Despertar vocacions tècniques: de consumir tecnologia a crear-la
Vivim en una societat profundament tecnològica. Els joves utilitzen dispositius, aplicacions i eines digitals amb una naturalitat que sovint em sorprenen. Però aquesta familiaritat amb la tecnologia no sempre es tradueix en curiositat per comprendre com funciona i, encara menys, en interès per participar en el seu desenvolupament. Hem aconseguit formar grans usuaris de tecnologia, però no necessàriament futurs creadors.
Aquesta paradoxa hauria de fer-nos reflexionar. Fa anys que les empreses alerten de la manca de professionals amb formació tècnica, mentre que determinades titulacions d’enginyeria continuen tenint dificultats per atreure estudiants. I això passa en un moment en què els grans reptes de la humanitat —la transició energètica, el canvi climàtic, la salut, la gestió de l’aigua o la mobilitat sostenible— necessiten, més que mai, coneixement científic i capacitat tecnològica.
Potser una part del problema és que continuem explicant l’enginyeria de la mateixa manera que ho fèiem fa dècades. Massa sovint la presentem a través de les assignatures que cal estudiar: matemàtiques, física, química o càlcul. Són coneixements imprescindibles, però no són la finalitat de l’enginyeria. Són les eines que permeten comprendre la realitat i transformar-la. L’enginyeria és, sobretot, la capacitat d’identificar problemes i desenvolupar solucions que millorin la vida de les persones. I és precisament aquí on crec que tenim una de les claus per despertar vocacions.
Per despertar vocacions hem de començar parlant menys de les dificultats dels estudis i més de les oportunitats que ofereixen. Preguntar a un jove si li agraden les matemàtiques potser no és la millor manera d’apropar-lo a l’enginyeria. En canvi, preguntar-li quin problema del món voldria ajudar a resoldre pot obrir una conversa molt diferent.
"Per despertar vocacions hem de començar parlant menys de les dificultats dels estudis i més de les oportunitats que ofereixen"
Hem de ser capaços d’explicar als joves que estudiar enginyeria no significa únicament aprendre a resoldre equacions, sinó adquirir les eines necessàries per afrontar problemes reals. Les matemàtiques i les ciències no són una finalitat en si mateixes, sinó el llenguatge que ens permet comprendre la realitat i intervenir-hi amb rigor. Naturalment, les vocacions no es desperten només amb frases fetes o bones intencions. Calen experiències que permetin experimentar, construir, equivocar-se i tornar-ho a intentar. I aquí el paper de l’escola i, especialment, del professorat és fonamental. Un bon mestre pot despertar una vocació que acompanyarà una persona tota la vida. Però també hem de ser conscients que una experiència negativa pot allunyar prematurament un estudiant d’un itinerari tècnic.
Hi ha una altra qüestió que no podem ignorar: la baixa presència de dones en moltes enginyeries. No podem permetre’ns perdre una part tan important del talent per culpa d’estereotips o de la manca de referents. A IQS hem impulsat el programa STEM4her amb aquesta convicció: apropar les disciplines científiques i tecnològiques a les noies, donar visibilitat a dones que desenvolupen la seva activitat en aquests àmbits i ajudar les joves a descobrir les seves pròpies capacitats.
Les empreses també hi tenen molt a aportar. Obrir les portes als estudiants, mostrar projectes reals i facilitar el contacte amb professionals permet descobrir una enginyeria molt més diversa i humana del que sovint imaginen. La col·laboració entre el món educatiu i el professional és imprescindible si volem transformar l’interès inicial en una vocació consolidada.
STEM4her parteix d’una idea senzilla: no es tracta de convèncer les noies que han d’estudiar enginyeria, sinó d’aconseguir que cap d’elles deixi de plantejar-s’ho perquè considera que no és un món per a ella. Les vocacions necessiten referents propers, experiències positives i, sobretot, confiança. I això és una responsabilitat compartida entre escoles, universitats, famílies i empreses. Un dels elements més valuosos d’aquesta iniciativa és el programa de mentoratge, que facilita el contacte de les joves amb dones vinculades als àmbits científics i tecnològics. Aquest acompanyament permet anar més enllà de les activitats puntuals de divulgació. Les mentores poden compartir les seves experiències, explicar les dificultats que han trobat i mostrar que darrere d’una trajectòria professional hi ha decisions, dubtes i oportunitats. El contacte personal ajuda a generar confiança en les pròpies capacitats. Aquí les nostres alumni tenen un paper fonamental: demostrar, amb la seva pròpia trajectòria, que l’enginyeria també és una professió per a elles.
Finalment, hem de tornar a insistir que formar enginyeres no consisteix únicament a transmetre coneixements tècnics. Necessitem professionals amb rigor científic, però també amb creativitat, capacitat crítica, sensibilitat social i compromís ètic. Hem de deixar clar que la tecnologia, per si sola, no garanteix el progrés; el que importa és com es posa al servei de les persones.
Incentivar les vocacions tècniques no és només una necessitat del mercat laboral. És una responsabilitat educativa i social. Si volem que les noves generacions siguin protagonistes de les transformacions que vindran, hem d’aconseguir que deixin de veure la tecnologia únicament com una cosa que utilitzen i comencin a descobrir-la com una cosa que també poden imaginar, dissenyar i construir.
