La descarbonització agafa aire en l’economia circular
El concepte d’economia circular s’ha començat a fer un espai a les empreses i cada vegada són més les que apliquen mesures i estratègies per avançar cap a un model més sostenible i aprofitar-ho per tenir noves oportunitats. De fet, més de la meitat de les organitzacions creu que l’economia circular influencia el creixement de l’empresa, i que les polítiques i normatives a escala europea – com són el Pacte Verd Europeu- hi ha tingut a veure.
Segons les dades que recull l’edició del 2024 del Baròmetre d'Economia Circular de l’Empresa Catalana, el 50% de les organitzacions diu conèixer molt el concepte i només un 13% diu no saber-ne res, unes dades lleugerament millors a les del mateix informe el 2020. La reducció de residus i la reutilització de productes són les opcions que més s’associen a l’economia circular, però l'anàlisi comparativa amb les mateixes respostes de fa quatre anys es pot veure una major diversificació dels àmbits relacionats amb el concepte que va molt més enllà En aquest sentit, la substitució dels combustibles fòssils i la reducció de la petjada de carboni ha començat a agafar espai entre les companyies.
De fet, només un 18% dels enquestats el 2022 associaven aquest àmbit d’actuació a l’economia circular i en l’edició del 2024, ja són un 35%. És, doncs, l’àmbit que ha experimentat un increment més gran i un 41% de les empreses ho fixen com assolir els objectius de reducció de les emissions d’efecte hivernacle com la motivació per implementar mesures d’economia circular, sobretot entre les empreses més grans. Entre aquestes motivacions també hi ha l’estalvi de costos i la reducció de riscos ambientals i la dependència dels recursos escassos.
Més descarbonització, més formació
Tot allò relacionat amb la descarbonització i l’ús del CO₂, doncs, ha anat guanyant rellevància en el si de les organitzacions i també en la formació del personal que ha de dissenyar i implementar aquestes iniciatives en el seu dia a dia. En el Postgrau d’Economia Circular que organitza el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la descarbonització i la tecnologia perquè el CO₂ es converteixi en matèria primera ja forma part del seu programa. Segons explica Xavier Elias, director acadèmic del postgrau en declaracions a Fulls d’Enginyeria, aquest és un tema que en les primeres edicions del programa no s’abordava, però que ha hagut d’anar incorporant per respondre a les necessitats del sector. “Tenim un problema greu amb el CO₂ i cal aprofitar la tecnologia per reutilitzar-lo”, assegura Elias.
Segons explica Elias, actualment ja hi ha projectes i tecnologies a l’abast de les empreses per reduir aquestes emissions i cal que els professionals encarregats de la sostenibilitat a cada organització les coneguin. Sense anar més lluny, cita alguns dels projectes que s’expliquen en el postgrau: utilitzar els gasos de combustió d’una incineradora per fer llambordes, fer servir l’os d’escorxador d’aus per fer un catalitzador que pot convertir el CO₂ en alcohol polivinílic, o agafar residus urbans per a fer metanol, el producte químic més venut del món que podria ser la solució a la descarbonització del transport marítim.
Elias assenyala que hi ha tecnologies “poc usades que han ressorgit”, com la piròlisi, que es va inventar fa set mil anys, però que ha estat “sofisticada” amb la ciència i evita la generació de CO₂.
La construcció, un gran repte
El Baròmetre recull un gruix major d’informació del sector industrial i de la construcció, que considera que té un bon coneixement d’economia circular. En aquests sectors, les empreses, però, consideren que la manca de demanda del consumidor és una de les principals barreres que troben per implementar més mesures d’economia circular.
“En aquest sector no s’hi fa pràcticament res”, reconeix Elias, “hi ha molt camí per recórrer”. Segons responen les empreses, enfocar-se cap a l’economia circular també ha de tenir en compte la voluntat d’alinear els socis de la cadena de subministrament amb els estàndards propis de sostenibilitat. El sector admet, en un 17% dels casos, que per créixer en aquesta direcció caldria fer un seguiment i una recuperació dels materials dels clients, per exemple i ho consideren una limitació. Tot i aquests resultats, el mateix Baròmetre indica que un 63% de les empreses del sector industrial i de la construcció ha invertit en innovació, una xifra 12 punts per sobre que en la mateixa enquesta que el 2022.
Deures a Catalunya i Europa
La taxa de circularitat a Europa s’estima en l’11,5% i a escala mundial, es redueix fins al 7,2%. Amb el Pla d’Acció de l’Economia Circular, impulsat en el marc del Pacte Verd Europeu, Europa es fixava l’objectiu de duplicar la taxa de circularitat entre el 2020 i el 2030. Els indicadors de materials reciclats han incrementat lleugerament, però les projeccions indiquen que no s’assoliran els objectius.
La generació de residus municipals és de 511 kg/hab./any a Catalunya el 2022, un valor similar a la mitjana europea, de 513 kg/hab./any, i, quant a la ràtio de reciclatge de residus municipals, Catalunya arriba a un 45,3% (2022), lleugerament per sobre del 44% de la UE. Tot i això, l’evolució en la generació de residus municipals i industrials i l’autosuficiència de recursos materials no és favorable. El mateix informe assenyala la necessitat d’impulsar encara més l’ocupació verda i consolidar la circularitat com a pilar de l’economia de Catalunya.