El full de ruta de l’Hidrogen indica que el 2030 hi haurien d’haver, a l’Estat, entre 150 i 200 autobusos de pila de combustible d’hidrogen i un parc d’almenys 5.000 vehicles que utilitzin aquesta tecnologia per circular. Però perquè això sigui possible, cal que la xarxa de subministrament doni resposta a un sector que actualment encara és incipient i que, de moment, compta encara amb pocs vehicles al mercat. El mateix full de ruta fixa que hi haurà d’haver una hidrogenera cada 250 quilòmetres als principals corredors , cosa que suposa que n’hi hagi i a tots els municipis, 71, de més de 100.000 habitants. La implantació d’aquesta xarxa, però, s’ha de planificar per evitar caure en errors que es van donar, en el passat, amb les xarxes de distribució d’altres combustibles com pot ser el gas natural.
Això és el que pensa Eugenia Sillero, secretària general de Gasnam, una associació d’empreses que fomenta l’ús de combustibles gasosos en mobilitat i, en especial, l’hidrogen. En la darrera jornada del cicle Cicle l'hidrogen i la mobilitat sostenible: Distribució d'hidrogen, Sillero ha defensat una xarxa de distribució capil·lar i amb una acceleració de les fases d’implantació previstes per assolir alguns dels objectius del 2030, al 2025, “si realment volem avançar”.
Sillero veu “raonable” començar el desplegament pels nuclis urbans però recalca que caldria haver començat aquest 2021 la construcció de les primeres hidrogeneres per a autobusos i obertes al públic en 15 nuclis urbans amb més de 250.000 habitants. El mínim imprescindible final, segons els càlculs de Gasnam en base al full de ruta del ministeri, és construir 150 hidrogeneres arreu del territori espanyol als principals corredors i als nuclis urbans abans esmentats. Per Sillero, amb aquesta xarxa de 150 hidrogeneres “ben plantejades, planificades i amb criteri” es podria aconseguir la “xarxa mínima” per desenvolupar l’ús del vehicle, l’autobús i del camió d’hidrogen.
El preu però, de la construcció d’aquesta infraestructura, també és un escull per acabar de desenvolupar aquesta tecnologia, ja que es calcula que cadascuna té un cost d’entre 1,5 MEUR i 3,5 MEUR d’euros. “Estem parlant d’una xifra elevada de diners amb la circumstància inicial que no hi ha vehicles” diu Sillero. Per això, la secretària general de Gasnam aposta per ajudes que cobreixin entre el 80 i el 100 % del CAPEX per poder “llançar” aquesta nova mobilitat.
Buscant l’eficiència en el transport
L’empresa Indox treballa, des d’Anglesola, en desenvolupar solucions criogèniques i les solucions segures per al seu transport de l’hidrogen. El CEO de la companyia, Josep Giribet, explica que el subministrament la cadena d’hidrogen té l’inconvenient del rendiment, ja que l’eficiència que s’obté carregant vehicles particulars després d’haver fet tot el procés de generació i distribució és del 33 %. Alternatives com el blending – que busca utilitzar les mateixes infraestructures de gas natural per a barrejant l’hidrogen amb ell, per després separar els dos gasos -, apunta Giribet, topen amb regulacions i limitacions. La generació insitu és cara, ja que hi juga el factor d’economia d’escala. que obliguen i acaben obligant a fer Tot això fa pensar en la producció centralitzada i en un retorn a la distribució “de sempre” que tenim amb els combustibles líquids conscient però, que segons el cost la modalitat triada i degut a la baixa densitat de l’hidrogen, el cost del transport, no és viable perquè pot suposar destinar-hi el 10 % del seu valor de l’energia.
És per aquest motiu, que l’empresa treballa per desenvolupar tecnologies que permetin millorar la compressió del gas l’eficiència i aconseguir uns costos més assumibles. Giribet, aposta per la tecnologia de la compressió criogènica o crio-compressió i creu que els propers anys aquest àmbit “pot donar un gir” els propers anys seran fonamentals i demana l’esforç de tots els enginyers per aconseguir fer de l’hidrogen, un combustible també de futur i eficient.
