Per començar a caminar cap un model energètica net, competitiu, descentralitat i distribuït, participatiu, democràtic i socialment inclusiu el Govern ha elaborat la Prospectiva Energètica (PROENCAT) amb l’horitzó al 2050, data que es fixa per a la descarbonització.
El document preveu que el consum d’energia final a Catalunya caurà un 30% en aquesta data, el 2050, respecte el 217 i que, d’aquesta energia final, el 76,4% serà elèctrica, en front el 24,8% del 2017. Per aconseguir-ho, es calcula que la potència instal·lada en renovables es multiplicarà per 18, des del 2017 fins el 2050 per arribar als 62.000 MW aquell any. El gruix d’aquesta potència provindrà de l’eòlica terrestre (23.136 MW) seguida de la fotovoltaica terrestre (19.295) i la fotovoltaica de teulades (11.144). Per assolir-ho, es calcula que el 2,5% de la superfície de Catalunya estarà ocupada amb instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, una superfície que representa 80.000 hectàrees i que inclou zones antropitzades i sòl no urbanitzable.
La PROENCAT també preveu canvis en el sector energètic no elèctric amb un impuls de les refineries i les plantes d’olefines basat en la bioeconomia i la utilització de residus i subproductes renovables. La producció d’hidrogen d’origen renovable com a combustible o matèria primera al sector energètic, del transport o la indústria també es preveu potenciar i arribar a la producció de gairebé 95.000 tones el 2050.
Per la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, amb aquesta Prospectiva “la transició energètica a Catalunya prem l’acceleració”. Per Jordà, el repte és “gegantí i immens” però defensa saber com dur-lo a terme. “Estem a les portes d’una autèntica revolució energètica que no només canviarà la manera de relacionar-nos amb l’energia, sinó que també canviarà els nostres hàbits, la mobilitat, les teulades dels edificis i els paisatges”, ha conclòs Jordà. Per la titular d’Acció Climàtica, per dur a terme les accions previstes al pla, caldrà “la participació i la complicitat de tot el país, sense deixar ningú enrere”.
La directora de l’ICAEN, Marta Morera, ha manifestat l’interès de l’executiu català en aconseguir que el nou model energètic sigui “eficient, renovable, de generació més distribuïda, competitiu i més democràtic i participatiu”. Per això, ha recalcat que la transició energètica “no va” només de fer instal·lacions renovables, sinó de modificar el conjunt del sistema i també la demanda amb una descarbonització de la indústria, edificis de zero emissions, economia circular, etc.
La prospectiva energètica de Catalunya 2050 fixa les accions de futur al sistema energètic de Catalunya per tal de facilitar la presa de decisions en matèria de política energètica a mig i llarg termini. Per això Jordà destaca que el document analitza i valora les possibles evolucions del sistema energètica del país, els avantatges i els inconvenients de cada tecnologia. S’ha treballat en base a assolir la neutralitat climàtica el 2050, desenvolupar una economia pròspera, moderna i competitiva, posar l’eficiència energètica al centre de totes les polítiques i assegurar un subministrament assequible.
