El dia 5 de març del 2020, molts pocs dies abans del confinament, els representants de les principals organitzacions europees dedicades a la certificació professional dels enginyers i enginyeres es van reunir a París, a la seu de la UNESCO, per constituir “European Alliance for the Mutual Recognition of Certification of Engineering Competences”. Un any després, l'aliança s'ha batejat amb el nom d'ENGINET i té Espanya, França, Itàlia, Portugal, Holanda y Regne Unit com a membres fundadors.
L’objectiu fundacional és facilitar la mobilitat dels enginyers i enginyeres de cada un d’aquests països en el territori europeu, però també a nivell mundial, donat que certificacions com la “Professional Engineer” pròpia dels Estats Units o la “Chartered Engineer” anglesa, són internacionalment conegudes des de fa molt anys.
Només cal pensar que la certificació “Professional Engineer” (PE) americana data del 1907 i que els primers enginyers anglesos certificats, a les “Professional Engineering Institutions”, actualment agrupades a l’“Engineering Council”, ho van ser a mitjans del segle XIX.
França és també un país pioner en la certificació de competències dels enginyers ja que la “Société Nationale des Ingénieurs Professionnels de France”, crea l’etiqueta d’”Ingenieur Professionnel” l’any 1947.
Amb la constitució d’ENGINET se sumen els esforços d’aquestes institucions als de la Fundació AQPE juntament amb AIPE, l’associació amb seu a Madrid amb qui es comparteix el segell “Professional Engineer” a Espanya, i als dels enginyers Italians CERTING, els holandesos KIVI i els portuguesos ORDEM DOS ENGENHEIROS, per promoure la certificació de competències dels enginyers i redactar acords de reconeixement mutu, alguns dels quals ja estan signats com el que reconeix l’equivalència de un Professional Engineer certificat per l’AQPE i un enginyer Chartered o Incorporated Engineer certificat per KIVI.
Altres acords, en aquest cas no de reconeixement automàtic però amb la idea de que ho arribin a ser, estan ja signats entre França, Itàlia i Espanya.
Des de la recent posada en marxa dels processos de certificació “Professional Engineer” per part de l’AQPE, Fundació constituïda pels principals Col·legis i Associacions d’Enginyers , amb els Enginyers Industrials de Catalunya com a soci fundador, al costat de Camins, Telecomunicacions, Agrònoms i Informàtics, també hi ha un model d’acompanyament professional homologat amb el que des de fa dècades es practica a la Gran Bretanya i França, on milers d'enginyers i enginyeres certifiquen la seva capacitat per aplicar els seus coneixements i les seves habilitats personals per assolir els resultats perseguits en qualsevol projecte o exercici de la seva professió.
Les competències que acredita la certificació professional s'estenen als comportaments i actituds, posant de relleu la forma de practicar la professió respectant els codis de conducta, la seguretat de les persones, el desenvolupament sostenible i l'exercici de les responsabilitats des d'una ètica professional irreprotxable, així com les habilitats i competències relacionades amb la comunicació, el lideratge o la gestió de recursos humans i materials.
Més de dos-cents enginyers i enginyeres espanyols certificats Professional Engineer, encara molt lluny dels centenars de milers certificats a Regne Unit, tenen molt clar quins són els avantatges de la certificació, i és que en un escenari de canvis tan ràpids com l’actual, l’experiència i les competències són tan importants com els propis coneixements, que en algunes disciplines, més que en unes altres, es queden ràpidament obsolets.
El concepte d’un títol que habilitava els enginyers de per vida per exercir una professió perd tot el sentit avui dia si no va acompanyat d’una actualització permanent dels coneixements i d’una millora d’habilitats que es va aconseguint a base d’experiència.
Per això hi ha tres nivells de certificació, el Professional que requereix un mínim de quatre anys d’experiència, el Sènior que en requereix vuit, i l’Expert a partir de setze, tots amb un requisits mínims de competències que van creixent amb el nivell.
L’administració pública està interessada també en els avantatges que li aporta la certificació, fins al punt que la Generalitat de Catalunya va encarregar a l’AQPE un avantprojecte per “Incorporar els criteris de Competència Professional” en els Equips tècnics dels licitadors.
També molts directors i directores de recursos humans de grans empreses com SUEZ o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, aposten per aquest model per posar en valor el talent existent a les seves organitzacions, un model que, al mateix temps, els pot facilitar disposar d’un sistema de classificació professional per als enginyers i enginyeres que hi treballen.
Finalment, remarcar que en un món cada vegada més competitiu, qualsevol professional de l’enginyeria hauria d’estar interessat en figurar a una web com la d’ENGINET on es distingeixen els enginyers europeus certificats , símbol d’excel·lència en la pràctica de la professió.
Per altra banda, pel caràcter sense ànim de lucre de l’AQPE, el cost de la certificació és molt mòdic, i encara més si s'és col·legiat o associat. Col·legiació i certificació, doncs, van de la mà i es complementen per acompanyar els enginyers i enginyeres en el recorregut professional, apropant-los als millors professionals, facilitant-los el reconeixement i posant al seu abast una actualització permanent del tot imprescindible.
