Fa tot just un mes, la COP acabava la seva 30a cimera, a Belém, Brasil. Els titulars que deixava la premsa generalista no eren esperançadors i coincidien a destacar la decepció de l’acord presentat per la presidència i el risc de no avançar en el full de ruta per a l’eliminació de l’ús dels combustibles fòssils i en el fiançament. El repàs a les informacions que se n'han anat publicant des d’aleshores deixa una sensació, doncs, de certa frustració que, per Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima és completament esbiaixat.
“Els qui treballem com a tècnics n’estem molt satisfets perquè hem avançat i d’això és del que es tracta”, ha manifestat en declaracions a Fulls d’enginyeria, minuts abans de la jornada Resultats i acords de la COP30, que ha organitzat el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Semàfor vermell
Al no acord per a la reducció de la producció de combustibles fòssils, Carles li dona un semàfor vermell per la batalla política que ha comportat. S’ha evitat incloure “un llenguatge” sobre l’eliminació gradual dels combustibles fòssils. El grup de països opositor (Aràbia Saudita, Xina, Índia, Austràlia, Rússia i la majoria dels països del grup africà) han aconseguit impedir que aparegui la paraula ‘combustibles fòssils’ al text final, malgrat que els països més vulnerables (AOSIS i els països menys desenvolupats, PMD)
Semàfor taronja
“S’ha avançat en indicadors d’adaptació i és important”, diu Carles. Se n’han aprovat 50 amb el compromís de perfeccionar-los els pròxims dos anys. Carles, però, reconeix que aquests indicadors que han de seguir els projectes per ser finançats "no té l'ambició que es necessita en aquest motment d'urgència".
Semàfor verd
Carles creu que ha passat desapercebut perquè la premsa no entén l’article 6.4 de l’Acord de París, però ho situa com un pas de gegant per avançar. La part empresarial present a la cimera ja té tota la documentació de per poder desenvolupar les accions els pròxims vint anys. “Sabem exactament què hem de fer i quin camí hem de seguir”, celebra Carles, que recalca que les diferències polítiques no es veuen en un terreny tècnic i que els interessos del sector químic, per exemple, de la Xina, coincideixen amb els del mateix sector a Europa, Amèrica o l’Índia. Per això destaca la importància d’aquest punt inclou l’acord que un 5% de totes les transaccions de compravenda de drets d’emissions aniran a parar als fons d’adaptació per als 44 països més necessitats que podran beneficiar-se’n i rebre el suport necessari per entrar al mercat. Carles augura poder començar a veure canvis els pròxims sis o set mesos.
