49 dies després de l’apagada general que el 28 d’abril va deixar la península Ibèrica sense electricitat, el govern espanyol ha presentat el seu informe en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Segons ha explicat la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, després d’analitzar tota la informació disponible dels agents implicats al sistema elèctric es pot afirmar que les causes de l’apagada són multifactorials però ha destacat que “el sistema no disposava de prou capacitat de control de tensió dinàmica”.
L’informe, elaborat per part d’un comitè tècnic avalat pel Consell de Seguretat Nacional, assenyala que el zero energètic va ser multifactorial però aquesta “escassa” capacitat de control de tensió dinàmica va contribuir a les sobretensions amb una reacció en cadena i una desconnexió de generació que en va generar, a la vegada, d’altres.
Segons ha destacat la ministra Aagesen, hi va haver grups de generació – retribuïts amb aquest objectiu- que havien d’haver controlat la tensió però que no van absorbir tota la reactiva que s’esperava. Per això, per qüestions de seguretat, es van començar a produir les desconnexions de generació que van portar a l’escalada de tensió fins a un “punt de no retorn”. Aagesen ha assegurat que algunes d’aquestes desconnexions van ser “aparentment indegudes”.
El dia abans
Les primeres informacions que ha fet públiques l’executiu espanyol apunten que les oscil·lacions de tensions es van produir des del dia abans, 27 d’abril. L’operador del sistema va demanar a deu centrals tèrmiques que estiguessin disponibles per a aquest control dinàmic de tensió però a les 20:00 del vespre, algunes d’aquestes van declarar-se indisponibles, cosa que les va deixar inoperatives pel 28 d’abril. L’operador del sistema va haver de re programar, però no substituir, aquesta necessitat a les hores centrals del dia 28, que va començar ja amb inestabilitat a les 9 del matí. Les primeres oscil·lacions, ha detallat Aegesen eren “naturals, conegudes i relativament freqüents” però a partir de les 12:03 del migdia se’n produeix una d’atípica, de 0,6 Hz d’amplitud.
Les mesures, però, que pren l’operadora, REE, com ara mallar les xarxes, reduir l’exportació amb França o altres, són eficaces però tenen efecte negatiu sobre la tensió del sistema. REE ordena connectar una nova central però no estarà disponible fins al cap d’una hora i mitja, 14:00 h. Durant aquests minuts, les centrals que havien de controlar la tensió no ho estaven aconseguint i això provoca pèrdues de generació que, a la vegada, fa augmentar la tensió i, com a conseqüència, es comencen a desconnectar instal·lacions fins arribar al col·lapse. “En cinc segons l’escalada de tensió va ser tan gran que no hi havia res a fer”, ha afirmat Aagesen.
Vulnerabilitats en ciberseguretat
L’informe també ha analitzat informació per poder descartar un ciberatac o un ciberincident al darrere de l’apagada. “No hi ha evidència de ciberatac o ciberincident com a causa de la crisi energètica”, ha declarat la ministra. Tot i això, s’han identificat certes “vulnerabilitats” com ara carències o males configuracions que poden suposar “potencials riscos futurs”.
Mesures per solucionar
L’executiu espanyol ha aprofitat la presentació de l’informe, que està disponible per consultar de manera anonimitzada- per anunciar mesures que han de permetre millorar el sistema elèctric i la seva seguretat en un futur. Són mesures encaminades a reforçar la supervisió de les obligacions dels agents, treballar el règim jurídic de les infraestructures comunes d’evacuació, accelerar el servei de control de tensió dinàmica que fins ara només poden fer els equips síncrons perquè també ho puguin assumir les instal·lacions de generació renovable o l’aposta per l’emmagatzematge i la flexibilitat.
En sintonia amb l’informe d’Enginyers Industrials de Catalunya
L’informe elaborat per Enginyers Industrials de Catalunya i l’informe del govern espanyol estan en sintonia i assenyalen causes similars. Segons ha explicat en declaracions a Fulls d’Enginyeria Lluís Pinós, ja hi havia problemes de tensió “abans de la caiguda dels 2,2 GW”, un fet que des de l’executiu es trasllada a les centrals que no van ser capaces de reactivar-se. Tot i això, Pinós alerta que hi ha “incògnites” dels motius reals de la caiguda de tensió i dels motius pels quals l’incident no va poder ser confinat i va acabar afectant a tota la península Ibèrica.
