En el marc del projecte europeu Discoverer, liderat per la Universitat de Manchester amb la participació de nou universitats més entre elles la Universitat Politècnica de Catalunya a través de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), al Centre Espacial Kennedy de Florida, als Estats Units, es llança el satèl·lit Satellite for Orbital Aerodynamics Research (SOAR) aquest dijous. Està previst per dos quarts de vuit del vespre (hora espanyola).
El SOAR és un Cubesat-3U que arribarà a l’Estació Espacial Internacional, des d’on es posarà en òrbita. Mentre estigui orbitant, el satèl·lit es controlarà des d’una estació terrestre de la Universitat de Manchester on es duran a terme i s’analitzaran els experiments a bord. Les dades rebudes del satèl·lit es retornaran als científics que estudiaran les interaccions entre l’atmosfera residual en aquestes òrbites baixes i els nous materials desenvolupats, que podrien reduir la fricció i augmentar el rendiment aerodinàmic.
El satèl·lit dissenyat pel consorci Discoverer i construït per GOMspace (DK), un dels socis del projecte, compta amb un conjunt d’aletes recobertes de quatre materials diferents i que es poden girar individualment en diferents angles. Les aletes es plegaran i estivaran contra el cos de la nau espacial per al seu llançament, i es desplegaran quan el satèl·lit estigui en òrbita. D’aquesta manera, es podrà investigar la interacció dels diferents materials de prova a l'atmosfera residual. Aquestes aletes orientables també s’utilitzaran com a superfícies de control per provar noves maniobres de control aerodinàmic en òrbita.
“Fita clau”
Per l’investigador de l’ESEIAAT Daniel Garcia-Almiñana, coordinador de Discoverer a Espanya, afirma que aquesta és una “fita clau” perquè obre el camí a l’ús regular d’òrbites molt baixes per a missions comercials. Actualment, ni agències espacials ni empreses del sector utilitzen franges orbitals tan baixes per les dificutlats tècniques que comporta. La presència d’una tènue atmosfera que genera resistència en els enginys aeroespacials i a causa d’elements molt reactius com l’oxigen atòmic, acaba degradant-los en poc temps.
Com a resultat d’aquest projecte, els satèl·lits de propera generació que es construeixin seran molt més petits, més lleugers i menys costosos de llançar, i obtindran imatges i informació amb millor resolució que els actuals. Avantatges que obren la porta a noves oportunitats de negoci per al sector aeroespacial.
Actualment, afegeix Daniel García-Almiñana, el negoci de llançament de satèl·lits ronda els 7.000 milions de dòlars anuals, i el negoci del mercat de dades obtingudes pels satèl·lits, uns 3.500 milions de dòlars. “Està molt clar que si som capaços de treballar en condicions de òrbita molt baixa, en un entorn d’oxigen atòmic, aquest mercat pot créixer molt i els resultats de la seva activitat es multiplicaran”, augura l’investigador. Per García-Almiñana, això suposarà fer avançar la tecnologia i la recerca científica que incidirà positivament en el nostre benestar”.
El projecte Discoverer està finançat amb 5,7 milions d’euros per la Unió Europea sota el lideratge de la Universitat de Manchester (Regne Unit). A més de la UPC, hi participen la Universitat d’Stuttgart (Alemanya), l’University College of London (Regne Unit), i les empreses Elecnor Deimos Satellite Systems, GomSpace, Euroconsult S.A. i Concentris Research Management GMBH.
