Dos petits satèl·lits del Nanosat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han viatjat a l'espai des de Kourou, a la Guaiana Francesa, per dur a terme la missió FSSCat, guanyadora al 2017 del 'Sentinel Small Satellite Challenge Award' de l'ESA. La missió té com a objectiu monitoritzar el gel polar i la humitat del sòl, per la qual cosa es registrarà i s'analitzaran les variacions al gruix de la neu i de les capes de gel, que serviran per comprovar l'efecte de l'augment de la temperatura en les regions polars. Alhora, s'assajaran sistemes de comunicació entre nanosatèl·lits, per crear una futura xarxa de satèl·lits federats.
A bord també viatja el demostrador tecnològic de l'ESA ɸ-sat-1, el primer que posa en òrbita la intel·ligència artificial a l'espai i que servirà per detectar la presència de núvols a les imatges òptiques i destriar-ne les que no tenen prou qualitat.
La missió està liderada pel professor Adrianno Camps, coordinador científic de la Unitat María de Maeztu CommSensLab-UPC, director del NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya· BarelonaTech (UPC) i investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), juntament amb Alessandro Golkar, professor de l’Institut de Ciència i Tecnologia de Skolkovo (Skoltech), de Rússia, i segon investigador principal del projecte.
La missió FSSCat consisteix a posar en òrbita dos petits satèl·lits del tipus CubeSAts, amb equipament científic per analitzar la humitat del sòl, l'extensió i el gruix de la neu i del gel a les regions polars, uns paràmetres fonamentals per a la navegació marítima i per seguir l'evolució del canvi climàtic. Amb la missió es preveu millorar la resolució espacial actual dels mapes d'humitat del terreny, combinant instrumentació de darrera generació de microones, dissenyada i construïda pel NanoSat Lab de la UPC i d'òptica hiperespectral, desenvolupada per l'emrpesa Cosine Remote Sensing, dels Països Baixos.
La intel·ligència artificial, per primera vegada en òrbita
Per primera vegada es farà ús de la intel·ligència artificial (IA) en òrbita, i serà el primer experiment per agilitzar l'enviament de grans quantitats de dades a la Terra. Així, s'ha aprofitat la missió per incorporar aquesta tecnologia a l'experiment, basada en l'algoritme desenvolupat per Cosine Remote Sensing. Es tracta de demostrar el funcionament de la targeta Movidius d'Intel, basada en el circuit integrat Myriad 2, un xip que detecta els nuclis de condensació dels núvols que puguin afectar les imatges, utilitzant les dades de la càrrega òptica hiperespectral. Tot i el gran volum de dades generades, aquesta tecnologia és capaç de filtrar i descartar les imatges que considera no vàlides per no tenir prou qualitat.
En el desenvolupament de 'ɸ-Sat-1 ha participat un consorci d'entitats, liderat per l'empresa Cosine Remote Sensing (Països Baixos) juntament amb la Universitat de Pisa (Itàlia), Sinergise (Esolovenia) i Ubotica (Irlanda).
