Una vintena d’obres d’art de la New Art Foundation (NAF), vinculades a la ciència i la tecnologia d’artistes pioners o del darrer moment ja estan instal·lades al Recinte Modernista de Sant Pau on, des d’aquest mateix dijous, es pot començar a visitar ‘Possibles’, al costat d’unes cinc obres més procedents de la Call d’ISEA. És una de les exposicions emmarcades al simposi d’art electrònic ISEA. Barcelona n’és la seu, després de deu anys que el certamen no s’atura a Europa, i les institucions s’han bolcat per aconseguir que l’edició catalana sigui exitosa. Almenys així ho veu Vicente Matallana, membre del comitè artístic del certamen i representant de la NAF, que en declaracions a Fulls d’Enginyeria ha expressat la seva confiança en que l’organització d’aquest simposi serveixi “de revulsiu” per l’art digital a la ciutat i hi deixi pòsit.
Per Matallana però, un dels èxits de l’edició catalana és també la qualitat i la quantitat d’activitats i exposicions que s’organitzen així com la capacitat d’estendre’s pel territori. I és que la NAF – de la qual Enginyers Industrials de Catalunya n’és patrona- ha organitzat aquesta exposició a Sant Pau però també la que s’ha inaugurat a Cal Massó, a Reus, o el mapping d’Alba G Corral també a Reus. A més, comparteix obres a les exposicions del Centre Santa Mònica, la Capella i el CCCB, els tres altres espais que mostraran art digital i tecnològic fins el proper 16 de juny. Aquesta implicació culminarà, explica Matallana, amb la presentació de l’última obra produïda per la Fundació de l’artista Marnix de Nijs, que es munta a Sant Pau però que es traslladarà al Sónar, en la primera col·laboració entre el festival i ISEA.
Amb la implicació, doncs, de totes les institucions i entitats organitzadores, durant els cinc dies que dura ISEA, Barcelona es convertirà en la capital de l’art digital, un tipus d’expressió artística que ha anat creixent els darrers anys i que, sens dubte, no ha tocat sostre. “Hi ha molt camí per recórrer” diu Matallana, que defensa que aquest art més tecnològic és capaç d’assumir el llenguatge de totes les altres arts sonores, visuals o altres.
És un art però, que requereix un perfil tècnic darrera que assumeixi els reptes de producció i gestió que comporta el fet tecnològic. “Ara, el nou artesà que treballa amb l’artista és el programador”, sentencia Matallana. I en aquest sentit, reconeix que al sector hi ha demanda d’enginyers que puguin assumir aquestes tasques. Segons les dades que han pogut recollir, entre un 20 i un 30% de les galeries tradicionals presenten, en fires com ARCO, obres digitals. “És un percentatge alt perquè no som tants”, diu Matallana, “estem molt presents al mercat”. Tot i això, Matallana reconeix que molts enginyers no pensen en l’art com un sector de futur on treballar-hi perquè estudien enginyera amb un sentit “molt pràctic”.
ISEA 2022
ISEA 2022 és la 27a edició del Simposi Internacional d’Arts Electròniques és possibles gràcies a la col·laboració del CCCB, el Santa Mònica, la New Art Foundation, el nou hub d'art, ciència i tecnologia Hac Te, el MACBA, l'Ajuntament de Barcelona —per mitjà de Ciència i Universitats i l’Institut de Cultura—, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
