Malgrat que ja fa molts anys que es disposa d'instruments i organismes de planificació i gestió de la política de l'aigua, tant al nostre país com al món en general – i en especial en països pobres- encara manca solucionar molts esculls per garantir, entre altres, l'accés, el sanejament o l'abastament.
En el Dia Mundial de l'Aigua, des dels Fulls d'Enginyeria hem volgut fer un repàs dels reptes que es plantegen de la mà de l'enginyer industrial Lluís Godé, responsable del Grup de Treball d'Aigües de la Comissió d'Economia Circular i Canvi Climàtic d'Enginyers Industrials de Catalunya. En l'àmbit de la política de l'aigua, Godé considera que Catalunya encara no és ''un país normal'', ja que hi coexisteixen dos organismes de conca diferents: l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Segons es tracti de conques internes o conques compartides amb altres comunitats autònomes o inclús estats, és una situació que dificulta l’adopció de mesures de planificació i gestió semblants en el conjunt del territori.
A banda d'aquest escull administratiu, en qüestions de gestió i planificació Godé descriu els següents temes pendents:
- Tot i que els darrers temps s'ha avançat, i molt, en temes de sanejament i depuració d'aigües residuals, amb la posada en marxa de moltes EDARs (Estacions Depuradors d'Aigües Residuals), cal millorar-ne alguna de les existents, eliminar l'amoni i fer-ne a nuclis petits.
- Els darrers anys, s'han superat, o almenys atenuat, els problemes de manca greu de recursos hídrics per a satisfer les diverses demandes, encara resten importants efectes col·laterals com ara els problemes causats al Baix Ter pel transvasament cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i rodalia. Per això, cal disposar d'estratègies que evitin que la manca de recursos hídrics pugui ser una limitació al creixement sostenible.
- S’ha avançat i molt en la concepció de que l’aigua que circula pels rius no és solament un recurs i es comença a contemplar com l’eix vital de molts ecosistemes vulnerables que cal protegir.
- Hi ha molts problemes per a l’efectiva implantació de cabals ecològics o de manteniment i en especial en les zones amb abundància de minicentrals hidroelèctriques com ara Ter, Llobregat i Cardener i d’altres trams tant de conques internes com compartides.
- La gestió dels purins que genera la cabana porcina d'algunes zones continua sent un greu problema per a les aigües subterrànies, encara vulnerables a la contaminació per nitrats.
- Cal continuar avançant en el coneixement de la incontestable incidència del canvi climàtic i especialment en els fenòmens extrems, sequeres i inundacions, amb una millor preparació ja no per a revertir la situació sinó malauradament per mitigar-la tot prenent mesures d’adaptació.
- El control de la qualitat de les aigües s'ha d’adaptar als nous elements que sorgeixen de la millor capacitat analítica de la que disposem com ara molts microcontaminants, productes d’ús farmacèutic i de cura personal, virus etc.
- Pels rius circula aigua, sí, però també sediments i vida. Cal avançar en la gestió integrada ecosistèmica. La dinàmica de sediments encara està greument condicionada per diverses preses.
- Cal avançar en la concepció geomorfològica dels rius recuperant tant com es pugui els espais fluvials que abans ocupaven i especialment les antigues planes d’inundació i cursos d’aigua alternatius.
- S’han de prendre moltes més mesures efectives en els rius per a garantir la connectivitat ictícola, greument amenaçada en molts trams.
- S’ha de seguir avançant en la implantació de mesures de reutilització i en la introducció dels conceptes d’economia circular en la gestió de l’aigua.
L'aigua però, encara té més reptes en els països en vies de desenvolupament. Godé creu que els països avançats tenim ''el deure i l'obligació'' de transferir el coneixement en tots els àmbits de la seva gestió. Els resumeix en dos:
- Cal lluitar per a garantir que tothom tingui accés a drets bàsics com ara és l’abastament de qualitat d’aigua potable i el disposar de bons sistemes de sanejament i depuració d’aigües residuals. Això, malauradament encara està lluny en molts països i els avançats ens hauríem d’implicar molt més en la solució d’aquest greuge comparatiu.
- S'han d’introduir amb força els conceptes d’estat ecològic en la gestió de les aigües i vetllar per a la preservació i millora dels ecosistemes fluvials.
