Carrers bruts, bosses d’escombraries amuntegades als carrers, mobiliari urbà deteriorat , parets brutes i plenes de pintades, voreres amb excrements de gossos,... Estem parlant de la Barcelona de finals dels anys 70 del segle passat, la que es va trobar en Josep Maria Serra Martí quan l’any 1980 va assumir la regidoria de serveis i empreses municipals de l’Ajuntament de Barcelona. El 17 de novembre passat, en el marc del programa d’homenatges a ‘Enginyers Il·lustres’ el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya li va dedicar una sessió recordant la seva trajectòria personal, professional i política.
Josep Maria Serra Martí va néixer a Barcelona l’any 1927 al si d’una família de la burgesia tèxtil catalana. Empresari del sector elèctric, membre actiu de Cristians pel Socialisme amb el seu amic Alfonso Carlos Comín, impulsor d’iniciatives socials educatives i culturals (EMI, Nova Terra, Estela, Laia,..), president de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi,... el 1980 entra a l’Ajuntament de Barcelona com a regidor independent en les llistes del PSUC i segueix com a regidor en les llistes del PSC en les eleccions municipals de 1983 i 1987 amb l’alcalde Pasqual Maragall, fins a la seva mort prematura l’any 1991 , mesos abans dels Jocs Olímpics.
les noves màquines de neteja urbana incorporades amb el Pla de Neteja de 1985.
El 1981 la situació dels serveis municipals, i molt especialment els vinculats a la neteja urbana i a la recollida i tractament de les escombraries, era crítica. Si consultem l’hemeroteca veurem que les queixes ciutadanes eren generalitzades i es reflectien en múltiples cartes als diaris queixant-se de la neteja dels carrers i de les elevadíssimes taxes dels serveis vinculats a aquest àmbit, amb vagues anuals que afectaven directament a la qualitat de vida dels ciutadans.
La recepta de Serra Martí per oferir una alternativa es va basar en quatre criteris:
- Conèixer els problemes de primera mà, anar al lloc on es produeixen, parlar amb els ciutadans. Fomentar la participació ciutadana basant-se en el principi que “la ciutat més neta és la que s’embruta menys”.
- Buscar solucions allà on ja tenen experiència. Innovar, però no fer experiments sense criteri. Establir acords amb altres ciutats europees que poden aportar exemples de solució.
- Saber quant costen les opcions que volem prendre i optimitzar el cost dels serveis i la repercussió en taxes i preu pels ciutadans.
- Negociar amb força, amb perseverança i amb claredat i arribar a acords i complir-los. I, a l’hora, implicar les empreses concessionàries en la solució dels problemes.
En un article publicat l’any 1980 (revista CEUMT, n 27), Serra Martí definia així la gestió pública: “Cal afinar els instruments de govern, administració i control, sense els quals no existeix un sistema bo. I distingir que dels tres elements: propietat, gestió i control, la titularitat dels quals no té perquè coincidir, el que és irrenunciable és el tercer”.
Vegem algunes de les accions que va emprendre:
Posar en marxa un nou Pla de Neteja. El 1985 s’acabava el contracte vigent. Era una bona oportunitat per a fer un canvi radical. Els primers passos van ser negociar amb l’empresa concessionària un conjunt de canvis del servei, millorant la qualitat i congelant el cost per a 1982 i aprovar unes noves ordenances. Serra Martí va anar a conèixer les experiències de Paris (amb característiques semblants a Barcelona) i les de Pàdua i Mòdena (on s’aplicaven els sistemes tecnològicament més avançats) i va establir acords de col·laboració amb aquests ciutats. El 1983 va convocar un Concurs Internacional d’Idees per a la neteja de Barcelona, malgrat les pressions, dins i fora del consistori, per a no fer-ho. Va ser un èxit. A partir del projecte guanyador es va dissenyar un pla de neteja i es va licitar amb una innovació molt important: les empreses, amb la mateixa oferta econòmica que oferien, havien de presentar una proposta de pla de neteja amb les alternatives que creguessin oportunes. Calia obtenir el millor preu i, simultàniament, rendibilitzar l’experiència i el coneixement de les empreses , implicant-les en la recerca de les millors solucions. Al setembre de 1985 es va presentar el nou Pla de Neteja, finalment aprovat, en una gran exposició, durant un mes, a l’Hivernacle de la Ciutadella (recuperat per a la ciutat i avui de nou abandonat), que van visitar desenes de milers de ciutadans i moltes de les escoles de la ciutat.
Promoure la participació i la col·laboració de la ciutadania. Dos exemples: a) el Telèfon de la Neteja, un número de telèfon per a que els ciutadans contactessin directament amb els serveis de neteja, denunciant problemes i suggerint actuacions i el Servei de Neteja Immediata, amb 10 equips, amb una furgoneta i dos operaris, 5 en torn de matí i cinc en torn de tarda, de dilluns a dissabte de 8 del matí a 10 del vespre, per a donar resposta a les demandes tan dels ciutadans com dels propis serveis i b) creació dels serveis de recollida selectiva, començant pel dels envasos de vidre, amb el suport d’ANFEVI (associació de fabricants), que es va anar estenent, barri a barri, a tota la ciutat amb la col·laboració de les associacions de veïns i entitats cíviques i, d’acord amb elles, l’Ajuntament aplicava l’estalvi obtingut amb el reciclatge a actuacions concretes seleccionades per les associacions. En tres anys Barcelona igualava els resultats de Paris.
Implicar les empreses en les solucions: l’experiència pionera d’una empresa públic-privada. L’any 1981 el dèficit de la planta incineradora de residus de Sant Adrià de Besòs era molt elevat i la producció d’energia molt baixa, amb aturades constants de funcionament. Es va fer un pla integral de manteniment i reactivació amb l’assessorament d’EdF (Electrecité de France), empresa pública francesa que gestionava una planta bessona a Paris i , paral·lelament, es va negociar amb les quatre empreses concessionàries la creació de TERSA (Tractament i Eliminació de Residus SA), com empresa públic-privada amb un repartiment de capital al 50%. L’èxit de l’operació va ser complet: en tres anys el compte d’explotació tenia superàvit i la producció d’energia assolia resultats equivalents a la planta bessona de Paris i aportava el 50% del consum públic elèctric de la ciutat. El resultat de les millores de gestió, tant de TERSA com del servei de recollida d’escombraries, va significar una contenció radical dels costos i va permetre congelar durant tres anys les taxes que pagaven els ciutadans per aquests serveis. Una millor gestió, un millor servei i un millor preu.
Tot l’anterior, juntament amb altres actuacions com les campanyes “Juga net amb la teva ciutat” (amb una implicació important cap a les escoles), “Barcelona més que mai” i “Barcelona posa’t guapa” liderades per Serra Martí, va permetre a la ciutat de Barcelona fer un canvi radical tan de la qualitat dels serveis com de la imatge de la ciutat i arribar als Jocs Olímpics de 1992 en les millors condicions. El lideratge de Josep Maria Serra Martí va ser, sens dubte, un dels factors claus d’aquest procés i la seva etapa al front dels serveis i empreses municipals de Barcelona continua sent un referent que és important recordar i mantenir present.
En els mateixos anys ‘80, la ciutat italiana de Pàdua va llançar una campanya de conscienciació ciutadana amb el lema ‘La città si specchia sulle strade pulite’ (‘la ciutat s’emmiralla en els carrers nets’). Voldria que ho poguéssim tornar a dir de Barcelona.
