Eficiència, sostenibilitat i confort, el canvi de model al Districte Administratiu

Amb la crisi del 2008, l'administració catalana, davant la falta de liquiditat, decideix vendre patrimoni immobiliari al centre de Barcelona, seus de diferents departaments. Es veu obligada, així, a reubicar els treballadors i les oficines, en un termini relativament proper, en funció de les finalitzacions dels contractes de lloguer. La solució definitiva passa per un nou edifici, més eficient, que aglutini tots els departaments possibles i que, a més a més, afavoreixi i dinamitzi noves zones de la ciutat. Després dels processos de licitació, el 2016 es posa la primera pedra la que ja avui és el Districte Adminsitratiu i es comença a treballar en la segona part: transformar l'administració catalana en la seva manera de treballar.

Així ho explica Àngel Cortadelles, director del Programa per a la posada en funcionament de la primera fase del projecte Districte Administratiu, en una entrevista als Fulls d'Enginyeria, on reconeix que s'ha aprofitat el trasllat per aglutinar una sèrie de canvis i modificar el ''model organitzatiu''. ''Tenim la gent massa acostumada a les rutines'', afirma Cortadelles, que lamenta sentir expressions com ''si sempre ho he fet així, per què ho he de canviar?''. Cortadelles és del parer que la societat canvia i ''necessita respostes diferents'' i per respondre a això, es necessiten edificis diferents on s'hi treballi diferent. Així, defineix el projecte administratiu com un projecte ''arquitectònic, d'eficiència econòmica i energètica, i també com un trasllat, però sobretot com un canvi en les maneres de treballar amb més cooperació, més mobilitat i menys importància del treball individual.

I és per això que, a l'hora de projectar el nou edifici, de 50.000 metres quadrats, es va voler aprofitar l'oportunitat per impulsar un ''canvi de cultura''. Les plantes es pensen com espais diàfans, on només els alts càrrecs tenen despatx i la resta de treballadors de moment tenen lloc assignat, però a la llarga es preveu que puguin reservar-ne un de diferent cada dia. Si que es disposa, en canvi, d'espais de reunió, petites sales per quan es necessita silenci o discreció, i racons per a reunions informals. L'objectiu és afavorir al màxim la mobilitat dels empleats i potenciar la seva salut i el seu benestar: ''com millor estiguin, més rendiment professional tindran'', conclou Cortadelles.

Eficiència i sostenibilitat

Tenir en compte la salut dels treballadors i el seu benestar implica també un confort que ve donat, en part, per les condicions de temperatura, humitat i llum, entre altres, dels diferents espais. En projectar un edifici nou ja es van tenir en compte tots aquests paràmetres i s'han instal·lat sistemes automàtics per poder donar la millor resposta possible a l'edifici. L'enginyer industrial Jordi Roca, tècnic de la Gerència de Serveis Comuns al Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, explica que ''la principal'' característica de l'edifici és que s'han pensat a favor de la sostenibilitat i l'eficiència energètica. Roca, que ha fet el seguiment del projecte al costat del despatx d'arquitectura Batlle i Roig i l'enginyeria PGI, explica que s'ha treballat també, per aconseguir certificacions internacionals en aquests criteris, com ara la Leed Platinum, en la qual han aconseguit una de les puntuacions més altes d'Espanya, o la Well, que valora el confort.

Per aconseguir-ho s'ha instal·lat un sistema de clima centralitzat, format per inductors. Des d'una sala, al soterrani, es controla per BMS automàticament tot l'edifici i es vetlla per aquest confort i invariabilitat. En funció de la llum exterior i les condicions de temperatura i humitat es va regulant el clima per mantenir els paràmetres el més estables possibles, gràcies a tot un sistema complex instal·lat a la coberta, com un autèntic laberint. En aquest espai, a més, s'ha optat per les plaques fotovoltaiques que generen part de l'energia que es consumeix a l'edifici. Es calcula que l'autoconsum reprsenta un 9% de la mitjana anual. 

La sostenibilitat també és la norma en la generació de fred i calor. Roca explica que no hi ha aportació ni generació d'aigua calenta ni freda al mateix edifici sinó que s'opta per una xarxa urbana de fred i calor, és a dir, el reaprofitament de fred i calor de processos industrials per climatitzar els edificis. Al Districte Administratiu, el fred s'utilitza de la regasificadora del port i l'escalfor per l'aigua de la planta de biomassa que subministra energia tèrmica a diversos equipaments de la Zona Franca.

