Els esculls de les enginyeres investigadores

La presència de dones en les carreres tècniques encara és molt menor que la d'homes. Tot i que la tasca d'alguns programes educatius que busquen incidir en les vocacions de les més joves ha millorat les dades, aquest curs, només el 29,2% del nou estudiantat de la Universitat Politècnica de Catalunya eren noies. Hi ha alguns estudis, ara les enginyeries, on el gènere femení no arriba a una quarta part dels matriculats. És el que s'anomena 'segregació horitzontal' i que, a mesura que s'avança en la carrera docent, es transforma en 'segregació vertical'.

Així ho alerten des de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) a Catalunya, una entitat que lluita per visibilitzar la tasca de les dones en l'àmbit de la recerca, principalment en centres de recerca i universitats però també, en el sector privat. Recorden que l''efecte tisora' permet anar ''perdent'' dones al llarg de la carrera docent i d'investigació, una situació que suposa que només el 8% de les catedràtiques d'universitats tècniques com la UPC són dones.

Així ho han explicat en una entrevista als Fulls d'Enginyeria, l'enginyera de camins i investigadora de la Facultat de Nàutica, Anna Mujal, i la vicepresidenta d'AMIT-Catalunya, la també investigadora Sònia Estradé, doctora en nanociències i professora al departament d'Enginyeria Biomèdica i electrònica de la Universitat de Barcelona, que apunten que calen més accions per evitar aquesta situació.

Mujal planteja una hipòtesi: si cada any entressin un 35% de dones catedràtiques es trigarien 200 anys per aconseguir que el 35% del total de càtedres estan en mans femenines. I si el 50% de noves càtedres fossin per a dones, es trigarien 40 anys a assolir aquesta mateixa xifra, el 35% del total. Per això creu que s'han d'impulsar polítiques d'igualtat que afavoreixin la presència de dones en aquests estaments de la docència i tot i posar en valor algunes accions i programes que es duen a terme, creu que de moment els donen ''les escorrialles''. Per això, Sònia Estradé, presidenta d'AMIT-Catalunya aposta per reservar places per a dones que afavoreixin la diversitat dels equips.

Però per què es dona aquesta situació?

Mujal i Estradé coincideixen que la falta de referents condiciona l'elecció de les trajectòries docents i d'investigació. ''Quan vols fer la tesi no tens referents'', apunta Mujal. Les dues investigadores tenen clar que, en part, és perquè els homes han tingut una sèrie d'avantatges en un món ja de per si molt masculinitzat i que no en són gens conscients. Aquest sistema perpetua el model i la pèrdua de dones durant tota la carrera, però a les que arriben, també els afecten els estereotips establerts per la societat. ''A les dones se'ns dona la feina de menys prestigi'', critica Mujal. Mujal creu que en aquests casos, les noies acaben fent moltes més classes i atenció als estudiants al mateix temps que els companys, homes, fan recerca i publiquen articles, la tasca més ben valorada a la universitat. ''Com a dona, arribes al mateix nivell en inferioritat de condicions''.

Estradé apunta que al final, aquesta circumstància genera que les dones que arriben a vicedeganes, per exemple, siguin en els àmbits de coordinació, d'atenció a l'estudiantat, etc, ''la feina reproductiva'', mentre que els vicedeganats de recerca sempre estan en mans d'homes. Això, diu Estradé, també ''penalitza'' les dones en les valoracions dels estudiants que sempre situen els homes com a ''més brillants''. 

Totes dues investigadores consideren que caldria reservar places amb el perfil específic de dona, com ja ha passat en altres països, i aconseguir així ''revertir de manera ràpida'' la mínima presència de dones a les càtedres. ''Si necessitem diversitat, la diversitat som dones'', diu Estradé.

La perspectiva de gènere

La falta de referents és, doncs, una de les causes del baix nombre d'estudiants noies als graus més tècnics. Per visibilitzar dones científiques i que s'hagin dedicat a la investigació, AMIT ha engegar fa unes setmanes la campanya #NoMoreMatildas, a través de la qual dona a conèixer la trajectòria de dones rellevants en el món de la ciència i la investigació que no apareixen als llibres de text.

En un sentit similar, des de l'AMIT-Catalunya es reivindiquen accions com la de canviar els noms de les diferents escoles 'd'enginyers' per 'd'enginyeria', una manera de fer més inclusius l'entrada als estudis. ''Una noia que es planteja la carrera d'enginyeria nàutica, per exemple, on només són el 10%, ja és valenta'', diu Mujal. I això passa, apunta, per uns estereotips ''que tenim tots'', diu Estradé. Per això, valoren la tasca que va impulsar la doctora en Ciències Físiques i professora de Física Aplicada del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de l'ETSEIB, Montse Novell. El centre, gràcies a la seva empenta, va passar a anomenar-se d'Enginyeria el 1998.

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.