El Gobierno de Mariano Rajoy, per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, va signar un acord de 36 punts amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) que inclou la rebaixa de la tarifa d’accés als abonats de mitja tensió.
Històricament, els subministraments en MT (>1.000 V) de potència contractada superior a 450 kW es regien, en la part de tarifa d’accés, per la taxa 6.1. L’Ordre IET/2444/2014, de 19 de desembre, va crear, a instàncies del PNB, una tarifa 6.1.B (subministraments entre 30 kV i 36 kV) en la qual el terme de potència de la 6.1 (posteriorment anomenada 6.1.A) va passar de 39,139427 €/kW a l’any a 33,24, mentre que el peatge d’energia per accés variava de 0,026674 €/kWh a 0,023381. Ara, el compromís del Gobierno del Reino de España és convertir els subministraments de la tarifa 6.1.B (de 30 a 36 kV) i assimilar-la a la 6.2 que, fins ara, era per als connectats a tensions de 36 a 72 kV.
El 12 de maig, la CECOT va emetre una nota de premsa en la qual denunciava la discriminació que patiran les empreses catalanes, majoritàriament connectades a la xarxa de 25 kV. Del total de 5.800 subministraments a 25 kV acollits a la tarifa de peatges 6.1A, 3.277 són a casa nostra (un 56,50%). Per tant, Catalunya serà la comunitat autònoma més perjudicada per aquesta flagrant discriminació que no té justificació ni tècnicament ni econòmicament. Segons la mateixa entitat, les empreses acollides a la tarifa 6.1B es troben majoritàriament al País Basc, així com a Andalusia, Navarra, Castella i Lleó, Cantàbria i Astúries. Es calcula que el sobrecost en peatges elèctrics de les empreses catalanes sotmeses a la tarifa 6.1A respecte al que tindrien si fos acceptada la sol·licitud de la CECOT i de l'anomenada Plataforma kV 25/30 (creada després de la promulgació de la IE/2444/2014), és d'uns 200 milions d'euros a l'any.
Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, l’any 2015, 1.975 subministraments estaven acollits a la tarifa 6.1B —353 més que el 2014 (+29%)—. La tarifa 6.1A, així, havia perdut 485 subministraments. Per tant, la creació de la tarifa 6.1.B havia provocat aquest desplaçament tan important causat per l’abaratiment del cost dels peatges. És de suposar, doncs, que, a partir d’ara, hi haurà molts més canvis per passar de contractes a 25 kV a la gamma 30/36 kV, allà on sigui tècnicament i econòmicament viable.
Qui pagarà els peatges deixats de recaptar com a conseqüència d’aquest autèntic nyap? La resposta ha de ser fora de la tarifa elèctrica, ja que la decisió del canvi és un troc polític. El més lògic seria que fos el cupo vasco i la resta de comunitats autònomes beneficiades pel canvi les que assumissin els sobrecostos. En cas contrari, les pimes catalanes tindran un altre sobrecost: el corresponent al repartiment d’aquests descomptes perquè no es torni a generar dèficit tarifari.
A banda de la nota de la CECOT, hi ha hagut magnífics i aclaridors pronunciaments. Com el de la Generalitat de Catalunya, en una tribuna publicada a “El Punt Avui”, en la qual l’aleshores conseller Jordi Baiget exposava que els peatges de la tarifa 6.1A (la de les pimes catalanes) seran de 32,30 €/MWh i les de la tarifa 6.2 (la de les empreses del País Basc connectades a 33 kV) de 14,97 €/MWh, és a dir, un 54% més reduïdes. Per tant, Baiget exigia al Ministeri d’Indústria que la tarifa 6.2 es faci extensiva a la gamma de tensions d’entre 25 i 72 kV. Si aquesta proposta fos acceptada, en resultarien beneficiats uns 5.800 subministraments, 3.277 corresponents a empreses catalanes.
Per la seva part, l’enginyer industrial Joan Vila va publicar al "Diari de Girona" un extraordinari article titulat "Catalunya, regió elèctrica", en el qual, a més de fer una anàlisi sensacional del problema, aportava dades de greuges envers Catalunya tan importants com els costos del tancament de la central nuclear de Garoña (qui vulgui conèixer aquest tema a fons pot llegir el reportatge “Viaje a la nuclear maldita de Lemóniz”). El tancament ens ha costat als abonats un recàrrec en la factura elèctrica de l’1,72% entre els anys 1996 i 2015. Un total de 2.273 milions d’euros (gairebé dues vegades el cost de la plataforma Castor).
Ara, les restes d’aquell monstre es regalen a canvi dels vots del PNB al Govern d’Euskadi. No hauria estat més lògic vendre en concurs públic i si es recuperaven diners abonar-los a la tarifa elèctrica? Joan Vila apunta a l’obertura del meló de la tarifa. El tarifazo basc, de fet, ha trencat el principi fins ara defensat en la Constitució de 1978: tarifa única i igual a tot el territori. Ara haurem de fer realitat una TTU (Tarifa Tope Uni- ficada) ja que hi ha comunitats amb preus molt més econòmics i, per tant, cal obrir el debat sobre aquest tema.
Per què Catalunya, que gaudeix d’un sistema amb capacitat per cobrir la demanda elèctrica pròpia amb les centrals ubicades al territori i suportar infraestructures que tothom voldria tenir lluny tot gaudint d’energia elèctrica de qualitat, ha de seguir pagant un dèficit tarifari que no ha generat? Per què ha de pagar els sobrecostos de les comunitats extrapeninsulars o els de les primes de renovables d’una combinada energètica diferent que, en un estudi que he realitzat amb altres experts, se situa en uns 1.400 milions d’euros a l’any?
No podem gaudir del més just, que seria pagar la nostra energia en funció dels nostres costos? Joan Vila aporta dades de regions com Flandes, Valònia i Brussel·les a Bèlgica o altres de regions d’Alemanya de dimensions semblants a Catalunya. Jo puc dir que tots els cantons suïssos paguen l’energia en funció dels costos de cadascun, per petit que sigui. Joan, si vols fer la proposta, des de Pimec parlaré amb el Col·legi d’Enginyers perquè doni suport a la proposta i plegats puguem parlar amb el Govern de la Generalitat.
Però el pacte entre el govern espanyol i el PNB encara conté més temes relacionats amb l’energia com el vuitè: gestor de càrregues del vehicle elèctric, o el novè: nous programes de suport al vehicle alternatiu. Molt em temo que els fons destinats a aquests pactes provinguin dels diners que administra l’IDAE i es recapten des de la tarifa elèctrica. Si els bascos han pactat aquests punts, segur que serà per obtenir-ne avantatges.
Per últim, també cal estar atents al quinzè punt: millores en la gestió del domini públic hidràulic en conques intercomunitàries, perquè pot suposar un intent de fer més transvasaments a la capçalera del riu Ebre cap al País Basc. Podria ser fins i tot divertit si no es fa d’amagatotis.
Veiem, per tant, que hem passat de gaudir de governs que feien aeroports sense passatgers, AVE a qualsevol indret, autovies a cap lloc habitat... Ara tenim el Castor, la Sagrada Família (l’obra de mai acabar), el corredor mediterrani (que volen que passi per Madrid) i que no s’acabi mai... i el tarifazo basc: el risc que haguem de pagar amb interessos les retallades a les empreses d’energia. Ras i curt: és per arrencar a córrer.
