Evolució, referents i biaixos inconscients: dones a les STEM

El mes de novembre de 2022 l’Observatorio de la Ingeniería, en col·laboració amb Enginyers Industrials de Catalunya, va publicar el seu estudi posant de manifest que les empreses necessitaran més de 200.000 enginyers d’aquí a deu anys. Això va ocupar portades de diaris. Aprofundint en l’estudi, trobem que actualment, a Espanya, hi ha uns 750.000 enginyers (dels quals el 3,7 % jubilats).

És fàcil fer números: si de totes les promocions d’enginyers vius en tenim 750.000, l’esforç que ha de fer la nostra societat per aconseguir incorporar aquests 200.000 professionals al mercat laboral és titànic. Està clar: s’hi han d’incorporar no només una gran proporció de nois, sinó fomentar que les noies escullin aquests estudis. Si, a grans trets, la població femenina és el 50%, en les carreres STEM està al voltant del 20%.

Així doncs, si sabem que les disciplines STEM seran les que en futur generaran més feina i millor pagada, per què les noies estudiants s’hi segueixen resistint?

En la meva opinió, hi conflueixen diversos factors que podria resumir en: raons evolutives, la manca de referents i l’aplicació de biaixos inconscients de gènere.

L’absència de dones en les professions STEM s’imputa molt sovint a que s’atribueix a les dones menys habilitats en la cognició espacial. La raó seria que la diferència en aquesta habilitat entre homes i dones és fruit de la història evolutiva. No és que el cervell sigui diferent sinó que l’activitat diferenciada dels homes i les dones al llarg de la història, com a la divisió del treball, ha fet desenvolupar de diferent manera aquest tipus de capacitats.

De totes formes, l’habilitat en el pensament espacial està poc estudiada i l’afirmació anterior no és concloent. No obstant això, el que sí que està clar és que totes les habilitats, i aquesta en particular, s’aprenen mitjançant l’entrenament. Això vol dir que si en els programes escolars es reforça aquesta visió espacial abstracta en edats primerenques, la competència s’adquireix i es pot desenvolupar més endavant amb solidesa.

Un altre tema que crec que influeix en l’allunyament de les noies de les carreres STEM són els estereotips. Són minoria les nenes que s’imaginen a sí mateixes en fàbriques, obres o tallers, degut a la idea que se’n té. Per no parlar de la imatge fomentada pel cinema, la televisió i les sèries. En aquestes produccions es solen veure professions com els advocats, publicistes, youtubers, models o influencers amb aparença glamurosa, fàcilment identificables amb els desitjos femenins en edats joves. Però, aquests desitjos són innats o propiciats per la pressió social? A la inversa, una sèrie com “The big bang theory” deixa ben clar quina és la imatge de nois i noies STEM.

En la meva opinió, la manca de referents femenins seria una altra de les causes. En els 120 anys d’existència, el Premi Nobel va ser atorgat 876 cops a homes i 59 a dones. Només 22 dones han estat guardonades en les categories de física, química i medecina. És necessari normalitzar la presència de talent femení en actes públics, xerrades, ... etc. En aquest sentit, Enginyers Industrials de Catalunya, de la mà de la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur, està visibilitzant dones expertes en matèries feixugues. Sense el propòsit exprés de convidar dones, els ponents haguessin estat “els habituals”. En aquest sentit, la ministra Nadia Calviño va fer un pas valent i va declarar que no assistiria a cap acte més a on ella fos l’única dona.

Un altre tema són els biaixos inconscients de gènere, que són comportaments que es basen en estereotips molt arrelats en la nostra cultura. Afecten a la manera en què avaluem a les persones i n’actuem d’acord amb això. En aquest cas, aquests prejudicis estan instal·lats a l’imaginari col·lectiu i afecten tant a homes com a dones. El primer pas per superar-los, però, és que les persones siguin conscients que existeixen. S’ha d’augmentar la conscienciació.

Un exemple d’això últim seria la creença de que l’assignació de colors femenins i masculins és “inherent” al gènere. Una revisió històrica ens diu que el vermell era el color del déu Mart, déu de la guerra. El color rosa és un degradat del vermell, de manera que fins abans del segle XX, els nens els vestien de rosa, i les nenes de blau. Cal recordar que la verge Maria va de blau en multitud d’imatges.

El viratge al rosa de les dones i nenes es produeix coincidint amb l’aparició de la nina Barbie... com es pot afirmar que la preferència per un color és innata?

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.