El 3 de febrer de 1902 s'inaugurava el primer curs d'enginyeria a Terrassa, i el 9 de maig del mateix any es posava la primera pedra de l'anomenat Palau d'Indústries, la seu de l'actual Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). 120 anys després, l'ESEIAAT és, per les seves dimensions, el centre docent en enginyeries més gran de Catalunya i un dels més importants de l'àmbit estatal. Des de la seva creació, l'Escola ha format desenes de milers d'enginyers i enginyeres que han liderat el progrés tecnològic, econòmic i industrial del país.
Pere Vacarisas i Bofill, Bartomeu Amat i Brugada, Eugeni Ferrer i Dalmau, Percey R. Chown, Josep Prats i Aymerich formaven el cos docent del curs 1902-1903, el primer curs impartit a l'Escola Superior d'Indústries de Terrassa que va tenir lloc, als seu inicis, a l'Ajuntament de la ciutat i, més tard, a l'edifici del carrer Topete de la localitat. En plena segona revolució industrial, Terrassa, juntament amb Bilbao, Madrid i Barcelona, passava a formar part del grup reduït de ciutats de l'Estat que comptaven amb un centre superior de formació en enginyeria.
El 3 de febrer de 1902, el professor i primer director de l'Escola, Pere Vacarisas, va pronunciar el discurs d'inauguració del curs en presència del rector de la Universitat de Barcelona, Rafel Rodríguez Méndez, de l'alcalde de Terrassa, Joan Salas i Morral, i del diputat a Corts, Alfons Sala, entre altres autoritats. Vacarisas va defensar l'existència de les pràctiques en empreses als estudis d'enginyeria perquè "de este modo, los alumnos se acostumbrarán a un trabajo regular, que, a parte del caudal de conocimientos prácticos que les ha de reportar, les iniciará en la senda de una vida laboriosa, que es base obligada de toda cultura industrial". Vacarisas aquell dia no podia imaginar que 120 anys després, la proposta generaria 2.000 convenis anuals de pràctiques remunerades a més de 120 empreses que col·laboren actualment amb l'ESEIAAT.
Del vapor a l'espai, Terrassa batega amb cor politècnic
L'ESEIAAT commemora el 120è aniversari amb una programació que inclou un seguit d'activitats durant tot l'any i que porten com a lema "1902-2022, Terrassa, cor politècnic". L'Ajuntament de Terrassa també s'ha sumat a la celebració posant l'ESEIAAT al centre de la Fira Modernista, en la qual la ciutat i la Universitat oferiran diverses propostes per visibilitzar el centre docent i per donar a conèixer la seva història, sempre lligada a la ciutat, a la UPC i al Campus de Terrassa des de la seva fundació, així com al progrés del país.
Segons el director de l'ESEIAAT, Xavier Roca, al llarg d'aquests 120 anys, la formació d'enginyers i enginyeres a Terrassa ha proporcionat a la societat professionals “altament qualificats” que han abordat amb “excel·lència” els reptes i les necessitats del país en cadascuna de les etapes econòmiques i tecnològiques del darrer segle. A més, afegeix que és una història que va del “vapor a l'espai” perquè ara, al segle XXI, encara acompanyen a la societat cap al progrés i el benestar amb la mateixa “il·lusió i sentit de la responsabilitat” que aquells “pioners i pioneres” de fa més d'un segle.
1902, primera pedra d'un edifici singular
Un dels vessants més desconeguts i singulars del modernisme català és el modernisme industrial. El Palau d'Indústries, que va acollir les Escoles Industrials de Terrassa, és un bon exemple de la plasmació d'aquesta singularitat. L'edifici es va inaugurar amb motiu de l'Exposició de Productes Locals, el 3 de juliol del 1904. L'arquitecte Lluís Muncunill es va inspirar en l'edifici de la Universitat de Barcelona d'Elies Rogent, que data del 1856. La construcció segueix els models de l'arquitectura eclèctica alemanya, però, per modernitzar aquesta imatge, Muncunill va introduir el maó vist i les aplicacions ceràmiques de color, que contrasten amb els murs de paredat comú i la pedra dels accessos. El maó és utilitzat, doncs, com a element decoratiu principal.
El Palau d'Indústries, conegut com l'Escola Industrial de Terrassa, ha contribuït al desenvolupament industrial i universitari de la ciutat amb promocions d'enginyeres i tècniques de diferents especialitats. El 1972 va ser la seu de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT), any en què el centre va passar a formar part de la UPC. Posteriorment, l'any 2010, l'EUETIT va canviar el nom pel d'Escola d'Enginyeria de Terrassa (EET). Cinc anys després, el 2015, l'EET i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) es fusionen i creen l'actual ESEIAAT de la UPC.
Per tant, l'edifici de l'actual ESEIAAT ha estat, al llarg de la història del darrer segle, bressol de la major part de les àrees de l'enginyeria, com són la industrial, l'elèctrica, l'electrònica, la robòtica, la mecànica, la química, la tèxtil, la del disseny, l'audiovisual i, més recentment, l'aeroespacial. En total, l'ESEIAAT de la UPC forma cada curs 4.000 enginyers i enginyeres a les seves aules i laboratoris, i gradua 800 professionals de l'enginyeria. Aquestes xifres, sumades als 10 graus i 10 màsters universitaris que imparteix actualment, posicionen el centre de la UPC entre els cinc més importants de l'Estat i el més gran de Catalunya.
