència”.
La transformació necessita equips diversos, professionals capaços de traduir coneixement en decisions compartides i organitzacions que acompanyin les persones en les seves primeres responsabilitats. “Sense les persones no seria possible portar a terme tots aquests projectes”, ha recordat Rodríguez.
El debat ha deixat oberta la qüestió de com preparar professionals per decidir en un món on els problemes tècnics no es poden separar dels seus efectes socials, ambientals i ètics. L’enginyeria no només ha de resoldre problemes: també ha d’entendre quins problemes resol, per a qui i amb quines conseqüències.
