Investigadors de l'ETSETB augmenten la velocitat i labast de la xarxa daccés per fibra òptica
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb d’altres set entitats i empreses europees, han desenvolupat un nou tipus de xarxa d’accés, utilitzant el cablejat actual, amb l’objectiu que la fibra òptica arribi a les llars de manera més ràpida, que accepti més dispositius connectats i que ampliï la zona d’abast. En el marc d’un projecte europeu, s’ha realitzat una prova pilot a la ciutat italiana de Pisa.
L’objectiu del projecte Cost-effective coherent ultra-dense-WDM-PON for lambda-to-the-user access networks (Coconut), amb la direcció tècnica de Josep Prat, investigador del Grup de Comunicacions Òptiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i liderat per la Scuola Superiore Santa Anna de Pisa (Itàlia), és aconseguir una xarxa d’accés de fibra òptica que multipliqui la capacitat d’informació de les xarxes actuals, caracteritzades per tenir una sola longitud d’ona compartida per molts usuaris. El sistema desenvolupat es basa en el concepte de longitud d’ona a la llar, mitjançant el qual es poden adequar les xarxes de fibra òptica ja existents, cada cop més exposades a un creixement exponencial d’ús i de connexions a Internet des de dispositius diversos.
Aplicant els sistemes desenvolupats a través del projecte Coconut les xarxes podran acceptar més dispositius, fins a 256 connectats a una velocitat de 1.250 megabytes per segon cadascun, oferint una connectivitat més ràpida i fent que el servei arribi a zones que actualment no disposen d’aquest tipus de connexió. Amb les xarxes actuals es poden connectar fins a 32 dispositius a una velocitat màxima de 80 megabytes per segon.
Es tracta, en definitiva, de fer servir les xarxes existents de cablejat actual per donar resposta a la creixent demanda d’accés millorant alhora la qualitat del servei, que aniria directament a les llars i a les antenes. Actualment, els dispositius que es connecten a les xarxes van des dels ordinadors, els telèfons intel·ligents i les tauletes, passant per televisors intel·ligents i electrodomèstics, capaços tots ells de descarregar vídeos en alta resolució, fotografies o de mantenir converses en línia, accions impensables fa uns anys.
“La prova de camp dels sistemes desenvolupats (equips d’usuari i equips de central) durant la investigació del projecte Coconut s’ha realitzat amb èxit, el mes de febrer, connectant-los a una xarxa pública de fibra òptica de la ciutat italiana de Pisa”, explica l’investigador Josep Prat, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la UPC. “Tant els avaluadors de la Unió Europea com els usuaris de la prova pilot han valorat positivament els resultats que s’han obtingut a Pisa, quan s’ha posat en marxa el projecte després de tres anys treballant-hi”. A partir d’aquí, està previst que el nou sistema es desenvolupi industrialment per comercialitzar-lo per part de les empreses del consorci del projecte. A més, “s’ha presentat a la Unió Internacional de Telecomunicacions perquè en faci la valoració i pugui esdevenir com un estàndard i que en un futur proliferi el seu desplegament a les ciutats”, afegeix l’investigador.
Coconut, que arriba ara a la fase final, està finançat amb quatre milions d’euros i s’emmarca en les accions de projectes específics de recerca focalitzats, Specific Targeted Research Projects (STREP), del 7è programa marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic de la Unió Europea, destinats a demostrar la viabilitat de noves tecnologies o d’aprendre més sobre productes, processos o serveis existents.
La UPC és una de les vuit impulsores del projecte, que procedeixen de cinc països europeus: Espanya, França, Grècia, Regne Unit i Suècia. Per part de la Universitat, també hi han participat, a més de Josep Prat, els investigadors Ivan Cano, Victor Polo, Vicent Sales i Josep Segarra, del grup de Comunicacions Òptiques, així com cinc estudiants de doctorat del mateix grup de recerca.
La resta de participants són l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa (on s’ha fet la prova del projecte); el Centre Athens Information Technology (AIT) i el laboratori Optronics, de Grècia; l’empresa Ericsson, amb seu a Suècia; la catalana Promax Electrónica, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat; el laboratori francès III-V Lab i la teleoperadora anglesa British Telecom.
