L'enginyeria que hi ha darrere una gota de sang

El Banc de Sang i Teixits rep entre 800 i 1.000 donacions de sang cada dia. És la matèria primera amb la qual s'elaboren, després de tot un procés, diferents productes que s'utilitzaran per a determinades intervencions sanitàries, com ara les cirurgies, tractaments mèdics o investigació. Arribar a disposar de tots aquests components imprescindibles per als hospitals garantint la seguretat en la transfusió és possible gràcies a la gran automatització que el Banc de Sang i Teixits té establerta en tot el circuit. I és que des que surt de la vena del donant, fins que torna a entrar a un hospital per fer servei a un pacient, la sang és el producte, de valor, d'una gran cadena de producció on l'enginyeria juga el seu paper per aconseguir que el flux de treball sigui l'adequat per aprofitar totes les donacions i perquè els tres torns de tècnics que hi treballen puguin fer girar un ''engranatge perfecte''.

Video

Així ho ha explicat Guillem Beltran, enginyer industrial i cap del Laboratori d'Elaboració de Components Sanguinis del Banc de Sang i Teixits en una entrevista amb els Fulls d'Enginyeria, on ha recalcat que sense l'automatització de pràcticament totes les fases del procés –sobretot les de menys valor afegit com ara l'etiquetatge-, no seria possible. Només arribar a les instal·lacions, les bosses de sang que s'han recollit en un hospital o en alguna unitat mòbil, passen un control de qualitat en el qual una màquina comprova que la bossa estigui entre 20 i 24 graus i pesi entre 735 i 860 grams –per la proporció d'anticoagulant que s'hi diposita. La mateixa màquina llegeix el codi de donació, per seguir-ne la traçabilitat, i si tot això es compleix, les bosses passen a la següent fase, sempre ordenades de més antiga a més recent.

La sang ha de fraccionar-se en diferents components i perquè sigui possible, cal fer-ho abans de les 24 hores de l'extracció. Per això, la velocitat és clau. Beltran està convençut que al Banc de Sang es poden complir els tempos gràcies a totes aquestes màquines i així, no s'ha de rebutjar cap donació.

En la següent fase, les bosses es col·loquen en una màquina centrífuga que, a 2.900 revolucions per minuts i només 20', agafa quatre donacions i les converteix en quatre concentrats d'hematies, quatre concentrats de plaquetes i quatre bosses de plasma. En un torn de matí, es poden fraccionar totes les donacions del dia anterior. El plasma es pot congelar a 30 sota zero i té una durabilitat de fins a tres anys i els concentrats d'hematies caduquen als 42 dies.

En canvi, les plaquetes són el producte ''crític'', diu Beltran, perquè només duren cinc dies. A més, per poder-se utilitzar terapèuticament cal fer 'pools' de plaquetes, és a dir, unir quatre o cinc donacions d'un mateix grup sanguini, i a més, cal que estigui una hora en repòs i dues en agitació. La caducitat de les plaquetes i la regularitat en la seva demanda fan que sigui el producte que marca la necessitat de donacions. I és que per exemple, durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19, quan els hospitals van deixar d'operar, les demandes d'hematies van baixar considerablement –entre un 20 i un 30%- però les de plaquetes es van mantenir. En reduir-se també les donacions, van haver de recórrer a les donacions directament de plasma, que són més costoses.

Un cop tots els productes estan processats, cal etiquetar-los perquè es pugui identificar el grup sanguini i la serologia fàcilment i garantir així, la màxima seguretat per transfondre. Aquesta és una tasca que ''no aporta valor afegit'', diu Beltran, malgrat ser fonamental. Es du a terme amb una etiquetadora automàtica que permet donar resposta als grans volums de producció que generen les 1.000 donacions diàries, una feina que manualment seria de moltes hores. Des de fa un any s'està implantant a més a més, una nova tecnologia, sobretot amb els compostos d'hematies, perquè els hospitals que estiguin preparats podran incorporar la informació al sistema sense llegir el codi de barres. ''Això dona eficiència i seguretat transfusional'', conclou Beltran.

Un robot també protagonitza la darrera fase de tot el procés. És un magatzem intel·ligent i refrigerat a 4 graus sota zero que, per data de caducitat, indica de quin calaix cal extreure la sang per servir el producte a l'hospital demandant.

Pioners en automatització

El Banc de Sang de Catalunya va ser el primer en automatitzar, fa deu anys, l'etiquetatge de la sang amb una màquina que és objecte de visites per l'interès que ha despertat en altres països. Així ho explica el també enginyer, Joan Ovejo, director d’Operacions i Serveis Generals, que reconeix que tots els sistemes d'automatització tenen un origen industrial, de l'automoció, malgrat siguin móns molt diferents. Per Ovejo és ''el coneixement de l'enginyeria portada al servei assistencial'' i reconeix que ''l'esperit'' del Banc de Sang és molt més ''compromès'' amb la societat que el de l'automoció però el funcionament no deixa de ser ''similar a una fàbrica''.

L'automatització, a més, ajuda a estandarditzar el producte resultant d'una matèria prima de diferents orígens. Així ho destaca Beltran, que creu que l'enginyeria aporta precisament el coneixement perquè tots els processos siguin ''eficients'' invertint els ''mínims'' recursos i garantint-ne ''la major'' qualitat.

Ubicat en un edifici que ha rebut reconeixements com a edifici sostenible –tenint cura de l'aïllament han aconseguit un 60% d'estalvi energètic- la seu corporativa del Banc de Sang disposa de 24.000 metres quadrats d'instal·lacions ''complexes'' que omplen, en el seu dia a dia 8.000 treballadors. Més enllà del laboratori, l'enginyeria també aporta eficiència a la interconnexió de processos que ha suposat, explica Ovejo, la unificació dels cinc centres que tenia antigament el banc de Sang. A banda, per exemple, durant la pandèmia s'han hagut d'adequar les instal·lacions per poder fer lloc al laboratori de PCR, on s'han fet entre 6.000 i 8.000 determinacions. Aquesta gesta ha estat possible, ressalta Ovejo, gràcies a l'àrea d'operacions i a la seva capacitat d'adaptar-se a l'entorn VUCA, aconseguint adequar en 48h un espai administratiu per un laboratori que, previsiblement, funcionarà fins que acabi la pandèmia.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.