En poc més d'una dècada hem vist, viscut i –celebrem– de moment sobreviscut, l'enfonsament d'un model de creixement basat exclusivament en l'especulació financera (Crisi 2008), als canvis dels equilibris als estats del món àrab (Primavera Àrab) que va donar peu a un nou període de guerres i inestabilitat que encara dura (Síria,..), a la inversió de les formes democràtiques a Rússia (Crimea, Ucraïna,..), a l'emergència d'una guerra comercial global que ha implicat la fi de la globalització sense barreres (Trump-Pequín 2018), a tres anys de pandèmia mundial (Covid19) com no s'havien vist des del final de la I guerra mundial, i ara l'esclat de la fràgil pau al mig orient, just quan semblava que la col·laboració hebreu-saudita (mercat i inversions a canvi d'accés a la tecnologia) anava a quallar. Tot això, és clar, sense entrar al panorama patri que el lector coneix prou bé.
A aquests canvis geopolítics cal afegir-hi els canvis tecnològics i sociològics (la intel·ligència artificial, la societat connectada, la transició energètica, la valorització d'una economia circular, l'extensió del 5G, la seguretat blockchain i un llarg etcètera)
No està gens malament, com a context de canvi.
I en aquest context, des de la iniciativa privada, des del petit industrial, professional autònom, executiu o empresari, com atrevir-se a invertir?, sigui adaptant o diversificant, als eixos de la indústria sostenible, de l'eficiència energètica, la digitalització de els clients o de l’automatització.
Amb un mercat que, recuperat del xoc de la COVID-19, no s'ha abaratit ni als actius a comprar, siguin maquinàries, tecnologies o empreses, ni en els costos del finançament, qualsevol pla d'inversió decent tindrà –tenen– no menys de quatre o cinc anys de tornada, si no set o vuit. O més.
En aquest context de canvi geopolític, comercial i tecnològic, i al temps de preus en ascens, la inversió cal fonamentar-la almenys “també” sobre conviccions, ja que no hi ha escola de negocis ni guru macroeconòmic que ens digui què passarà el proper trimestre i no diguem el proper any. Com va encunyar un antropòleg, això ja no és només VUCA (Volatile, Uncertain, Complex and Ambiguous), sinó BANI (Brittle -fràgil-, Anxious, Non-Linear and Incomprehensible).
Tot i això, però, l'economia mundial, l'europea i l'espanyola han crescut a preus constants (descomptant els efectes de la inflació) i en valor acumulat des del 2008 al voltant d'un 40%, un 13% i un 30%, respectivament. És a dir, si no invertim i innovem les nostres empreses entrarien en un lent però inexorable declivi.
En cercar, seleccionar i decidir o recomanar inversions, les conviccions –com a bons enginyers– no han de ser, però, un acte de fe cega, sinó el resultat d'una anàlisi sobre la mar de fons, els corrents sobre els quals sí o sí i malgrat tot, evoluciona la demanda industrial, tecnològica i energètica. Uns llums llargs, que com a bons llatins, no impedeixen que vegem també alguna adquisició tàctica bon marché per aprofitar el curt termini o una conjuntura d'algun nínxol de mercat.
Els enginyers sabem què és un quilovat, un nano-processador i un control dinàmic de sistemes. I aquesta capacitat de lectura dels corrents de fons en la transformació tecnològica d'un món complex ens dona una bona base per intentar endevinar què hi ha de precís entre la boira.
Afinem la dada, pensem, contrastem i bon encert.
