Enginyers de tota mena
El col·lectiu d’enginyers té unes característiques que el defineixen i això ve relacionat amb el que representa la vida de l’enginyer. El que signa aquest article ha passat la ratlla dels vuitanta anys. Recordo que durant la meva joventut, 80 era una xifra que es considerava un límit que poca gent abastava. Avui, a casa nostra, la mitjana d’edat depassa aquest nombre i és segons l’IDESCAT de 83,58. La vida de l’enginyer comença com la majoria de persones amb els estudis primaris seguits dels de batxillerat, que avui comprenen la ESO i el batxillerat.
A la meva època el batxillertat superior ja condicionava d’alguna manera l’elecció del camí que conduïria a unes determinades professions: ciències o lletres. Els darrers cursos de batxillerat alguns futurs enginyers manifestàvem unes predileccions per les matemàtiques, la física i la química i també ens interessàvem per l’electricitat i la mecànica.
Una segona i important etapa era l’accés a l’Escola d’Enginyeria, els més antics recordem que es feia per mitjà d’uns ingressos que es preparaven en acadèmies privades. Més tard s’hi accedia directament, però els primers cursos constituïen un filtre i no tothom podia seguir la carrera. Els estudis eren i són, llargs i extensos.
Acabats els estudis venia el moment de la integració plena a la vida professional. Buscar i trobar feina. Hi ha hagut èpoques en que era difícil i altres en que no ho era tant. Països industrials com Alemanya han manifestat sempre la manca d’enginyers i molts diplomats vinguts de fora hi ha trobat un bon lloc de treball, això sí, condicionat al domini de l’alemany.
La vida professional s’iniciava al voltant dels 24 anys i es pot dir que s’allargava fins els 65 o els 70. Moltes han estat i són les formes d’exercir la professió un enginyer industrial. Pot produir-se la incorporació a una gran empresa, potser una multinacional, i exercir allà la professió fins a la jubilació. Tots en coneixem exemples. Altres ho han fet a diferents empreses i han procurat millorar la seva situació a cada canvi. Alguns s’han dedicat a l’exercici lliure de la professió. Un nombre cada vegada més important ho han fet a l’administració com a funcionaris, podria ser l’administració local, la Generalitat, l’administració de l’Estat i des de fa uns quants anys també la Unió Europea. Altres han compaginat la professió d’enginyer amb altres activitats que no tenien una relació directa amb l’enginyeria: activitats en l’àmbit comercial, en l’àmbit financer i també hi ha hagut companys que han excel·lit en la literatura i en el conreu de la llengua. L’exemple de Pompeu Fabra i la seva capacitat d’ordenar una llengua que havia patit segles d’abandó és prou clar. Hem sentit afirmar que l’enginyeria serveix per a tot. També l’acció política ha atret a alguns dels nostres companys.
Fa uns dies llegia a La Vanguardia i al Punt-Avui, que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel Garcia Castellón havia rebutjat el recurs de reforma que un exministre de l’Interior, enginyer i company nostre, havia presentat per evitar la seva citació com a investigat en la causa per l’espionatge a l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas i coneguda com a operació Kitchen. L’objectiu d’aquella operació era sostreure de la documentació del Partido Popular aquells documents de tresoreria que podien comprometre la cúpula del partit.
Poc temps abans , el 2017, s’havia descobert una gravació del mateix enginyer i exministre amb l’exdirector de l’Oficina antifrau de la Generalitat, Daniel de Alfonso, sobre l’anomenada “Operació Catalunya” tenia com a finalitat desacreditar els líders dels partits sobiranistes. Es va constituir una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya, el seu dictamen fou aprovat pel Ple, el 7 de setembre del mateix any. Aquest segon assumpte, de moment no ha avançat més.. L’altre sí, ja ha anat a declarar a l’Audiència Nacional.
Com deia al començament hi ha moltes possibilitats per exercir l’enginyeria i hi ha enginyers de tota mena.