“En un futur pròxim, sorgiran noves aplicacions i negocis totalment condicionats per l’IoT”

Josep Paradells és catedràtic de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i director de la Fundació i2CAT. També és codirector acadèmic del nou Màster IoT impulsat des de la UPC School. L’internet de les coses està cridada a protagonitzar una revolució tecnològica que transformarà radicalment la manera que tenim d’interactuar amb el món i possibilitarà, entre una llarga llista de realitats smart, el desenvolupament de projectes com les ciutats intel·ligents, la indústria 4.0 o el vehicle connectat. Per tot plegat, es preveu un important augment del nombre de professionals en el sector tecnològic en els pròxims anys. Segons la revista “Forbes”, l’increment de la demanda d’enginyers de producte relacionats amb l’IoT ha estat del 214% des del 2014.

Fins a quin punt l’internet de les coses constitueix una revolució tecnològica?

Per entendre millor l’impacte de l’IoT en els pròxims anys, el podem dividir en tres fases. Cadascun de nosaltres passarà de tenir una connexió a internet (per exemple, via mòbil), a disposar de moltes coses que hi estaran connectades. És a dir, imaginem-nos que connectem a la xarxa des de coses aparentment tan senzilles com una bombeta (la podríem controlar remotament) o un endoll (podria reportar el consum en tot moment) a sistemes de seguretat o el cotxe... Cada persona pot tenir al seu voltant, sense exagerar, entre 100 i 200 dispositius susceptibles de ser connectats. En els pròxims deu anys, previsiblement, farem el pas de l’internet de les persones (una persona equival a una connexió) al de les coses (una persona amb molts dispositius connectats a la xarxa). Per tant, en una primera fase, en el terreny de l’enginyeria, la primera conseqüència serà que necessitarem incrementar molt la capacitat de la xarxa actual per fer possible aquesta allau de noves connexions.?

En una segona fase, les persones disposarem de molts gadgets connectats que podrem controlar remotament a través del telèfon i, fins i tot, fer-los fer coses noves. La més rellevant, tanmateix, serà la tercera fase, en la qual la interconnexió de tots aquests permetrà crear nous usos i, per tant, també negocis inconcebibles sense aquesta connexió. De la mateixa manera que un negoci com Uber no és factible sense un telèfon intel·ligent, sorgiran aplicacions i negocis totalment condicionats a l’IoT.

Per exemple?

Una de les vies que s’estan explorant és passar de vendre coses a vendre serveis. Imaginem-nos que ens volem comprar una cosa tan senzilla com una cadira, però tenim dubtes de si invertir-hi diners perquè no estem segurs de si la farem servir. Doncs bé, imaginem-nos que una empresa s’ofereix a subministrar-nos la cadira amb un dispositiu que detecti quan hi estem asseguts i cobrar-nos únicament pel temps que l’hem fet servir. Aquest és el tipus de coses que permetrà l’IoT, ampliar el maquinari a productes físics. Un model de negoci de pagar per l’ús que fins ara només era possible amb el programari.

Quin impacte es preveu que tindrà l’IoT en l’economia?

Sens dubte, important. Com dèiem, l’economia es basarà més en la venda de serveis que no pas en la de productes. L’IoT, però, també té la capacitat d’impactar en la fabricació dels productes més senzills o de poc valor afegit. En aquest àmbit, la indústria europea té serioses dificultats per competir amb l’asiàtica, capaç d’elaborar productes a preus molt més baixos. Per sobreviure, l’única solució que tenen les nostres indústries és convertir-los en productes amb valor afegit. I aquí l’IoT pot jugar un paper molt important. Recuperem l’exemple de la cadira. Si li incorporem un dispositiu que subministra informació sobre el pes de les persones que s’hi asseuen, el temps que hi passen assegudes, la seva temperatura corporal, etc. ja no és només una cadira. Poso aquest exemple perquè pensem que si l’IoT pot aconseguir això amb una simple cadira, en el cas de productes més sofisticats com una nevera o un cotxe, el ventall de possibilitats que s’obre és amplíssim.

Finalment, hi ha un tercer àmbit a tenir en compte que no té res a veure amb la producció de productes ni serveis: les dades. Tots els dispositius connectats a la xarxa estan reportant dades sobre l’usuari constantment. L’anomenat big data, és valuós i, per tant, pot generar negoci. Ja hi ha, per exemple, un fabricant de termòstats que obté grans beneficis no pas amb els aparells que fabrica, sinó amb les dades que li subministren aquests dispositius.

Està preparat el nostre teixit empresarial per aprofitar aquest nou escenari?

Des de la Fundació i2CAT ja fa anys que treballem perquè les empreses i els grups de recerca catalans estiguin preparats per l’IoT. Fixem-nos en els elements necessaris per al funcionament de qualsevol dispositiu: en primer lloc, necessita un sensor que pugui mesurar un paràmetre; en segon lloc, capacitat de processament d’aquest paràmetre; en tercer lloc, comunicació per enviar-lo a una plataforma que el pot acumular o seguir processant i, a partir d’aquí, generar unes recomanacions o una actuació directa. Per cobrir tota aquesta cadena de valor (del dispositiu a l’aplicació), hi intervenen múltiples actors. No hi ha cap empresa amb capacitat per controlar-la de principi a fi i, en el cas concret de Catalunya, la fragmentació encara és més gran per les característiques del nostre teixit empresarial basat en pimes. Per fer-hi front, ara fa uns anys, des d’i2CAT vam crear la IoT Catalan Alliance amb la idea que les empreses i entitats que es necessiten per cobrir tota la cadena de valor es coneguin i cooperin per poder oferir serveis conjuntament.

D’altra banda, sovint es creu que quan parlem d’IoT, ho fem bàsicament de maquinari (hardware) i que, com que la majoria de dispositius es fabriquen a l’Àsia, nosaltres en quedarem una mica al marge, però no és cert. Tots els estudis indiquen que els principals beneficis de l’IoT no vindran del hardware, ni tampoc de la xarxa, sinó, bàsicament, de les aplicacions que es puguin desenvolupar sobre aquests sistemes. En aquest estadi, les em- preses catalanes poden fer un bon paper. Al marge, per cert, també tenim algunes iniciatives de maquinari a la carta molt interessants.

El domini de l’IoT necessita coneixements transversals que inclouen des de l’obtenció de dades mitjançant sensors fins al big data, passant per la ciberseguretat, els dispositius i sistemes involucrats i els protocols que en permeten la intercomunicació. Quina oferta acadèmica hi ha per un futur enginyer que vulgui especialitzar-s’hi?

Es requereixen coneixements molt transversals: electrònica, protocols de comunicació o emmagatzematge de dades, sense oblidar, l’important aspecte econòmic perquè, de vegades, ens trobem amb iniciatives interessants que arriben a la fase pilot però que mai acaben de ser viables econòmicament. Estem dient, per tant, que els professionals que vulguin dedicar-se a l’IoT han de saber d’electrònica, d’informàtica, de telecomunicacions, de matemàtiques i d’economia. Com que, actualment, encara no hi ha cap titulació que pugui oferir uns coneixements tan amplis i transversals, des de la UPC School hem creat un nou Màster en IoT per donar resposta a aquells estudiants i professionals, principalment enginyers, que vulguin especialitzar-s’hi. 

TEXT: FRANCESC SOLER