L'esclat de la pandèmia va enganxar l'Antonio Barroso, enginyer de Telecomunicacions i PhDs en energia solar, i l'Óscar Mayorgas, enginyer mecànic, en un projecte de plaques fotovoltaiques híbrides que podrien generar un 18% més d'energia que les actuals. El confinament, malauradament, els va fer posar ''en pausa'' el projecte però no les ganes de continuar ideant productes.
A l'espera de veure com anaven evolucionant els esdeveniments, i quan ja es començaven a veure que les mascaretes tindrien un gran pes a la contenció de l'epidèmia, Barroso i Mayorgas van començar a buscar solucions que permetessin deixar la cara visible minimitzant el risc de contagi al màxim. I d'aquesta idea l'ha sortit Ion Cap, un sistema que uneix dues tecnologies (ionització i fotocatalització) per aconseguir mantenir el contorn de la cara de les persones ''lliure de virus i bacteris''. Així, explica Barroso en una entrevista als Fulls d'Enginyeria, es podrien ''protegir les vies respiratòries'' de la COVID-19 però també de molts altres patògens.
Els dos enginyers van comprovar que no hi havia res al mercat que fes aquesta funció i es van posar a treballar-hi. De moment ja tenen dos prototips. El sistema incorpora un ionitzador d'aire que genera el flux necessari per empènyer virus i bacteris i eliminar-los de la zona de davant de la cara evitant així, que entrin a les vies respiratòries, i d'un filtre fotocatalitzador per TIO2 per augmentar l'efectivitat sense generar ozó. El catalitzador accelera la creació de radicals quan rep radiació UV que, en exteriors s'obtenen de forma natural, i en interiors, a través de leds UV instal·lats al contorn del ventilador. El dispositiu es col·loca a una gorra o pantalla protectora que pot portar també un panel solar fotovoltaic per captar tant radiació artificial com natural. Per tenir una autonomia suficient de més de 8 hores de funcionament, també compta amb una bateria d'emmagatzematge. També es pot carregar amb fonts elèctriques externes per USB.
En busca de col·laboradors
Mayorgas i Barroso han fet aquests prototips amb recursos propis però necessiten un col·laborador que els doni suport a nivell tècnic i de laboratori, que els permeti validar el projecte i caracteritzar-lo en funció de les necessitats. ''Voldríem tenir l'oportunitat de fer els testos dels dispositius per validar-los i certificar-los'', diu Barroso. I és que el seu producte requereix d'una certificació tant mèdica com industrial. Principalment s'estan dirigint a centres tecnològiques i universitats perquè creuen que ''hi ha camp per recórrer d'investigació i innovació''. Tot i això són conscients que els cal la participació d'una empresa que ho pugui fabricar.
El cost no ha de ser un problema. Tot i que els prototips han estat assumits pels seus creadors, Barroso assegura que els components i elements de la gorra o visera ''no tenen un alt cost''. Les dues tecnologies fabricades en sèrie podrien costar, estimen, al voltant dels 8 o 9 euros, als quals se'ls hauria de sumar l'aplicació de la visera. Tot i això, Mayorgas explica que les viseres s'han imprès en 3D per un cost d'entre 2 i 3 euros que baixaria molt, diu, si es fessin en grans quantitats. Per això creuen que seria totalment ''assumible'' per un sistema sanitari.
Una gorra per a tothom
La primera idea de Barroso i Mayorcas, quan van començar a treballar en aquest prototip, era crear un producte que creien que podia tenir ''èxit'' en el camp de la sanitat. Tot i això, i tenint en compte l'evolució de la pandèmia, veuen que podria ser una bona manera de reduir els contagis més freqüents a les trobades familiars i d'amics. Per Mayorgas, un dels problemes actuals és que quan la gent queda en un entorn de confiança no fa servir la mascareta. ''Portar la gorra seria molt més fàcil'', diu perquè et permet tenir la cara lliure i veure l'expressió facial, menjar i beure. També ho veu útil en espais amb aglomeració de gent, per a fer esport o altres situacions. ''Tothom amb la gorra, no hi hauria cap perill de contagi'', conclou.
