L’entrada en vigor aquest 1 de juny de la nova tarifa del sector elèctric ha comportat que els mitjans de comunicació s’hagin adreçat als enginyers i enginyeres del nostre Col·legi i Associació per conèixer l’impacte de la nova estructuració de les factures elèctriques. Els periodistes s’han preocupat majoritàriament, amb alguna excepció, per conèixer els canvis en el segment de baixa tensió, en els consumidors domèstics, on s’ha dit repetidament que els dos canvis rellevants són que hi hauran tres tipus de peatges i càrrecs que gravaran el consum diferenciadament en tres períodes punta, pla i vall i que es podran contractar dues potències, una en vall i un altra per la resta d’hores. Els mitjans ens han parlat dels canvis d’hàbits que els consumidors poden fer, però el que no han recollit és l’impacte d’aquest esforç per moure consums de punta a vall ni quin serà l’import i l’impacte al sistema elèctric.
Hi ha molts temes que no han sortit en els debats i que cal recordar.
La nova factura
A la nova factura, el consumidor podrà veure els conceptes del que paga en cada període de potència contractada i en cada període de consum. Malgrat aquest progrés la factura no detalla el que paga el consumidor en concepte de peatges (costos de transport i distribució) i càrrecs (polítiques de costos que el Ministeri aplica al sistema elèctric). No se separa el preu de l’energia que aplica el comercialitzador. No tindrem encara una factura 100% transparent pel consumidor que no té un coneixement del valor unitari del peatge i càrrec regulat (BOE) que li apliquen conjuntament amb l’energia.
Com es reparteixen ara els ingressos que el sistema rep per peatges i càrrecs
Aquets canvis són un procés on la diferència entre els costos d’abans i els d’ara es zero. El que estalviï li anirà millor i al que no gestioni, pitjor, però després el regulador haurà d’ajustar al següent exercici perquè la suma segueixi donant zero. El sistema segueix igual de car que abans, de moment no li han tret cap cost. El futur de reducció està encara en tramitació, i hem de veure com es concreta. (Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric).
En aquest aspecte cal recordar com es distribueixen els costos que es recapten per peatges i càrrecs entre els usuaris. Els consumidors en baixa tensió (b.t.), (tarifa 2.0) amb el 32,86 % del consum suporten amb els nous peatges el 59,16 % de la recaptació mentre que amb els peatges anteriors suportaven un percentatge sensiblement semblant el 58,77 %. Això significa que amb els nous peatges els consumidors en b.t. (tarifa 2.0) segueixen fent-se càrrec de gaire bé el 60% dels costos.
Què s’incentiva realment amb els canvis tarifaris?
No s’ha posat de relleu, tret d’alguna pregunta més incisiva que han fet els mitjans, que pot ser significatiu que aquests canvis són una aposta clara pel foment de l’autoconsum i el vehicle elèctric, dos components del procés de descarbonització que es vol impulsar, amb claredat.
Cal recordar que ara hi ha coincidència de la producció fotovoltaica amb els períodes on els peatges són més cars (P1: 10 a 14h) i (P2:14h a 18). Això permet fer més atractiva la recuperació de les inversions d’aquestes instal·lacions, que avui la seva amortització ja està en molts casos en períodes inferiors a 5 anys. Les noves tarifes incrementaran les reduccions de costos inclosos els mesos de menys producció (desembre-gener)
Aquest entorn de la nova tarifa, també és favorable als projectes de consum i autogeneració compartides que avui la legislació tímidament permet en entorns inferiors a 500m, i que han de trobar més facilitat pel seu desenvolupament creant comunitats energètiques de gestió. En aquets punt l’enginyeria té un repte, ja que els problemes mes difícils de resoldre seran els legals i de creació de contractes de gestió comunitària viables. L’autoconsum afecta també a la mobilitat i és una oportunitat per a la mobilitat elèctrica als polígons amb la implantació de pèrgoles fotovoltaiques de recàrrega.
La tarifa del cotxe elèctric, és clarament incentivadora pel seu caràcter específic, tan la individual com la pública, i suposa un estímul a la seva implantació. També ho hem de veure com un element addicional d’incorporació de l’emmagatzematge d’energia en l’entorn comunitari.
La nova tarifa elèctrica i l’empresa, una oportunitat o un cost afegit?
La tarifa elèctrica per l’empresa és un missatge que obliga encara més al foment de l’eficiència i la bona gestió dels recursos energètics. El regulador vol estimular la microgestió energètica a tots els nivells. Amb les tarifes planes anteriors el sector industrial està farcit d’exemples de millora de processos, i es van fer inversions milionàries per implantar cogeneracions. El sector de la ceràmica només va instal·lar 6 GW) per millorar l’eficiència energètica dels seus processos i ser més competitiva i podríem dir el mateix de l’indústria paperera catalana on tenim exemples de bona gestió. Pel sector industrial la nova tarifa no els rebaixa els costos del sistema els traspassa d’un sector a l’altre. En aquest cas del domèstic, que potser estalviarà. Està per veure com repercuteix a les PIMES que en molts casos la seva corba de demanda elèctrica es inelàstica amb la corba dels preus de l’energia elèctrica.
La nova tarifa i les regulacions en curs
Hi ha en marxa moltes propostes de regulació energètica, com la creació del Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric, i el projecte de llei mercats de capacitat que afectaran al terme variable de energia incrementant-lo de forma diferencial segons les tarifes i el terme de potència en el cas del FNSSE amb una disminució. Estan pendents altres temes, no menors, com ara el mercat de capacitat, la minoració de la retribució de les centrals hidroelèctriques i nuclears. També altres accions iniciades que incidiran en els preus com son les subhastes de renovables i dels consumidors electrointensius. El sistema elèctric està en ebullició i caldrà seguir vigilant que una raonable regulació, mantingui la seva sostenibilitat econòmica i tècnica i alhora no malmeti la competitivitat del entorn de la nostra economia.
Els resultats esperats de la nova tarifa: una incògnita
La complexitat dels canvis en curs, han començat a fer aflorar veus significatives que parlen que aquets missatges no arribaran al consumidor i que serà un nou fracàs del sistema. Ho veurem. No hi ha estudis que detallin canvis en la demanda en funció de les noves corbes de preus. Hi ha quantificació del que comporta el desplaçament de consums entre períodes, no de comportament de mercats. Veurem, doncs, ara amb la nova tarifa si el nou esquema de repartiment de costos, els senyals de preus que s’envien són suficients per fer canviar hàbits de consum, estimular l’autoconsum, fer créixer el vehicle elèctric, i augmentar l’estalvi i eficiència de tots els usuaris de les xarxes elèctriques. És difícil predir com afectarà a determinats sectors que com l'agrícola tenen una gran part dels seus consums en hores punta i a la indústria que es molt difícil que redissenyi els seus processos.
En tot cas del que estem segurs és que l’enginyeria ha de seguir apostant per l’estalvi, l’eficiència i la bona gestió, i promovent que el regulador redueixi els costos del sistema, traient càrrecs del mateix.
Finalment a mig i llarg termini, els missatges d’abaratiment de factures, mirem-los amb escepticisme. Els futurs costos del sistema amb mix majoritari de renovables, ja comencen a albirar-se senyals que les tensions de gestió de l’energia elèctrica poden disparar els costos de tancament dels preus de mercat, més enllà del dia anecdòtic. Entrem en un mon desconegut i força complex. Cal estar amatents.
