És l’hora de sumar esforços

La crisi energètica que estem vivint ha precipitat esdeveniments que els científics i la comunitat internacional, en les successives cimeres anuals del clima organitzades per Nacions Unides, ja en feien la diagnosi, alertant de que calien mesures serioses per aturar l’escalfament del planeta. La guerra d’Ucraïna, amb les restriccions de proveïment de gas natural que ha comportat, ha posat de manifest que Europa, que liderava el procés de descarbonització, no estava preparada ni per a la descarbonització ni per a ser sobirana energèticament.

El negacionisme europeu a les energies que actualment sustenten els sistemes energètics, l’energia nuclear i el gas natural, que ha durat i perdura encara, no ha estat contrarestat amb l’alternativa d’un desenvolupament significatiu de les energies alternatives compatibles amb el canvi climàtic, com són l’energia fotovoltaica, l’eòlica i el desenvolupament dels gasos renovables, els biocombustibles i l’hidrogen. Són aquestes energies les que han de substituir el paper que proporciona el gas natural i el petroli a la indústria i al transport.

Fa un any, abans d’aquesta crisi, el gas natural estava destinat a ser el combustible de transició a les renovables. Per tant, Europa ha de potenciar amb urgència el biometà i l'hidrogen verd, per poder reduir les necessitats de gas natural.

Les restriccions de subministrament energètic que Europa està patint com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, i dels pocs recursos de producció energètica pròpia estan posant de manifest la necessitat d’implementar una política energètica sense perdre de vista l’objectiu de descarbonització, però imposant una ruta energètica realista per sobre dels interessos particulars dels estats membres.

Cal donar joc a la capacitat tecnològica europea per dissenyar una industria química i petroquímica exempta d’emissions i donar llibertat als estats membres, que així ho vulguin a desenvolupar e instal·lar reactors nuclears de petita escala i darrera generació (SMR).

Cal tenir en compte que el sistema de generació elèctric està canviant l'estructura. Venim d'un sistema en què els centres tradicionals de generació -hidràulics, tèrmics de gas i carbó i nuclears-, tenen índexs de disponibilitat - potencia ferma- molt elevats; mentre que el sistema que s'està desenvolupant en la transició energètica està basat en les energies renovables que són intermitents i on cal garantir la potència amb tecnologies de suport, fonamentalment l’emmagatzematge hidràulic o químic. Aquesta característica canvia totalment la gestió tècnica i econòmica del sistema.

L’energia mou tota l’activitat econòmica i per això cal una política energètica europea comuna que, amb matisos, es traslladi a tots els estats, situant la supervivència econòmica i industrial en primer lloc, però sense oblidar la perspectiva a llarg termini compatible amb els objectius de canvi climàtic. En aquest sentit des de la Comissió d'Energia d'Enginyers Industrials de Catalunya reiterem que cal definir amb urgència els escenaris de transició europeus de la propera dècada que contemplin transitòriament els objectius de neutralitat climàtica pel 2050. Per això caldrà incrementar i accelerar les actuacions en:

1. Revisar els plans de proveïment energètic europeu previstos. Cal activar plans de contingència. En el PNIEC, retardant els períodes de tancament a curt termini de les centrals de generació elèctrica  de carbó, fins que no es normalitzi el conflicte de proveïment energètic per la guerra d’Ucraïna; i a mig termini els plans de tancament de les centrals nuclears, fins que el desenvolupament de les renovables, dels gasos sintètics i l’hidrogen no hagin assolit un pes suficient que garanteixi la sobirania energètica europea. Cal posar en valor la garantia estratègica del subministrament energètic, garantint als operadors el manteniment de les CN en servei fins al fi previst pel reglament de taxonomia el 2035.

2. Desenvolupar les interconnexions europees energètiques, elèctriques i gasistes. La UE ha de posar en valor el caràcter estratègic europeu de les interconnexions, per garantir el mercat únic i per garantir la unitat territorial europea, tant als països membres com als que aspiren a incorporar-se. La península ibèrica, per les seves condicions climàtiques, es un possible actiu de generació elèctrica i d’hidrogen que Europa no pot menystenir per interessos particulars dels estats.. Serà imprescindible invertir en noves interconnexions elèctriques i gasistes pensant en l’actualitat i el model energètic del futur.

3. Generalitzar mesures europees que garanteixin la supervivència econòmica i industrial. Modificar el sistema d’assignació dels preus del mercat energètic de forma que garanteixi el paper de servei essencial de l’energia a costos competitius. Això implica la modificació de l’algoritme (Euphemia) utilitzat fins ara a tot el mercat europeu en la fixació del preu majorista. El nou mecanisme haurà de tenir en compte la nova estructura tècnica i econòmica de la generació renovable, amb el suport de les generacions amb potencia ferma, l’emmagatzematge i les interconnexions, donant estabilitat als preus. Caldrà valorar si com a conseqüència de l’alta volatilitat actual dels preus cal una intervenció transitòria dels mercats energètics. Caldrà flexibilitzar normatives i adoptar transitòriament mesures sectorials per garantir la supervivència dels sectors que precisen entalpies elevades en els seus processos, davant de la crisi de preus del mercat de gas natural.

4. Desplegament accelerat de les renovables. Cal una reducció dels terminis administratius i la creació d’ens de certificació que verifiquin el compliment dels processos de tramitació com ara reglaments europeus de la figura d’operadors energètic que accelerin la penetració de nous actors als mercats energètics, o la creació d’organismes directament dependents dels parlaments que fiscalitzin el desenvolupament dels plans d’implantació de les energies renovables.

5. Electrificar el màxim possible. Però tot no serà possible. Cal mes aerotèrmica, geotèrmia, etc. però caldrà impulsar alhora altres alternatives energètiques com el biometà, i els biocombustibles, la gasificació de la biomassa, etc. i produir i introduir l’H2 a les xarxes de gas natural per iniciar la transició cap l’ús massiu d’aquest vector energètic que ha des ser fonamental per una mobilitat de llarga distancia exempta d’emissions.
6. Reduir la intensitat energètica de l’economia. Estalvi i eficiència. Generalitzar les mesures que limitin el malbaratament energètic, amb mesures neutres econòmicament en els sectors econòmics. Desenvolupar la fiscalitat energètica que gravi l'excés de consum energètic. Promoure la rehabilitació d’edificis i el transport ferroviari.

Aquestes són els principals punts que hem resumit en un document aprovat per la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya com a prioritats per començar a posar solució a la situació energètica actual. La supervivència econòmica d’Europa està en joc. És l’hora de sumar esforços.