Els talls de llum: causes i solucions

Des que l'onada de fred es va començar a notar, a banda de l'augment del preu de la llum, els talls en el subministrament en determinats barris o zones han estat protagonistes. Algunes imatges que deixen veure clar que l'incendi d'un pal de llum comença amb una sobrecàrrega derivant en un curtcircuit s'han fet viral a les xarxes i han posat de manifest que una problemàtica que, sovint, només es fa evident en moments de màxima demanda, per exemple, el 8 de gener, la demanda va generar un pic gairebé històric, de 42,5 GW, aproximant-se molt al que es va assolir el 17 de desembre del 2017, quan es va arribar als 44 GW. Endesa explica que la darrera setmana, als efectes del temporal Filomena s'hi ha sumat les avaries inesperades o la sobrecàrrega per connexions fraudulentes.

Però, què li passa al sistema que no pot respondre a aquesta situació? Quines debilitats presenta la xarxa? Què es pot fer per evitar aquests talls? Quines són les prioritats? Aquestes són algunes de les preguntes que hem volgut traslladar al president de la comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Montagut.

El pic de la demanda

Montagut considera que aquest inici d'any ens hem acostat als nivells de demanda d'electricitat anteriors a la primera crisi. El factor estacional, amb l'onada de fred, hi té molt a veure, però també és optimista en considerar que més demanda implica una major activitat i que per tant ''anem pel bon camí'' de la recuperació.

La baixa tensió, oblidada

Aquesta alta demanda de la darrera setmana no ha provocat problemes significatius a tota la xarxa, ja que no se n'han donat ni a l'alta tensió ni en el transport. Montagut ho veu com una ''bona notícia'' perquè demostra que ''s'han fet els deures'' en aquesta línia. Justifica que situacions com les del Priorat són ''inevitables'' amb unes nevades que surten de qualsevol normalitat que provoca trencaments en els suports de la mitja tensió. A més, destaca que s'han pogut solucionar en un temps ''raonable''.

La baixa tensió, en canvi, ha protagonitzat tos els problemes. És ''la ventafocs'' del sistema, el seu punt feble. Per Montagut el problema rau en les prioritats que es van establir el segle passat en el sistema elèctric, marcant la qualitat del subministrament en el transport i l'alta tensió. Això ha provocat que la retribució a les companyies se centrés en aquests dos paràmetres i, per tant, les companyies hi invertissin més, en detriment de la xarxa de baixa tensió que ha quedat ''abandonada''.

Montagut denuncia que s'ha fet un manteniment ''a reposició'', és a dir, renovant la xarxa quan ha tingut interrupcions i no pas amb una transformació prèvia i predictiva. Per això, quan hi ha augments de demanda, són les línies que pateixen.

El paper del frau elèctric

A aquesta situació de poc manteniment s'hi ha de sumar, diu Montagut, les connexions fraudulentes que sobrecarreguen els circuits i perjudiquen tot el conjunt d'usuaris. Endesa explica que quan s'aconsegueix fer la desconnexió d'una connexió fraudulenta la càrrega baixa un 90%, i recorda que els talls de subministrament per aquest motiu són mecanismes de protecció de línia. Montagut recorda que les estimacions de l'ICAEN sobre la població amb dificultats de pagament del subministrament elèctric estan entorn el 5%, i per això creu que s'ha d'abordar la problemàtica des d'un punt de vista social, i no traslladar la problemàtica del impagament del servei elèctric únicament a les empreses.

 

Video

Les actuacions prioritàries

Coneixedors de tota aquesta situació, des de la comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya, resumeixen en tres les actuacions que s'haurien de fer perquè en un futur es deixin de donar aquests problemes durant els pics de demanda d'electricitat.

  1. Incentius positius per a les distribuïdores. Actualment, les distribuïdores d'energia reben penalitzacions pels talls de subministrament en la baixa tensió, tenint en compte el còmput anual del nombre d'interrupció, és a dir, tenen ''incentius negatius''. Montagut és partidari de donar incentius positius per a la promoció de la qualitat de les instal·lacions en zones urbanes que han quedat degradades, i per exemple, assenyala la digitalització de la xarxa com una de les transformacions a tirar endavant.
  2.  Incorporar els ajuntaments als plans d'urbanisme. Montagut considera que els consistoris són l'administració amb més coneixement de les zones més degradades urbanísticament parlant i creu que han de facilitar aquesta informació per incrementar el nombre de centres de transformació en les àrees que han quedat desfasades pel nivell d'aportacions de la potència que necessiten. 
  3. Actualització de prescripcions tècniques de la baixa tensió. Montagut apunta que les prescripcions tècniques actuals ja tenen quasi 20 anys i que cal revisar-les tan aviat com sigui possible.

Alguns dels aspectes que cal millorar ja estan en procés de revisió, com pot ser el sistema retributiu, però per Montagut seria positiu incorporar mesures per a la transformació de la xarxa de baixa tensió amb la complicitat dels agents municipals per intentar que els episodis no es donin en futurs pics de demanda.

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.