''El problema no és l'enginyeria, sinó les barreres institucionals''

L'enginyera química Elizabet Rasekoala (Nigèria, 1960) ha dedicat bona part de la seva trajectòria a la divulgació i la pràctica de la ciència. Presideix African Gong –una xarxa panafricana de divulgació científica- des d'on confia poder aconseguir el compromís dels governs per popularitzar l'accés a la informació científica. Després de la seva participació a la segona edició de l'STEM Women Congress, Rasekoala repassa en una entrevista als Fulls d'Enginyeria, la importància de la promoció de les vocacions STEM i la necesitat de trencar les ''barreres institucionals''.

 

Rasekoala no ha tingut mai la sensació d'haver de treballar més dur que un home per aconseguir els mateixos objectius. Sí que admet, però, que ha hagut de lluitar contra ''les construccions socials'' i sobretot ha hagut d'entendre que més enllà de la bretxa de gènere hi ha un repte social que, malgrat els avenços que s'ha fet en alguns països – altres han retrocedit- encara s'ha d'assolir. Per això, per Rasekoala, el problema de les vocacions STEM no és tant la imatge o la projecció de la professió com la lluita que implica contra el sistema actual. És a dir, creu que s'ha de deixar de banda el missatge que les dones STEM han de treballar ''més fort'' que els homes, perquè a nivell de coneixement i ciència no és cert, per fer entendre que cal modificar els ''marcs institucionals'' actuals. ''Aquesta és la meva manera positiva d'entendre-ho'', diu Rasekoala. I per això reconeix que cal posar ''més temps i esforç'' en canviar el sistema que no pas amb la matèria. Per Rasekoala, ha de quedar clar és que ''el problema no és ni l'enginyeria, ni la tecnologia sinó les barreres institucionals''

L'enginyera defensa que cal diferenciar aquests termes per incidir en la imatge ''negativa'' de les STEM en les ments de les noies joves actuals i ''es fa mal'' a les aspiracions de moltes joves. ''Treballar a un laboratori com a dona no és més dur que com a home'', diu Rasekoala. Reconeix però, que cal afavorir polítiques conciliadores per atraure també les dones.

En aquest sentit, Rasekoala explica que el problema de les vocacions STEM a l'Àfrica no és en l'accés als estudis sinó en les oportunitats. A diferència d'Europa, explica que moltes noies, veuen els estudis STEM una possibilitat de millorar el seu estil de vida, de progressió econòmica i per tant, d'ascensor social. En canvi, no totes tenen l'accés garantit ja que, per exemple, hi ha famílies que per manca de recursos han de triar si eduquen el fill o la filla. Aquest és el primer escull però a més, d'entre les que aconsegueixen accedir-hi però, es detecta que enter un 30 i un 40% es ''perden'' al moment del màster o el doctorat. Rasekoala explica que des d'African Gong tenen un programa destinat precisament a aquest perfil de dones per evitar que, després de superar la Primària, la Secundària i la Universitat, renunciïn a la vida professional i entrin a la indústria o el coneixement.

La situació de les vocacions STEM, doncs, és diferent que a Europa, diu Rasekoala. Tot i això, creu que Catalunya juga amb avantatge perquè iniciatives com l'SWC – que considera úniques al món - aglutinen tots els agents que intervenen en aquesta qüestió i permet analitzar la situació. Per això, destaca que s'hagi pogut detectar que cal incidir en la darrera etapa de la Primària, entre els deu i dotze anys, i s'hi dediquin esforços conjuntament. Iinsisteix que és una molt bona etapa per ''canviar la mentalitat de les noies''.

Més comunicació científica

Rasekoala explica que, a l'Àfrica el 80% de la població no es vol posar la vacuna contra la COVID-19. HO veu com una mostra de falta de comprensió del llenguatge científic que ara es posa de manifest amb el coronavirus.''Però la COVID-19 no és l'únic que ens passa'', diu Rasekoala. Per això, creu que no es pot recórrer a la comunciació científica únicament quan hi ha crisi com la de la COVID-19 o la de l'Ebola, sinó que creu que cal crear l'''hàbit'' de difondre els resultats de la recerca, per exemple. I és que Rasekoala també té el focus posat en la comunicació científica i la necessitat que el coneixement arribi a tothom. Des d'African Gong treballen per poder aconseguir el compromís de diferents governs en posar recursos per assolir-ho. ''Hem de donar eines i coneixement'', diu Rasekoala. 

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.