Jordi Renom: “Superada la tempesta, és l’hora d’orientar el rumb de la nau cap a grans objectius i agafar velocitat de creuer”

JORDI RENOM SOTORRA és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en Enginyeria Mediambiental al Ministeri d’Indústria i Educació, postgrau en Gestió i Direcció d’empresa a a ICT, i en Funicó Gerencial a l'Administració Pública a ESADE. Compta amb una llarga trajectòria a les institucions públiques. Director-gerent d'Habitatges Municipals de Sabadell i coordinador d'Urbanisme. També ha estat director general de l’Agència de Residus de Catalunya i Director-gerent a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El 2014, va arribar a la presidència de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i, fa unes setmanes, va renovar el mandat per a quatre anys més.

-La seva renovació al càrrec al capdavant d’una candidatura d’integració tanca un cicle electoral als EIC que va començar amb l’elecció del degà Canós. Col·legi i Associació en surten reforçats?

Sens dubte. El procés electoral al Col·legi va comptar amb dues candidatures que eren més l’expressió de dos lideratges clars que no pas de dues concepcions de la institució allunyades entre si. Per tant, un cop resolta l’elecció del nou degà, això ha permès integrar-les en una única candidatura a l’Associació que suma els valors d’ambdues. Estic convençut que sortim enfortits d’aquest cicle electoral. 

“Hem de transitar de l’obligatorietat a la voluntarietat i de la utilitat cap a l’oportunitat”

Va arribar a la presidència en un moment no precisament fàcil per la institució (canvis legislatius, canvis acadèmics, crisi econòmica...) que obligava, tant a l’Associació com al Col·legi, a reinventar-se en bona mesura. Creu que ha passat el pitjor ja?

Francament, sí. Podríem dir que la tempesta ja ha passat i hem aconseguit mantenir el vaixell flotant malgrat el fort impacte que va suposar el pla de Bolonya, amb la diversificació de titulacions, i la llei òmnibus, amb la desregularització del visat de projectes. Hem estat capaços d’assolir l’equilibri econòmic i, no només mantenir el nombre de col·legiats, sinó començar-lo a incrementar en un context certament complicat. Des d’aquesta perspectiva, podem estar moderadament satisfets. Superada, doncs, la tempesta, és l’hora d’orientar el rumb de la nau cap a grans objectius i agafar velocitat de creuer.

I quin ha de ser aquest rumb?

M’agrada expressar-ho amb una frase que crec que sintetitza perfectament quin és el nostre principal repte per als pròxims anys: hem de transitar de l’obligatorietat a la voluntarietat i de la utilitat cap a l’oportunitat. És a dir, hem de fer prou atractiva la pertinença a la institució perquè, ara que no és obligatori, formar-ne part sigui sent atractiu per a l’enginyer. I, per altra banda, li hem de fer veure que no només ho és perquè li presta uns serveis bons i exclusius, que també, sinó perquè l’ajuda en el desenvolupament de la carrera professional. Per això, necessitem prestigiar encara més tant el Col·legi com l’Associació. Fer-les tan representatives com sigui possible i, per descomptat, influents.

“Amb una candidatura d’integració, estic convençut que hem sortit enfortits d’aquest cicle electoral”

Més enllà de deure’s als seus associats, l’Associació ha de tenir un compromís davant de la societat catalana?

Sí, el compromís de servei cap al conjunt de la societat catalana és molt ferm. Exercirem, sense complexos, el paper de referent en tots aquells àmbits que ens pertoquin.

I, en clau internacional, què s’ha fet i què es pensa fer per estrènyer llaços amb institucions semblants d’altres països?

Per començar, m’agradaria destacar que, a nivell intern, tenim un grup de treball dedicat a posar en xarxa tots aquells enginyers catalans que treballen a l’estranger i a qui volem seguir acompanyant i prestant serveis a banda de mantenir-los vinculats amb el col·lectiu. A nivell extern, en un context en què, de vegades, es fa difícil l’homologació entre els perfils professionals d’aquí i els de fora, és especialment important tota la feina que estem fent al voltant de l’acreditació (AQPE). Disposem de convenis amb AIPE a nivell espanyol, amb KIVI a Holanda i amb SNIF a França. Estem treballant per aconseguir acords amb Itàlia. Per altra bada, m’agradaria citar les relacions especialment intenses que tenim amb les institucions dels anomenats Quatre Motors d’Europa (Baden-Württemberg, Llombardia i Roine-Alps, a més de Catalunya).

Els grans projectes requereixen temps i, possiblement, un mandat no és suficient per implementar-los. Quines iniciatives li agradaria poder concloure en aquests pròxims anys?

D’entrada, els serveis. Hem de reforçar i millorar la cartera de serveis que oferim i saber-los posar en valor perquè ja són molt bons. I vull subratllar que, en totes aquestes iniciatives, hi ha la voluntat subjacent de treballar per a la unió dels enginyers. És a dir, que sempre que es pugui, es col·labori amb d’altres institucions per fer-les extensibles al conjunt dels professionals. Per altra banda, hem de potenciar l’àmbit de coneixement, és a dir, les comissions. I, en aquesta qüestió, puc avançar que hi haurà una reorganització important. Hem d’implicar els millors professionals als grups de treball i, a través de la fidelització, aconseguir posicionar-nos com a referents en una sèrie de qüestions que facin augmentar el nostre prestigi i, per tant, el nostre atractiu com a institució. Per últim, aquests pròxims anys, hem de fer un salt definitiu cap a la digitalització de la casa.

“Hem de potenciar l’àmbit de coneixement, és a dir, les comissions i puc avançar que hi haurà una reorganització important”

Si hagués d’explicar, en poques paraules, a les noves generacions d’enginyers industrials acabats de sortir de la facultat què és l’Associació i quin paper desenvolupa, com ho faria?

Els diria que els podem ajudar en totes les fases del seu desenvolupament com a enginyers. Des del moment que acaben la carrera o, fins i tot una mica abans; quan els toqui consolidar-se i, per descomptat, també en l’última etapa d’exercici professional.

Com l’afronta a nivell personal?

Doncs amb el convenciment que ja hem deixat enrere una època de penúries i tenim per davant una nova etapa engrescadora que afrontarem plegats amb el nou degà i la nova junta.