Video

Tot aquest sistema permet que es tracti l'edifici ''com una caixa estanca'', explica Roca. L'enginyer relata que les plantes, al ser obertes i diàfanes, costa climatitzar-les però quan s'aconsegueix, les variacions són mínimes. ''Tenim molta inèrcia tèrmica i garantim molta més estabilitat'', diu l'enginyer, cosa que reverteix en ''més confort'' pels treballadors. D'aquesta manera, es minimitzen els sorolls, no hi ha diferències tèrmiques entre zones, el sistema d'aportació d'aire i control de temperatura és constant a tota la planta, i la humitat es regula amb humidificadors o rodes secants per mantenir-la sempre entre el 40 i el 60%. A més, amb sondes de CO2 a les plantes, es decideix si cal aportar aire exterior, o no.

A més, s'hi sumen altres detalls com ara les cortines automàtiques que pugen o baixen en funció de la incidència del sol, gràcies a fotocèl·lules instal·lades a la coberta evitant, així, l'enlluernament dels treballadors.

El projecte de Districte Administratiu també té intrínseca una vessant econòmica: l'estalvi per part de la Generalitat en lloguers d'edificis al centre de Barcelona. A aquest estalvi s'hi haurà de sumar el que implica també l'eficiència energètica del projecte. Roca detalla que encara no s'ha pogut valorar perquè amb el teletreball no s'han ocupat els espais i els consums encara són parcials, però ja s'estan analitzant els consums anteriors amb els actuals. ''Passem de quinze o setze edificis que eren bastant vells i obsolets, a un sol edifici dissenyat per a això i amb tecnologia nova'', conclou Roca.

Canvi tecnològic

Per fer possible aquesta nova manera de treballar, ha calgut també tirar endavant un canvi tecnològic on els ordinadors portàtils han pres l'espai als ordinadors de sobretaula. Cortadelles reconeix que, en part, la pandèmia ha ajudat a impulsar i consolidar aquest canvi que, el març tot just estava a mig fer. Amb un portàtil, diu Cortadelles, i aplicacions tecnològiques compartides, es pot treballar des d'una taula, al pati a l'aire lliure o des de casa. I de moment, així és, perquè amb la pandèmia, els espais encara no han estat ocupats al 100% i el teletreball ha guanyat terreny. Per això, i de cara a la segona fase del projecte, ja es plantegen augmentar les ràtios i pensar els espais amb la relació de 70 taules per a 100 treballadors; sabent que mai no coincidiran tots els treballadors en un mateix moment a l'oficina.

El trasllat, en plena pandèmia

L'esclat de la pandèmia no només ha condicionat l'actual ocupació dels espais, amb només unes 300 persones diàries -molt per sota de la previsió-, sinó que també ha obligat a repensar el trasllat, que va començar el 28 de febrer, només tres setmanes abans del confinament total. Cortadelles explica que sortosament, part dels empleats havien fet el canvi de material i va ser més fàcil. Els que no, van haver de fer el trasllat en petits grups, i per tant, ''molt més quirúrgic'' del que s'havia previst en un inici. Cortadelles però, reconeix que malgrat les adversitats, es van complir els requisits de la situació sanitària i, alhora, complir els terminis dels lloguers que s'anaven acabant aquells mesos. Ara, ja estan traslladats els trebalaldors dels departament de Justícia, Vicepresidència, Economia i Hisenda, Polítiques Digitals i part de les unitats d'Empresa i Coneixement.

Millores en la segona fase

Roca considera que l'experiència ''global'' ha estat ''positiva''. Per tirar endavant l'edifici actual s'han fet dos projectes: una primera fase de construcció a càrrec de la propietat i una altra d'implantació que ha anat a càrrec de la Generalitat. Aquest sistema ha estat favorable en alguns aspectes però per tal de millorar-ho, es preveu que la segona fase es farà ''claus en mà'', és a dir, un sol equip del projecte desenvoluparà la seva totalitat per lliurar l'edifici pràcticament acabat. Per Roca, aquest sistema vol aconseguir millorar la coordinació entre fases i contractistes, perquè els problemes que es puguin trobar siguin ''els mínims''.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.