Els inventaris estan elaborats a partir del format establert pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC, o IPCC, per les seves sigles en anglès) a les seves guies, que divideixen el conjunt de les emissions de gas d’efecte hivernacle (GEH), diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, hidrofluorocarboni, perfluorocarboni i hexafluorur de sofre en diferents sectors.
Durant el 2014, Catalunya va emetre 43.690 milions de tones de CO2 equivalent (MtCO2eq). Per demarcacions, la que més GEH va produir va ser Barcelona (25.056 MtCO2eq), un 57,3% del total; seguida per Tarragona (9.669 MtCO2eq), un 22,1%; Girona (4.491 MtCO2eq), un 10,3%; i Lleida (4.474 MtCO2eq ), un 10,2%. En general, les activitats que van generar més emissions són les relacionades amb el processament de l’energia, tret de la demarcació de Lleida, on van quedar força igualades amb les provinents del sector agrícola.
El càlcul s’ha realitzat a partir de les dades facilitades pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient corresponents als anys 2005, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 (últim any amb dades disponibles) per a cada demarcació i per al conjunt de Catalunya. L’elaboració d’aquest inventari requereix d’un any de recull i processament de dades i de sis mesos de verificació per part de la Comissió Europea. Aquest és el motiu del retard entre la publicació de l’inventari i l’any analitzat.
Dades basades en la producció
La construcció de l’inventari abasta tot l’Estat ja que aquestes són les dades que es sotmeten a verificació. Posteriorment, es desagreguen tant a nivell de comunitats autònomes com de províncies. Així, les dades d’emissions per a cada sector són més representatives de la realitat quan es refereixen a un àmbit territorial més gran que no pas a un de més concret.
Cal tenir en compte que els inventaris, calculats seguint les directrius de l’IPCC (el Grup Intergovernamental d’Experts en Cavi Climàtic, mostren les emissions que es produeixen en un territori concret, però no recullen les emissions produïdes fora d’aquell territori per activitats que són necessàries per abastir-lo. És a dir, es fan des del punt de vista de la producció i no pas del consum. Aquesta reflexió és vàlida per als inventaris de qualsevol abast territorial, però pren més importància en el cas de càlculs en àmbits provincials que tenen lligams econòmics i de fluxos de recursos molt intensos.
[[{"type":"media","view_mode":"media_original","fid":"1134","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
