Per créixer, les plantes necessiten terra, aigua i sol. La il·luminació, en concret, és un factor determinant en el seu creixement i desenvolupament (forma i floració). Amb l’objectiu d’enganyar les plantes, els horticultors juguen amb la llum artificial. D’aquesta manera, aconsegueixen allargar les hores de llum i poden cultivar a l’hivern o bé en espais tancats. “La il·luminació artificial ja fa molt temps que s’utilitza en hivernacles i és molt valorada en zones del nord d’Europa, on la quantitat i hores de sol no són suficients per fer créixer determinades plantes de manera òptima”, explica José Ignacio Garreta, managing director i CEO d’ETI, fabricant d’equips associats a la il·luminació que forma part del Clúster d’Il·luminació (CICAT). Però aquesta il·luminació artificial suposa un cost afegit a la producció.
“Fins ara, s’utilitzaven làmpades d’HM (halogenur metàl·lic) o de fluorescència per a les fases de germinació (planters) i VSAP (vapor de sodi d’alta pressió) per a les de creixement vegetatiu i floració, principalment de 600 watts com a suport, o inclús substituint la llum solar”, afegeix Garreta. La irrupció de les bombetes amb díode emissor de llum, el que es coneix com a led segons les sigles en anglès (light-emitting diode), ha revolucionat el món de l’horticultura pel gran estalvi econòmic que suposa aquesta tecnologia en comparació a les làmpades d’HM, de fluorescència i les de VSAP.
El gran avantatge del led aplicat a l’horticultura és la possibilitat de discriminar les diferents longituds d’ona per aconseguir un major estalvi energètic.
Aquest estalvi es basa en tres grans avantatges, segons la Dra. Sílvia Burés, degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC) i propietària de Buresinnova, empresa que distribueix els llums per a cultiu finlandesos VALOYA. En primer lloc, la millora de l’eficiència, amb estalvis de fins a un 85% en comparació amb les bombetes halògenes (d’il·luminació general), i per la prolongada vida útil dels leds, que pot superar les 50.000 hores.
En segon lloc, la doctora en Enginyera Agrònoma explica que “en ser una llum freda, no escalfa (per radiació) l’ambient. Així es redueix la despesa associada a la refrigeració dels espais”. Aquesta característica permet que “es pugui cultivar en qualsevol lloc i en qualsevol zona, cosa que pot comportar que l’horticultura es desplaci a països de més al nord del continent en detriment del sud d’Espanya”, alerta.
I, finalment, l’experta destaca els estalvis derivats de la possibilitat de “crear, exactament, l’espectre electromagnètic que la planta necessita”. És a dir, “en optimitzar l’espectre, s’aconsegueixen estalvis energètics”, clarifica. Els leds blaus i vermells junts, per exemple, són beneficiosos per a la fotosíntesi. El blau sol fomenta el fototropisme i els criptocroms que participen en la germinació de la planta, mentre que la llum vermella estimula els fitocroms, encarregats que la planta floreixi en el moment òptim.
La regulació de l’espectre de llum en funció del cicle vital de les plantes afavoreix un creixement més ràpid i fa que siguin més resistents i capaces de sobreviure quan es transporten a llargues distàncies. Així mateix, també augmenta la qualitat nutritiva de les verdures i hortalisses quan s’exposen a espectres de llum determinats. Això últim representa un gran avenç, ja que al voltant del 40% de les plantes que s’extreuen d’un hivernacle moren durant el transport.
Davant d’aquests avantatges, no és d’estranyar que, tot i ser una tecnologia relativament nova en l’àmbit de l’horticultura, el led sigui cada cop més popular al camp. De fet, s’espera que la il·luminació amb làmpades d’aquest tipus per a cultiu de plantes registri un gran creixement en els pròxims anys. L’únic fre és el preu de compra, encara superior a altres opcions, tot i que Burés assegura que “el retorn de la inversió inicial és ràpid gràcies als importants estalvis econòmics que s’aconsegueixen”.
