Fa uns mesos, en un espai com aquest, reflexionava què ens feia considerar-nos enginyers industrials. Especialment després d’experiències professionals de vegades més lligades a la funció directiva que a l’enginyeria en si, i després d’haver ampliat la nostra formació en altres àmbits diferents. Concloïa la refl exió dient que entenc que ens distingeix als enginyers industrials una manera d’afrontar la realitat. Una metodologia d’analitzar els reptes. I una aproximació al món i a com mirar de millorar la societat.
Però... com ens veu aquesta societat?
Amb què es relaciona els “enginyers industrials”? És difícil de dir i segur que cadascun de nosaltres té una opinió diferent, igual que la tenen segurament totes les persones segons la seva relació o proximitat amb el nostre entorn.
A risc de ser reduccionista, però amb clara voluntat d’induir a la refl exió, us convido a què mirem, per exemple, les xarxes socials, avui tan en auge. L’etiqueta #enginyerindustrial, o en castellà, #ingenieroindustrial, a Twitter no reflecteix aquesta vocació. Quan per les xarxes socials es parla de nosaltres com a col·lectiu, deixant de banda la presència corporativa dels col·legis professionals, estem lluny que se’ns relacioni amb grans projectes i amb aquesta manera de veure el món o afrontar els reptes. Són etiquetes (hashtags) més connectades al món universitari del grau d’enginyeria o a ofertes de feina.
He volgut fer el mateix exercici en un cercador de notícies als mitjans. Aproximadament, una de cada tres notícies dels mitjans espanyols on s’ha mencionat “ingeniero industrial” en l’últim any,segons el resultat del cercador, té relació amb informacions de directius i de gestió. Per exemple, nomenaments o perfi ls de directius que es publiquen als mitjans. I una de cada cinc, amb temes universitaris o d’ensenyament.
Són resultats que ens mostren una tendència i no crec que suposin cap gran sorpresa per a cap de nosaltres. És sabut que els enginyers industrials moltes vegades ocupen llocs directius i de responsabilitat, i quan ens presentem en les nostres biografies o perfils expliquem la nostra formació universitària. Per tant, nosaltres mateixos i la nostra presentació “pública”, juntament amb les informacions universitàries, sembla que són els que estan ajudant a confi gurar aquesta imatge social dels enginyers industrials.
Això és sufi cient com a col·lectiu? Ens trobem amb una falta de referents actuals d’enginyers industrials?
O que se’ns relacioni de manera més explícita amb els grans reptes i solucions actuals?
Crec que com a col·lectiu hem de tenir l’ambició de transmetre socialment el nostre paper clau en la transformació de la societat, en la manera d’afrontar els reptes que moltes vegades compartim.
Estic convençut que la nostra contribució social és més alta de com és percebuda, com a mínim si ens fi xem en les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i que hauríem de fer un pas endavant.
De quina manera? Això ja seria objecte d’una anàlisi més en profunditat, però el que sembla clar és que l’Associació té un paper de lideratge clau per transmetre una imatge més diferenciada, inequívoca,
que respongui a la nostra vocació com a col·lectiu de millora del nostre entorn.
