La Marta Serra va acabar el màster en Enginyeria Industrial el curs passat. La seva primera intenció, al començar el que seria el seu darrer curs acadèmic, era marxar a l'estranger, però la COVID-19 li va fer replantejar la situació i s'acaba de mudar a Bilbao tot just fa un mes. Comença la seva primera experiència laboral com a enginyera a TECH friendly, una consultora per a la transformació digital de les ciutats on confia poder desenvolupar la seva carrera professional en un àmbit que li interessa molt.
Aquest canvi de perspectives, a banda de l'efecte del coronavirus, té a veure amb el programa de mentoria M2m del Club Dones Politècniques d'UPC Alumni que posa en contacte enginyeres sèniors amb noies acabades de graduar. La Marta, que era força activa organitzant xerrades per visualitzar el paper de les dones enginyeres sobretot a instituts, va conèixer-lo arran d'aquestes iniciatives i s'hi va apuntar per compartir la seva experiència. Al final però, reconeix que l'ha ajudat més a ella ''per creixement personal'', malgrat que el context del coronavirus no permetés fer totes les trobades previstes de forma presencial.
El curs passat, la Marta estava en un moment de ''no saber què fer'' i l'ajuda de la mentora va ser clau per encarar el seu futur. La mentora la va ajudar a centrar els seus interessos i, coincidint en congressos i altres activitats, la va guiar cap a empreses com l'actual. A l'agost hi enviava el currículum i al setembre ja hi va començar a treballar.
Una trentena de parelles de mentores i mentorades
El cas de la Marta és un dels que es van donar el curs passat al programa M2m, que va permetre fer unes trenta parelles de mentores i mentorades. Des del 2012, que es va engegar el pla pilot amb cinc parelles, que les xifres no han parat de créixer i de fet, per aquest curs 2020-2021, la idea és que hi participin 33 parelles.
La coordinadora de les mentores del programa, Mireia Hernan, ha explicat als Fulls d'Enginyeria que l'objectiu és dotar a les noies que acaben la carrera de ''referents femenins'' que els ajudi a desenvolupar-se i a lluitar per les coses. Han detectat que quan els nois acaben la carrera tenen ''molta empenta'' i es presenten a molts processos de selecció. En canvi, les noies estan ''més cohibides'' i ''tenen més por''. Per això, Hernan defensa que tenir aquests referents ''les empodera'' i les ajuda a tirar endavant i afrontar qualsevol situació.
El programa preveu que mentora i mentorada es trobin durant tot el curs almenys una vegada al mes, ja sigui presencialment o online. A banda, també es fan un mínim de quatre trobades generals de tot el grup per fer diverses activitats de contingut i networking, com pot ser la visita a una empresa, conferències, etc. Tant mentores com mentorades assisteixen a sessions de formació. Les primeres, per conèixer eines per empoderar, acompanyar i ajudar les mentorades, mentre que les segones, per aprendre a fer un currículum, com donar-lo a conèixer o com afrontar una entrevista de feina. L'objectiu final és fomentar el desenvolupament professional de les estudiants i titulades de la UPC en qualsevol àmbit.
''Desdramatitzar'' la presa de decisions
Núria Garrido, docent i investigadora de l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa i a més actualment Vicerectora de Docència i Estudiantat de la UPC, fa tres anys que participa al programa i considera l'experiència ''molt més que positiva'' tant per les noies com per la mentora. Reconeix les situacions d'inseguretat, de dubtes, etc que pateixen les noies quan acaben la carrera en el moment d'acabar els estudis i admet que fer-ho en un moment on els homes són el gènere predominant, les fa sentir ''petites o insegures''. Garrido explica que és molt bonic veure com amb l'acompanyament ''es van desfent nusos''.
Per Garrido són noies ''excel·lents'' amb ''currículums brillants'' i que ja han demostrat ''sobradament'' la seva capacitat però que en canvi, al moment de prendre decisions sobre el futur professional, necessiten ''desdramatitzar'' la situació. Creu que veure que algú altre ja ha passat pel mateix, els dona confiança.
De moment, Garrido ha ajudat tres noies. Les dues del curs anterior tenien perfil de ''recercaires'' i les va ajudar, sobretot a una, a centrar les seves prioritats i preferències. La d'aquest curs està fent el doctorat a la Universitat d'Irvine, a Califòrnia, i ja ha hagut de prendre algunes decisions. ''Tenen tot el futur al davant, se'ls obren tantes portes que els costa triar'', diu Garrido.
Des de la seva posició, tant a la universitat com de mentora, Garrido veu que a les noies se'ls educa per ser ''perfectes i no valentes'' i que en canvi, els nois porten incorporat el ''component de risc, s'atreveixen més.'' ''Semblen tòpics'' diu Garrido, conscient que no tots els casos són iguals i admetent que no li agrada ''generalitzar''. Però considera que en un entorn ''tan masculinitzat'' com l'enginyeria'', les inseguretats són ''subjacents'' i està convençuda que sí que hi ha ''biaix de gènere''.
