Els enginyers i enginyeres, líders holístics del futur

Sovint veiem que els enginyers i les enginyeres ocupen llocs de responsabilitat de caire més tècnic dins les grans organitzacions, organitzacions liderades per titulats d’escoles de negocis i amb cada cop més pes de les àrees relacionades amb les persones i amb la responsabilitat social. I aquest és un model que ens ha servit per arribar fins aquí però que hem de superar per afrontar els reptes del futur immediat.

La revolució industrial, un autèntic punt d’inflexió a la història i l’economia, va accelerar el progrés i el benestar de la societat, i ho va fer a base d’enginyeria, amb una evolució tecnològica que va permetre superar la productivitat basada en el treball manual i la tracció animal. I aquesta revolució, iniciada en la seva primera versió a finals del segle XVIII amb protagonisme d’una indústria tan nostrada com es la tèxtil, junt amb l’extracció i utilització del carbó i en la seva segona versió en els segles XIX i XX, amb la generalització de les cadenes de muntatge, i les millores logístiques i de fonts d’energia; donà lloc a la lluita de classes i a les versions més salvatges del comunisme i d’un capitalisme que es basava en el caràcter il·limitat de les matèries primeres; model que es va mantenir intacte fins a la crisi del petroli de 1973.

A partir de llavors i fins entrat el segle XXI, coincidint amb la tercera revolució industrial, protagonitzada per la informàtica, la interconnexió (internet) i l’automatització industrial, trobem com a idees força, i sovint confrontades, l’especulació, l’ecologisme i la valoració de les persones i el talent a les organitzacions, que porten a una globalització on amb més o menys èxit es van equilibrant les idees de productivitat, sostenibilitat i responsabilitat social.

No pretenc ser exhaustiu ni precís en la narració, sols contextualitzar breument el camí que ens ha portat cap a una nova revolució, una revolució que marcarà la industria 4.0, i per tant la connectivitat i l’automatització generalitzada. I aquesta nova revolució industrial, com les anteriors, ve de la mà de l’enginyeria, de la mà dels enginyers i enginyeres que són qui desenvolupen tot el sistema; tant a nivell de noves fonts d’energia renovables i sostenibles, com de hardware (destacant els embedded Systems), com de sistemes i programació, com d’infraestructures de connectivitat o com totes les noves necessitats logístiques.

Aquest camí ha deixat bagatge, i els enginyers de la quarta revolució industrial, no poden ser tècnics purs com ho eren en les dues primeres; ara un enginyer ha de tenir una formació i una mentalitat més global, més holística. Ara la productivitat i la rendibilitat segueixen comptant, però també el medi ambient compta, i també la sostenibilitat compta, i també les persones compten. Però el que és evident, és que l’enginyer i l’enginyera industrial, gràcies a les magnifiques escoles universitàries i a la tradició industrial del nostre país, té el coneixement troncal del que conforma aquesta nova revolució industrial, i que per tant és el candidat perfecte per ser format i assolir també coneixements a nivell de negoci i de gestió de persones per esdevenir els millor líders d’organitzacions i institucions d’aquest segle XXI.

Una de les idees principals que hi són per quedar-s’hi, és que la importància de les persones i el talent en les organitzacions, és i serà bàsic pel seu èxit. Avui en dia els bons treballadors estan cotitzats i cal captar-los i retenir-los; ningú es planteja les feines per a tota la vida. Això sí, estem superant també una època en què es treballava la motivació dels equips des d’un enfocament sols humà. Està clar que es positiu tenir cura i motivar als treballadors amb programes de formació o coaching, o amb incentius i plans de carrera; però si els processos i la productivitat fallen, tots aquest programes resultaran inservibles; si els resultats no arriben els treballadors es desmotiven; i aquí és on un líder amb mentalitat d’enginyer i formació humanista esdevé un tresor per a la seva organització. Una persona amb coneixements organitzatius i de negoci, amb la capacitat tècnica per comprendre els processos i les operacions, i amb capacitats humanistes per generar i dirigir equips, serà el líder que es necessitarà per aquesta quarta revolució que ja estem experimentant.

Convido doncs a les nostres escoles universitàries a continuar amb la gran tasca de formació tècnica que estan fent, però a apostar també per complementar les formacions dels enginyers, a fer-los més propers, a treballar les múltiples intel·ligències i a dotar-los amb eines de lideratge. I convido a les nostres organitzacions a apostar pels enginyers com a líders globals i holístics ja que si no els únics, si són els més ben preparats per aportar un lideratge global i situar els seus equips al capdavant del progrés 4.0.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.