Les inversions de caràcter infraestructural solen ser tan controvertides com essencials en el desenvolupament econòmic dels territoris. A Catalunya, el transport de mercaderies per ferrocarril és insuficient, especialment pel litoral, amb ramals cap a les zones portuàries o mitjançant les, encara pendents, connexions amb el futur corredor mediterrani. Una realitat paral·lela a la resta de l’Estat, on els combois són massa curts i les xarxes massa precàries en comparació amb les vies que s’han construït per a TGV, que han acabat dibuixant una xarxa radial d’ocupació força baixa en molts punts.
Des d’empreses com Ferrocarrils de la Generalitat —i si s’aconsegueix pal·liar els excessos de volum i contaminació del transport rodat—, el tren d’alta velocitat és ideal per a desplaçaments inferiors a mil quilòmetres i s’apunta que el tren, carregat amb mercaderies, serà un mode imbatible per recórrer distàncies superiors a 1.000 quilòmetres. Si la distància és superior, sobretot pel que fa al desplaçament de viatgers, l’avió continuarà sent el mitjà de transport preferit, tot i que la millora de les prestacions i comoditats dels trens del futur aportaran diversos valors afegits: més espai per al passatger, connexió wifi i 4G i, al capdavall, potser menys durada de viatge.
De fet, els assajos amb trens de propulsió magnètica, que estalviarien, alhora, l’electrificació i la construcció de rails, també tracen bones perspectives que conviden a imaginar combois més ràpids i eficients amb una automatització i gestió integrades per circular en xarxes molt més eficients. Algunes proves han aconseguit propulsar-los per damunt dels 600 quilòmetres per hora, el doble de velocitat amb què circula l’Alta Velocitat Espanyola.
L’aposta pel transport ferroviari, ja sigui de passatgers o de mercaderies, no és només una dèria dels experts i professionals relacionats amb les empreses de l’àmbit logístic, sinó que porta associada una millora elevadíssima en el camp de la sostenibilitat i la reducció d’emissions i residus. Actualment, ja és el mitjà més net del món i, amb la construcció de locomotores i vagons amb materials més reutilitzables, encara pot sumar un grau més en l’objectiu de reduir al mínim l’impacte mediambiental.
