Fa prop de dos anys i mig que l’enginyera industrial Raquel Casadevall va marxar a Kènia de voluntària en un programa d’apoderament a les dones a través d’una entitat que gestionava diversos programes i que, amb el seu perfil tècnic, li van aconsellar aquesta línia de treball. Feia temps que buscava la manera d’encaixar en alguna entitat on pogués posar el seu gra de sorra en projectes socials i, en aquest cas, la seva intenció era ajudar a desenvolupar-lo. La realitat, però, va ser una altra. Un cop sobre el terreny va comprovar que el programa no estava organitzat i en poc va haver d’improvisar-lo per donar resposta a les vint dones que l’esperaven amb ganes d’aprendre i emprendre. El repte no era menor, però el va entomar amb valentia. “Els vaig preguntar què sabien fer i què els agradaria fer”, explica Casadevall en una entrevista per a Fulls d’enginyeria. D’aquelles primeres preguntes per trencar el gel en va treure l’interès en les manualitats i l’interès, també, en guanyar autonomia econòmica.
Es va posar mans a l’obra amb una llista de les possibilitats que tenien i en van seleccionar tres per tirar endavant el projecte. De les tres idees seleccionades van decidir començar amb la producció de sabó de neteja que per Casadevall era fàcil per ensenyar-los a fer un pla de negoci senzill i, de fet, van tenir-lo engegat en una setmana. “Tot va sortir molt natural”, diu l’enginyera.
Juntes, bo i increïble
Per tirar-lo endavant, van decidir fer una aportació econòmica cadascuna i, així, es comprometien, també, amb el projecte. D’aquest primer producte, el sabó, en va sortir la marca, Pazuwa que dona nom a l’associació que s’ha constituït en paral·lel, amb seu a Barcelona. El nom és la unió de tres paraules en suahili: pamoja, zuri i waoh, que volen dir juntes, bo i increïble. Amb aquest primer producte, les dones van aprendre a vendre als mercats, a buscar nous clients i altres branques del negoci, però també van comprovar que generava poc benefici i, per tant, calia explorar altres opcions.
La segona idea que tenien sobre la taula va ser fer unes catifes de llana. Casadevall explica que era un projecte interessant perquè cada catifa requeria moltes mans i ajudava a la cohesió de grup però alhora, van fer números i van veure que no se’ns sortirien. De fet, no en van vendre cap perquè per als locals era un producte car – per les hores de feina que implicava – i a Europa no van trobar el mercat. “Havíem d’aprendre a estavellar-nos”, diu Casadevall.
Com diu la frase feta, la tercera és la bona i en el cas de Pazuwa es va complir. Una de les dones va ensenyar a fer unes cistelles a partir de llana de jerseis i altres materials. El resultat va agradar a la codirectora del projecte, Clara Pi, que gràcies a la seva experiència en màrqueting, comunicació i vendes, es va moure per obtenir les primeres vendes internacionals d’aquest producte. Van obtenir un primer encàrrec, que segons explica Casadevall els va ajudar a organitzar-se, a fer un pla de producció i completar tots els coneixements que ella els havia anat explicant: operacions, finances, màrqueting... En un mercat pop-up a la Bisbal d’Empordà, Pi va tenir la sort de coincidir amb el propietari de les botigues Natura que ja fa un parell d’anys que les té a la botiga. És, doncs, una història d’èxit que encara beu bastant del voluntariat per algunes qüestions, però que ha servit, també, de laboratori d’experiència.
Formació, però també emprenedoria i comunitat
“L’objectiu de Pazuwa és la formació de les dones més que no pas la venda, però fer negoci és engrescador perquè es veuen els resultats”, explica Casadevall quan fa balanç d’aquesta iniciativa. Ella s’encarrega, precisament, d’aquesta formació perquè el grup acabi “rodant sol”. “La idea és acompanyar-les un any i que volin amb els seus negocis per ser autosuficients”, resumeix l’enginyera.
La bona experiència del primer grup ha permès obrir-ne un segon en el qual Casadevall ha intentat rebaixar l’edat mitjana de les dones per professionalitzar més alguns àmbits com ara les vendes. L’objectiu de l’associació és anar creixent i, de fet, tenen dones en llista d’espera per poder entrar als següents grups perquè “veuen la prosperitat”. De fet, amb els beneficis que genera el negoci – registren una facturació d’uns 6.000 euros anuals- han acordat fer tres repartiments. Una part es reserva a les inversions o provisions de material que han de fer per continuar el negoci. Una altra part es dedica als sous de les dones. I una tercera part es dedica al que anomenen projectes comunitaris que visibilitzen l’impacte d’aquest esforç. Així, el primer any, les quinze dones han pogut adquirir quinze dipòsits de 3.000 litres de capacitat per recollir aigua de la pluja i, enguany, han optat per proveir-se de cuines de gas amb una part elèctrica i deixar de banda la llenya.
Per altra banda, Pazuwa ha pogut tenir accés a diverses donacions, entre elles la d’una maleta amb l’antena Starlink alimentada per plaques fotovoltaiques plegables cedida per l’empresa B&W Cases of Success, que juntament amb l’ordinador cedit per l’empresa Wattega, els ha permès tenir accés a les xarxes, millorar la comunicació i plantejar-se la futura venda en línia de productes.
Tot i això, encara hi ha molts reptes a assolir, com poder disposar d’un local social on poder fer les formacions i d’altres activitats en millors condicions, professionalitzar la logística o ampliar la xarxa de vendes.
Casadevall, directora tècnica de l’empresa B&W Polyengineering Tarragona, ha pogut desenvolupar el seu vessant social gràcies també, al suport, de la seva organització, que li ha donat facilitats per desenvolupar la seva trajectòria professional a Pazuwa. “Elles s’han apoderat, però jo també m’he apoderat en veure’m capaç de muntar, de zero, un projecte d’aquesta magnitud”, explica. “Quan els veus les cares t’adones que els has canviat la vida”, explica Casadevall, “són l’orgull de la comunitat”.
Casadevall ha vist que pertànyer al primer grup, que ja han registrat al Ministry of Labour and Social Protection de Kènia, dona estatus i anima a les altres dones a participar-hi i per ella és molt reconfortant. El repte de Casadevall és, ara, arribar a més dones de Kènia i anar fent créixer la iniciativa. Per fer-ho, ella i Clara Pi compten amb Laura Majó com a membre de l’associació i amb l’empenta de l’Emmah i la Priscilla, dues dones locals claus per al projecte que els ajuden amb la gestió, però sobretot amb l’energia de continuar bastint una xarxa de dones que deixi empremta.
