Parlar d'energia i d'activitat industrial, és parlar d'un binomi que ja està unit estretament des de la revolució industrial quan James Watt perfeccionà les primeres màquines de vapor i va crear sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu i el regulador de boles que duu el seu nom a finals del segle XVIII. Aquestes innovacions van permetre la revolució industrial, posant a l'abast de les noves plantes industrials l'energia necessària per a la seva activitat.
L'energia va permetre la industrialització de Catalunya el segle XIX amb l'energia hidroelèctrica del nostres rius i amb els nombrosos vapors que es van crear. Avui continua sent vital pel funcionament de la nostra indústria que fonamentalment es nodreix de dues fonts bàsiques el gas natural i l'electricitat.
El sector industrial ha assumit que la gestió energètica és un dels factors sobre els quals ha de treballar per mantenir la seva competitivitat, i en aquest sentit si veiem les dades publicades per l'IDESCAT del quinquenni 2015-2019 anterior a la crisi de la COVID, ja mostren quines són les tendències de fons.
Per una banda, el pes del consum d'energia de la indústria, sobre el total del consum de Catalunya, ha caigut dos punts en el període 2015-2019, mentre que la tendència del creixement industrial, és la contrària. És a dir, que estem en un procés, lent, però sostingut de la caiguda de la intensitat energètica sobre la producció industrial.
Aquesta és la bona notícia: El creixement del PIB industrial i el seu creixement de la demanda energètica segueixen línies divergents.
Sabem, com hem vist, que els dos pilars energètics de la indústria són el gas natural i l'electricitat, que dels aproximadament. 3.600 TEP que consumeix uns 3.000 són de gas natural i electricitat. En l'actual procés de descarbonització de l'economia, és evident que part del consum de gas natural haurà d'evolucionar cap a consum elèctric. Aquest canvi ara com ara no sembla que sigui possible de forma generalitzada. Algunes empreses pioneres com és el cas de la multinacional Roca que acaba d'inaugurar el seu primer forn elèctric per la producció de ceràmica sanitària a la seva planta austríaca de Gmunden, aposten per investigar en aquest sentit. No serà possible aquests canvis de forma generalitzada. No sols pels costos econòmics, sinó també pels casos de requisits d'elevada intensitat energètica dels processos.
Cal, per tant, abordar la transformació energètica de la indústria amb prudència, i en aquest procés transitori valorar els seus esforços d'eficiència adequadament.
Aquest és el cas de la indústria que en els seus processos utilitza elevats consums de calor i que ha estat utilitzant la tecnologia de la cogeneració, que en el seu disseny òptim d'ajustar la seva dimensió a la necessitat calorífica del procés industrial assoleix uns rendiments energètics que superen el 80%. No existeix cap altre procés amb aquests rendiments. La cogeneració fa servir el 45-55% del consum d'energia primària per produir electricitat i el sobrant 30-35% dona servei a les necessitats calorífiques de la mateixa indústria.
A aquesta alta eficiència, cal afegir-hi el servei de suport que la indústria dona al sistema elèctric. Suport no reconegut pel sistema. El sector de la cogeneració industrial, que funciona les 24 h del dia proporciona al sistema elèctric una base d'estabilitat que hauria de ser reconeguda. Com es pot veure en el gràfic de qualsevol dia (font REE) per exemple el del 6 de febrer la cogeneració al sistema ibèric mantenia una aportació permanent de potència ferma de més de 2.000 MW de forma continuada.
En un dia com avui, Dia Mundial de l’Energia, parlar d’energia, per tant no es pot separar de fer-ho amb una visió industrial. Les exigències de canvi en el procés de transició energètica hauran de ser ben meditades per no malmetre la competitivitat. La industria esta demostrant que els missatges d’eficiència, i de descarbonització els està incorporant.
Cal seguir, amb prudència en els passos de descarbonització industrial i sobretot cal que aquests missatges arribin a la resta dels sectors com els serveis i el transport que el 2019, ja representaven el 58% del consum energètic, i amb tendències de consum creixent.
