"Desconnectats", el perquè de la desconnexió dels trens de l'Ebre

La seu dels EIC va acollir ahir la tarda la jornada “Desconnectats, el perquè de la desconnexió dels trens de l'Ebre”, organitzada pel Grup Engitren de la Comissió de Cultura. La ponència va ser presentada pel tortosí Antoni Royo, documentalista i responsable de les entrevistes del documental Desconnectats.

Durant la xerrada va explicar el per què de Desconnectats, un documental que pretén fer pedagogia de la necessitat, la utilitat i les potencialitats del tren. Alhora que recorda els trens de l’Ebre i de pas la història del ferrocarril a Catalunya, de la mà d’especialistes, aborda els debats sobre l’actual model d’infraestructures, per plantejar el model desitjat que passa per conciliar la mobilitat sostenible amb el desplegament del Corredor Mediterrani.

El documental Desconnectats s'insereix dins d'un projecte transmèdia sota la formula d'un docuweb amb l'objectiu d'allargar la vida útil del documental i dotar-lo d'un aprofitament pedagògic als IES. Per això, han ideat la creació d'un web interactiu on penjar el documental i on es bolcaran els continguts (entrevistes, fotografies i documents) generats durant el procés d'elaboració del documental.

El projecte del documental es remunta al juny de 2014 quan es va iniciar el procés de documentació sobre els trens de l’Ebre i continua el setembre de 2014, quan comencen a filmar amb diners de les seves butxaques. Contacten amb Germà Bel a finals de desembre de 2014 i filmen el tràiler del documental el març de 2015. El 2015 ha estat un any de cerca de finançament. A finals de 2015 es confirma una aportació de la Diputació de Tarragona, i durant el 2016 es van sumar ajuntaments ebrencs. L’estrena de Desconnectats està prevista durant l'any 2017, en què també es lliuraran les altres recompenses (enllaç, DVD).

Per què entre Vandellòs i Tarragona els trens circulen per via única?

Vint anys després del primer viatge entre Barcelona i Mataró, el 21 de juliol de 1868 es va realitzar el primer trajecte per tren entre València i Barcelona. Des d’aleshores va ser possible viatjar en tren des de València fins a la frontera francesa. Un mes abans s'havia culminat la línia amb la construcció del pont sobre l'Ebre a Tortosa. Tortosa havia jugat totes les seves influències a la Cort madrilenya per tenir l'estació de tren a tocar de la ciutat. Es percebia el tren com un factor de progrés que serviria per estimular l'economia i els intercanvis.

El 1987, el Consell de ministres va aprovar el Pla de Transport Ferroviari, un projecte de modernització que apostava per una infraestructura ferroviària mixta de passatgers i mercaderies de velocitat alta (200-250 km/h). El Pla recollia la duplicació de la totalitat de la via fèrria entre València i Barcelona. El primer Euromed Alacant-Barcelona circularà el 1997, però la progressió del Corredor Mediterrani s'atura ja que el govern de l'Estat prioritzarà a partir d'aleshores un model radial ferroviari basat en l'alta velocitat.

El 2016, quasi 150 anys després del primer trajecte en tren, a l'Estat europeu campió de l'alta velocitat, la línia València-Barcelona comprèn encara un tram de via única entre Vandellòs i Tarragona. Aquest coll d’ampolla provoca el col·lapse del tràfic de combois de passatgers i mercaderies.

Prop del 40% del PIB de l’Estat espanyol es genera al Llevant peninsular (Catalunya, País Valencià i Múrcia) i les infraestructures de transport per tren i carretera, el Corredor Mediterrani, “no estan a l’alçada del que es necessita”, va denunciar Royo.

Partint de la història dels trens de l'Ebre, el documental Desconnectats recorda la història del tren a Catalunya per visibilitzar la seva gran aportació, i identifica els seus reptes actuals, que segons el ponent Antoni Royo “passen per una millora de les infraestructures ferroviàries i el foment de la mobilitat sostenible per tal d'assegurar les aspiracions de progrés i desenvolupament del país”.

La desconnexió de les infraestructures al Llevant peninsular és volguda?

Com ens afecta a catalans i valencians el coll d’ampolla ferroviari entre Vandellòs i Tarragona o que el principal eix viari gratuït del Corredor Mediterrani, la N-340, tingui un únic carril per sentit entre l’aeroport de Castelló i l’Hospitalet de l’Infant? Quin sentit té aquesta desconnexió? És volguda?

El documental Desconnectats busca explicar el perquè d’aquesta desconnexió, i fer visible com les infraestructures ferroviàries són centrals per multiplicar les potencialitats socials i econòmiques del Corredor Mediterrani.

Des del 2013 existeix la Plataforma Trens Dignes Ebre i Priorat que reivindica la millora de les infraestructures i els serveis ferroviaris al tram de l'Ebre. La manca d'inversions i de manteniment per part del Ministeri de Foment provoca retards en els trajectes que s'han agreujat amb la incidència tècnica de l'estació de Montroig del Camp el 8 de juny. El 19 de juny es va convocar una concentració a l'estació de l'Aldea per denunciar aquesta situació insostenible.

Les actuals mobilitzacions per la millora de les connexions ferroviàries de les poblacions ebrenques amb Barcelona i la demanda de la gratuïtat de l’AP7 al seu pas per les Terres de l’Ebre estan evidenciant les greus carències d’infraestructures que arrossega el territori. Però més enllà de constatar una problemàtica local, aquestes mancances repercuteixen sobre l’eficiència del Corredor Mediterrani, unes infraestructures bàsiques per al Llevant peninsular.

Una conferència de Germà Bel al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta és la fórmula triada per desenvolupar el guió del documental. Docent des de 2004 a la Universitat de Barcelona, Bel ha exercit com professor visitant a les Universitats de Cornell i Princeton, i com investigador visitant a Cornell i Harvard. Ha publicat Espanya, capital París, que estudia la capitalitat de Madrid, les infraestructures a l’Estat espanyol i l’impacte d’ambdós en l’economia, i Anatomia d’un desengany: la Catalunya que és i l’Espanya que no va poder ser, llibre en què analitza els factors que expliquen l’augment del suport a la independència de Catalunya. És diputat al Parlament de Catalunya per la llista de Junts pel Sí.

La trama del documental pivota sobre la intervenció de Bel que estarà puntuada pels testimonis de coneixedors dels trens de les Terres de l'Ebre i per les entrevistes a especialistes que analitzaran els reptes de les infraestructures en clau de mobilitat sostenible i organització del transport, però també abordant la multimodalitat del transport de viatgers i mercaderies, la intermodalitat o el paper de les infraestructures de transport com a instrument de vertebració i cohesió territorial.

A banda de Germà Bel, el documental recollirà les intervencions de diversos especialistes i docents universitaris, periodistes, experts ebrencs, persones usuàries dels trens, i també agents econòmics i socials que defensen la modernització del Corredor Mediterrani.

A l’actualitat, amb la creixent deslocalització de les empreses, la logística i l’abaratiment dels costos de transport són essencials. El tren és el mitjà de transport del segle XXI: és eficient energèticament, redueix la sinistralitat i no necessita la despesa de manteniment que requereixen les carreteres. El tret més destacat de la locomotora de tren, un cop inventada la màquina de vapor, fou la l’escassa pèrdua d’energia per deformació entre el rail de la via i les rodes del tren. Aquesta eficiència energètica, en el context de la multiplicació del tràfic comercial i el canvi climàtic, és cabdal.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.