El projecte BIOMACHINELEARNING ha creat una xarxa neuromòrfica destinada al reconeixement d’olors que funciona amb un hardware que serà capaç de rebre informació en temps real des de sensors de gas elèctrics. Aquest pas és important de cara a la creació d’un olfacte robòtic rendible, portàtil i totalment funcional amb l’objectiu d’utilitzar-se en temes tan diversos com l’agricultura (vigilància de la maduresa del fruit), la medicina (diagnòstic de malalties) o l’estil de vida (determinar el nom d’un perfum percebut durant un desplaçament a la feina).
Un dels reptes més importants durant el desenvolupament de la tecnologia d’olfacte electrònic ha estat augmentar la precisió i la velocitat de la detecció d’olors i la seva identificació. L’equip del projecte va analitzar dades de sensors de gas electrònics i va descobrir un fet inesperat. Mitjançant tècniques de processament de senyals inspirats en la naturalesa, van ampliar el senyal dels sensors a un nivell suficientment elevat com per poder distingir variacions en les concentracions de gas causades per la turbulència.
El Dr. Michael Schmuker, investigador principal del projecte, ha afirmat que “la turbulència és un fenomen ubic a la detecció de gas i les variacions en les concentracions de gas induïdes per aquest fenomen amaguen una enorme quantitat d’informació. Sense cap mena de dubte, estem treballant en un dispositiu revolucionari que podria donar pas a aplicacions d’enorme interès”.
El mètode del projecte per a ampliar el senyal dels sensors de gas s’inspira en mecanismes neuronals. Les neurones intercanvien informació mitjançant impulsos curts d’activitat anomenats pics, un mètode que resultarà més eficaç que l’intercanvi numèric constant que es produeix en els ordinadors convencionals. El projecte utilitza hardware neuromòrfic especialitzat (xips de silici que tenen centenars o milers de de neurones elèctriques) per tal d’accelerar la computació de pics i modelitzar els circuits encefàlics amb gran precisió i sense perdre eficàcia de computació. La xarxa de classificació d’olors té com a model la manera en què l’encèfal dels insectes processa el sentit de l’olfacte.
El Dr. Schmuker ha predit un ús d’aquesta tecnologia a llarg termini: “Crec que els ofactes electrònics arribaran a ser tan comuns com les càmeres i els micròfons. La tecnologia d’olfacte no precisa de molta energia i el seu bon rendiment quant al reconeixement ofereix la possibilitat de conèixer millor els elements químics del nostre entorn”.
TEXT: REDACCIÓ // FOTOGRAFIA: BIOMACHINELEARNING
