Estudiar enginyeria és garantia de trobar feina, més ben pagada i més estable

Estudiar enginyeria continua sent garantia de trobar feina, més estable i millor pagada. Són algunes de les conclusions del vuitè estudi ‘La inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes’ que ha presentat aquest dimecres l’AQU Catalunya. L’ocupació del graduats en algun enginyeria ronda el 94,7%, molt per sobre del 75% dels qui fan Belles Arts. Els qui a més tenen un màster, encara troben més feina, ja que la taxa d’ocupació s’enfila fins el 96%, 3 punts percentuals per sobre de darrer informe de fa tres anys.  

El 95% de graduats en enginyeries té feina a temps complert, una situació laboral que no ha crescut en aquest sector però que, en canvi, si que ho ha fet en la resta dels àmbits de coneixement. en general ha crescut en tots els àmbits de coneixements. Els graus d’Humanitats són els que tenen un percentatge més baix de persones treballant a temps complet (72,1% el 2023). 

subscriute

 

Pel que fa als salaris, les persones graduades en Enginyeries tenen un salari brut mitjà 810 euros per sobre del que cobren les persones graduades en Humanitats. En l’àmbit dels màsters, la diferència creix, dels 2.991 euros bruts mensuals per a enginyers i enginyeres, de mitjana, als 1960 euros bruts mensuals als graduats en Humanitats.  

Per trobar feina, en el sector de les enginyeries, les pràctiques són la principal via d’accés a la primera feina, en canvi, a nivell general, ha crescut la rellevància dels portals web de cerca d’ocupació, que ha superat, per primera vegada, els contactes personals, com a via per entrar al mercat laboral.  

A més, les enginyeries són l’àmbit de coneixement on la feina que troben els graduats que acaben els estudis està relacionada amb la carrera. De fet, el 77,1% dels enquestat reconeix l’adequació entre el lloc de feina i els estudis, força més gran que en les humanitats, que és del 55,1%.  

Els enginyers industrial tornarien a escollir Enginyeria Industrial 

Totes aquestes dades donen com a resultat un índex de qualitat ocupacional que lidera Medicina, amb un 79, però el segueixen Informàtica, Telecomunicacions i Enginyeria Industrial amb un 76,5. Les cinc primeres posicions del rànquing les tanca Administració i Direcció d’Empreses. Set de cada deu graduats repetiria els estudis i un 40% no ho faria. En aquest àmbit, d’enginyeries, el 72,9% dels graduats en Enginyeria Industrial tornarien a escollir els mateixos estudis, lleugerament per sota de l’Enginyeria Civil (74,1) i lleugerament per sobre d’Enginyeria Electrònica i Automàtica (71,3%). L’enginyeria amb més satisfacció és la de Construcció amb un 81,8% de satisfacció. Medicina i Odontologia són els estudis que generen més satisfacció: 87,7%. 

Fuga i retenció de talent 

Les enginyeries són el segon àmbit de coneixement amb més graduats nacionals que treballen a l’estranger. Ho fan un 7,8% dels enquestats, un percentatge que ha crescut tres punts respecte el 2020, fa tres anys. Els graduats en Ciències lideren aquest rànquing, amb un 10,5% de titulats que marxen a treballar a altres països. Aquest lideratge, en canvi, dona la volta si es tenen en compte els qui han estudiat el màster. Un 11,7% dels titulats amb màster d’enginyeries marxa a treballar a un altre país, mentre que només ho fa un 10,3% dels màsters en Ciències. Les enginyeries però, també són una font de retenció de talent: un 40% dels estudiants treballen a l’Estat.  

Perspectiva de gènere, el repte de l’enginyeria 

El 57% del total de titulats en màster són dones. Representen més del 65% a Salut i a Humanitats, però únicament el 30% a Enginyeries, unes proporcions estables durant almenys els últims deu anys. Entre la població graduada, les dades són similars. És el que es coneix com a segregació horitzontal, que descriu la tria de l’àmbit de la titulació com una funció del gènere, fet que comporta que les titulacions més lucratives siguin escollides principalment per homes.  

Aquestes diferències en la tria poden explicar, en part, la bretxa salarial de les persones graduades en el sistema universitari català (AQU Catalunya, 2021). Els principals indicadors on es troben aquestes diferències a favor dels homes són l’adequació laboral i els guanys bruts mensuals. I també l’índex de qualitat ocupacional, que depèn en part dels altres dos indicadors esmentats. Les diferències significatives a favor de les dones es concentren especialment en un percentatge més alt de contractes fixos. 

Més formació, millor feina 

En termes generals, l’informe de l’AQU conclou que els titulats universitaris han assolit un mínim històric de la taxa d’atur des del 2011. En màsters i doctorats se situa fins i tot per sota del llindar del 5%. A més, set de cada deu contractes són fixos. Tot i el creixement dels salaris, però, els titulats universitaris han perdut poder adquisitiu, a causa de la inflació. 

Entre els enquestats, gairebé 41.000 titulats que representen el 46% de la població de referència, es considera que l’anglès és la principal competència comunicativa a millorar, seguida de l’expressió escrita en el cas dels grans i l’escrita i l’oral en el cas dels màsters. Les dades també demostren que, en general, estudiar un màster augmenta les possibilitats de promoció i de millora salarial. També són una font d’atracció i retenció de talent.  

Millora de les universitats 

Els resultats d’aquest informe han de servir perquè les universitats apliquin canvis i puguin millorar. Així ho ha expressat el director de l’AQU, Jaume Valls, Que ha fet especial atenció al fet que é sun treball realitzat am les promocions que van acabar els estudis fa dos o tres anys i que, per tant, s’han inserit al mercat laboral durant la pandèmia. “És interessant”, diu Valls. Per la cap la cap de l’Àrea d’Internacionalització i Generació de Coneixement, Anna Prades, les dades demostren que “més formació, més inserció” i destaca aquesta ocupació “gairebé plena” dels titulats de graus. Pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ’informe demostra “el grau d’excel·lència” del sistema universitari català i les “bones prestacions” a l’hora de “captar recursos de fora i retenir talent”. Nadal però, creu que no s’ha de ser “autocomplaent” sinó “exigent”. 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.