És un sector que no té atur. Les empreses es troben amb dificultats per cobrir molts llocs de feina relacionats amb el manteniment, tant d'operaris tècnics com de responsables que moltes vegades són enginyers industrials. Qualsevol empresa té un cap de manteniment i ha de tenir una estratègia, un programari i unes eines per evitar resoldre els problemes quan ja han succeït. Però el manteniment no és atractiu per als titulats en Enginyeria Industrial i són pocs els que acabats els estudis s'encaminen en aquesta direcció. Així ho veu David Faro, instructor certificat de manteniment i fiabilitat, que veu que, en general, és més llaminer posar-se a l'altre costat. "Els professionals volen produir abans que mantenir", diu Faro. Mantenir, a més, genera despesa a les companyies i no es té en compte que amb una bona estratègia també es poden aconseguir millors resultats.
Aquesta situació fa anys que es dona, però la transformació digital de les empreses l'ha acabada d'accelerar. "Amb formació en ciència de dades encara hi ha més possibilitats de tenir feina al sector", assegura Faro en declaracions a Fulls d'Enginyeria.
El problema, però, són les condicions. Ser responsable de manteniment vol dir, sovint, treballar per torns i fer guàrdies els caps de setmana i això fa enrere molts professionals. "Cal canviar la idea i fer veure que el manteniment és un àmbit interessant des del punt de vista estratègic, hi ha una bona part de gestió", diu Faro.
Aquesta gestió és el que més valora Elena Domínguez, enginyera de Camins, Canals i Ports, de la seva feina actual. "La gestió del manteniment és realment interessant i atractiva", explica Domínguez, que recalca que amb els recursos que li dona el client ha de respondre-li, i resoldre incidències o mancances. "És una feina entretinguda i que no té sostre, sempre pots estar aprenent i creixent" explica. Reconeix que quan s'anomena el manteniment es desconeix aquest univers i, en canvi, es veu una feina de 24 hores, 7 dies la setmana i amb el mòbil a la mà. "Si no ho saps, no veus el que realment pots extreure de la feina", diu Domínguez.
Part de culpa d'aquest poc interès en el manteniment per part dels professionals de l'enginyeria també rau en la manca d'un grau especialitzat i de formació reglada. Però això no és nou. L'enginyer i professor de la UPC Xavier Alabern va començar a treballar de cap de manteniment en un hospital sense tenir els coneixements bàsics per fer-ho. Va ser aleshores que es va proposar posar-hi remei i va definir els continguts bàsics que necessita tot cap de manteniment agrupats en un postgrau, el Postgrau en Manteniment d'Equips i Instal·lacions que, tal com li agrada dir, està "contrastat, consolidat i actualitzat" any rere any. Enguany arriba a la 27a edició, després que dues darreres es fessin a Enginyers Industrials de Catalunya,a la Delegació del Vallès.
És el postgrau que ha cursat Domínguez per completar la seva formació. Ella no s'havia plantejat mai dedicar-se al manteniment perquè "volia construir" però va acabar la carrera durant els pitjors anys de la crisi del 2008 quan en la seva especialitat no hi havia feina. "El manteniment em va donar una oportunitat", explica l'enginyera. Com que durant la carrera va tocar poques instal·lacions i la seva feina actual gira entorn les instal·lacions, va veure que li faltava formació. Amb el postgrau ha pogut adquirir una visió transversal d'aquest sector.
Alabern tenia claríssim que calia donar una formació en gestió del manteniment als qui s'hi dediquen o tenen ja certs coneixements, a través de professorat especialitzat en aquesta àrea. Faro forma part de l'equip docent i és el responsable dels projectes. I és que a més de la formació teòrica en àrees diverses, que si aplica, es complementa amb l'experiència aportada pel professorat, treballant en la solució d'un tema que interessa a l'alumne al ser del seu propi àmbit de treball. Per això, Alabern insisteix força en la necessitat de tenir experiència en manteniment per poder seguir el curs sense problemes. "Cal que la gent matriculada visqui el problema i vegi útils les solucions que hi aportem", diu.
Domínguez mentre recorda que a la universitat ja li havien dit que en aquest sector, feina no en faltava. Ara supervisa la feina de l'empresa mantenidora d'una instal·lació i notava que havia tocat poques instal·lacions al llarg de la carrera i que, en canvi, la seva feina la majoria d'incidències són de manteniment i no obra civil. Per això va buscar formar-se i va escollir el postgrau d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Per a enginyers, però també arquitectes i aparelladors
El postgrau vol solucionar un problema al sector industrial: la manca de professionals especialitzats en la gestió del manteniment. Per això, es dirigeixen a enginyers, però també a arquitectes i aparelladors que poden ocupar aquestes posicions. El curs es pot seguir en la modalitat remota, però els seus responsables no ho recomanen perquè a més del contacte amb professors i companys, la presencialitat permet experimentar amb algunes de les tecnologies que s'estudien, com ara la intel·ligència artificial a, la realitat virtual, i augmentada, la sensòrica, la fabricació additiva o, també, fer les pràctiques en algunes empreses. "No és el mateix veure un vídeo de realitat virtual que experimentar-ho a l'aula", recalca Alabern.
La major part dels alumnes provenen de la indústria i no només del Vallès, ja que hi ha representació llatinoamericana. Alguns es matriculen únicament d'alguns mòduls, però acaben fent tot el curs perquè els continguts els interessen. Cursar un postgrau especialitzat d'aquestes característiques "accelera la corba d'aprenentatge", diu Faro i, per tant, els qui l'acaben poden recollir consells per resoldre el dia a dia de manera més àgil i ràpida. "S'emporten les eines i les metodologies per solucionar problemes", resumeix Faro.
