Diu que no és ''un geni'' sinó senzillament ''molt disciplinada'' però la veritat és que, amb només 23 anys, la trajectòria de Fatima El baghdadi, és d'envejar. Acaba de mudar-se a Irvine per fer el treball de final de màster a la Universitat de Califòrnia, el centre que ha triat després que l'acceptessin a les dues on havia demanat plaça. Per anar-hi, ha guanyat una beca Balsells, un dels motius pels quals ha estat guardonada amb un Globant Award – Women that build Edition, en la categoria Rising Star. És un reconeixement que premia menors de 26 anys que ja siguin referents en innovació tecnològica. I és que la Fatima, malgrat que acabi d'acabar el màster en control automàtic i robòtica a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), ja ha liderat projectes des que fa un parell d'anys es va graduar en Enginyeria Mecànica.
Sense anar més lluny, va ser una de les deu seleccionades per als premis Wonnow que atorguen Caixabank i Microsoft. En aquella ocasió, el guardó li va permetre treballar amb una beca al departament d'Innovació i Transformació Digital de Caixabank on va participar en projectes de frau i morositat i en va liderar un altre de projecció del compte de resultats.
A Califòrnia, la Fatima estudiarà l'eixam de microrobots. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, la Fatima explica que tot i que la robòtica està ''bastant evolucionada'', encara hi ha camp per córrer en l'àmbit dels nanorobots i per això vol estudiar com es comuniquen els microrobots entre ells per dur a terme una tasca en concret. A nivell general, diu, té moltes aplicacions, però en veu una de molt clara en el camp de la medicina per tal de potenciar les intervencions no invasives en pacients. '' A microescala o nanoescala és molt difícil'', puntualitza la Fatima, perquè la correlació de forces ''són molt diferents''.
Aquesta tasca, que tot just comença, la combinarà amb la seva participació al grup de recerca de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya. Arran d'un article sobre algoritmes que va escriure pel treball de final de grau, l'equip li ha demanat formar-ne part i, en la distància, ha decidit sumar-s'hi. Serà molta feina, entre les dues coses, però no s'espanta. De fet, assegura que estar molt acostumada a treballar i estudiar a l'hora, perquè ho ha fet durant tota la carrera. ''Sempre vaig estressada per la vida'', diu la Fatima.
De moment, però li està sortint bé i ja comença a recollir els fruits de tot l'esforç que hi ha posat. I això que no ho ha tingut fàcil, sinó tot el contrari. La Fatima és marroquina. Va venir a Catalunya quan tenia nou anys. Al seu país d'origen vivia amb la seva germana i la seva mare –el seu pare ja era a Catalunya-, que lluitava per tirar endavant la família en un entorn patriarcal. La seva màxima preocupació, tot i ser petita, era poder tenir un plat a taula. ''La vida al Marroc va ser molt dura'', explica. Fins als sis anys no va anar a l'escola i ja aleshores ho va veure com una ''oportunitat única'' i un autèntic ''luxe''. A Catalunya ha sabut aprofitar els avantatges de l'estat del benestar. Però ha hagut de superar obstacles culturals, molts.
La Fatima va haver de començar una nova vida, a Catalunya, partint d'un nivell que ella creu que era més baix i amb la dificultat idiomàtica afegida. Però no només ha superat aquests esculls, sinó també els prejudicis de la societat espanyola i europea per la seva condició de marroquina. ''Molts professors em posaven límits pel fet de ser del Marroc, com si no tingués les mateixes capacitats que la gent d'aquí'', explica la Fatima. Li insinuaven que no havia de fer Batxillerat, sinó un cicle formatiu. Lluny de fer-se'n enrere, aquestes situacions li van permetre agafar força per ''demostrar'' el contrari. Entenent que no era l'única que es trobava en aquesta situació, a la mínima que va poder, la Fatima va fer voluntariat a la Creu Roja i a Càritas, per tal d'ajudar a nens i nenes sense recursos a aprendre i a estudiar. ''Jo ho he patit, i també vull ajudar als infants més vulnerables perquè tinguin ganes d'aprendre''.
Superats aquestes esculls socials, la Fatima encara ha hagut de lluitar per superar els esculls familiars. Els seus pares sempre li han donat suport per estudiar perquè segons explica, ells no en van tenir l'oportunitat. Però el fet que triés una enginyeria, va costar que ho entenguessin. ''Jo sempre desmuntava les coses de petita i volia aprendre a tornar-les a muntar'', relata. Els seus pares, en canvi, entenien que aquets estudis ''eren de nois''. Tot i que és una situació força habitual entre les noies europees, la Fatima creu que en la cultura marroquí encara va ser ''més difícil'' perquè és ''més tancada'' i va haver de convèncer-los que els estudis d'enginyeria eren ''de persones''. ''Vaig haver de parlar-ho molt'' diu amb resignació ''però els vaig dir que faria això i que no hi havia altra opció''. Ara però, quan tot just comença una nova etapa lluny de casa, els seus pares estan molt contents.
Sense plantejar-ho, la Fatima pot ser tot un referent per a altres joves, nois i noies com ella, i li agradaria que aquest fos el missatge que es desprèn de tot el que ha fet fins ara. Ha pogut trobar l'equilibri per fer la vida que vol i el que l'apassiona, fent-se respectar tant per la societat marroquina i l'europea i superar ''les cicatrius'' que li han quedat. Ara, està satisfeta de poder dir que és ella qui es posa el plat a taula mentre també estudia, una gesta ''dura'' que implica sacrificis. ''He tingut molts obstacles per arribar on soc ara'', diu, ''i ara soc més forta''. Veu que ara té l'oportunitat de representar ''la veu'' de les dones marroquines, espanyoles i europees que poden tenir impediments com ella.
