Enginy + Hackató = Engihack (2024)
Ni el dia (dissabte) ni l'hora (les 8:45) ha fet tirar enrere el prop de cent futurs enginyers preparats per dedicar dotze hores a pensar solucions pels desafiaments i reptes de la societat actual. Els esperava una sala preparada amb tot el necessari: una camiseta – enguany el rosa inunda l'espai-, taules, cadires, wifi, papers, post-its, retoladors. Ells hi aportaven el talent, la motivació i la creativitat.
Alguns venen del màster, d'altres dels darrers cursos de grau. Alguns estudien a Terrassa, d'altres a Lleida, Girona o Tarragona. Molts, a Barcelona. Alguns ja van venir l'any passat i ja sabien què trobarien. D'altres no sabien pas què haurien de fer. Alguns ja es van apuntar en grup, d'altres s'han trobat i conegut abans de començar. Totes les circumstàncies, però tenen un denominador comú: l'enginyeria d'àmbit industrial i un objectiu: guanyar un dels tres premis convocats i endur-se els 3.000, 2.000 o 1.000 euros a què opten.
El tret de sortida ha estat a les 10:00 del matí, amb tots els participants esmorzats i fotografiats per equips. Pere Homs, director d'Enginyers Industrials de Catalunya, que organitza per segon any aquesta hackató d'enginyeria, ha donat la benvinguda encoratjant els joves participants a sentir-se part de la solució del futur. "L'enginyeria té l'obligació de resoldre els reptes i desafiaments de la societat actual". Homs ha reivindicat el paper de l'enginyeria.

Per començar a treballar només faltava conèixer el funcionament i això ho ha resolt Irene Lapuente, de La Mandarina de Newton, que ha conduït totes les dinàmiques que han portat els joves a definir un nom per a l'equip, escollir el desafiament, triar el repte i començar a rumiar com ha de ser el projecte que al final del dia presentaran davant el jurat. En declaracions a Fulls d'Enginyeria, Lapuente, explica que a diferència d'altres hackatons a l'Engihack hi ha només estudiants i això la fa diferent. "Hi ha una curiositat molt tendra d'aplicar el que han vist teòricament en un marc real, un punt d'inflexió entre el que s'estudia i el que es farà", diu Lapuente, "és molt màgic". Que tots els equips siguin amb futurs professionals de l'enginyeria, basada a resoldre problemàtiques, els obliga a plantejar-se aspectes amb els quals no estan tan acostumats.

19 equips buscant la millor solució
L'equip Mazarotes es posa mans a l'obra. Són cinc, venen de l'ETSEIB i encara estudien el grau. Van saber de l'Engihack per xarxes socials i van quedar que s'apuntaven. És la primera vegada que participen en un exercici així i estan contents. Ho diuen, i se'ls veu a la cara, malgrat el nervi que porten. "Anem una mica tard, encara no hem decidit el repte", explica la Marina Hernández, una de les participants. Però no tot és negatiu: "ja sabem les nostres fortaleses i les nostres debilitats, ara només cal saber cap on enfocar el treball".
A la taula del Juan Felipe Gil, que ve de la Universitat Rovira i Virgili, l'ambient és més distès. Ells surten amb avantatge: van venir l'any passat i a més a més van guanyar. El 2023 no es coneixien tots els membres, i aquest any han repetit el format, URV-ETSEIB. Ells estan definint la persona que es beneficiarà del seu projecte. Parlen de la Laura, una dona que té dificultats per desplaçar-se a la universitat. "Volem veure si amb les nostres idees la podem ajudar", explica en Juan Felipe.
A pocs centímetres dels més experiments hi ha l'equip Préssec. L'ànima del grup, l'Adrià Martí, estudia Enginyera Industrial a l'ESEIAAT, però s'ha ajuntat amb altres estudiants de l'ETSEIB i reconeix que els ha sorprès molt l'organització de la competició. "Veníem amb una idea, havíem fet una mica de trampa", reconeix l'Adrià tot rient, "però amb les dinàmiques que hem fet hem hagut de començar de zero". Han passat d'idear un sistema de frenada per a trens a treballar en la recuperació de la fauna i flora marina de les costes de Galícia gràcies a la reintroducció d'algues que es podrien utilitzar també per a fer bioplàstic o aliments.
L'Engihack d'enguany ha aconseguit formar dinou equips i només un és íntegrament femení. El formen quatre estudiants de l'ETSEIB, dues de grau i dues de màster, que han triat les energies d'automoció i estan treballant en un nou sistema per a la classificació ambiental de vehicles d'acord amb la contaminació. "És el que ens ha semblat més atractiu", diu Aina Muñoz, una de les integrants de Les quatre neurones.
Els exercicis van canviant i les hores passen. Després de dinar ja tots els equips se centren a elaborar el projecte i en darrer terme dissenyar una presentació. Hauran d'explicar i convèncer el jurat – format per representants de les diferents empreses patrocinadores- amb només tres minuts. Cal pensar bé la millor manera d'arribar a aquests professionals i en aquest punt està l'equip Descaragolats. Està format per cinc nois de l'ETSEIB i de l'EEBE. L'Iker Villanúa n'és un. Estudia Enginyeria de l'energia a l'EEBE, però ha participat en un projecte d'economia circular pensant en la reutilització de recursos entre empreses. Reconeix que tot el procés ha estat "més intens" que no es pensava.
Però no és estrany. Han estat hores de feina. Ja són quarts de set del vespre, un rellotge a la pantalla els marca l'estona que tenen per enviar la presentació per correu electrònic i volen aprofitar cada segon. L'equip Mazarote envia l'arxiu els deu segons abans que el comptador es posi a zero. "Ha estat una mica estressant", explica en Jordi Alemany. Estan cansats i reconeix que han tingut "moments baixos" però estan contents.
Ara ja poden respirar, l'ambient recupera distensió i és moment de fer una fotografia de família. En pocs minuts, però, la tensió ocuparà l'auditori. Serà el torn de les presentacions. Però això, ja ho explicarem en un altre article.
Segona edició
El 160è aniversari de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya va ser l'excusa, el 2023, d'organitzar una hackató de l'enginy que gràcies a l'èxit que va tenir s'ha pogut tornar a repetir. Enguany ha tornat a comptar amb el suport d'ABB, Celsa Group, Agbar, Seat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Naturgy, el Consorci de la Zona Franca, La Mútua dels Enginyers i Caixa Enginyers.