Kreios Space: el sistema de propulsió elèctrica per a satèl•lits

Set estudiants del màster universitari en Enginyeria Aeronàutica de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya han creat una start-up, Kreios Space, per introduir al mercat el sistema de propulsió per a satèl·lits que operen en òrbites baixes, completament elèctric. El sistema millorarà la resolució de les imatges captades pels satèl·lits i permetrà unes connexions més accessibles i de més qualitat dels satèl·lits de telecomunicacions. A més, contribuirà a evitar la ferralla espacial i a reduir el consum de combustible fòssil.

És la primera start-up d’Espanya que neix amb aquest plantejament d’introduir al mercat de la tecnologia aeroespacial un singular sistema de propulsió elèctrica per a aquest tipus de satèl·lits. L’objectiu dels seus impulsors, Max Amer Viñas, Adrià Barceló Gregoriano, Iker Blanco Bravo, Francisco Boira Gual, Francisco Bosch Lloveras, Jan Mataró Núñez Adrián Senar Tejedor, és fabricar a mitjà termini, un propulsor totalment elèctric basat en l’anomenada Air-Breathing Electric Propulsion (ABEP), que genera energia gràcies als motors de font d'helicó (HPT). Aquests motors de propulsió elèctrica per a l'espai estan basats en la generació de plasma a través d'una font de radiofreqüència. El plasma creat gràcies a l'aire atmosfèric s'accelera en una tovera magnètica i així es produeix l'impuls.

Segons explica Adrián Senar, és una tecnologia que no necessita combustibles i, en canvi, aporta molts avantatges. Es basa una idea simple, però que requereix “un desenvolupament de la tecnologia i l'execució complicats". Explica que el motor “s'alimenta de l'aire atmosfèric i de l'energia del sol”. “De fet, la tecnologia de motors HPT s'experimenta des de fa anys en institucions científiques d'arreu del món en col·laboració amb empreses, però nosaltres creiem que és factible utilitzar-la amb aire atmosfèric, sense necessitar combustible”, afegeix. Per això, s’han proposat fer possible aquesta tecnologia i confien en tenir el primer prototip l’any vinent perquè el sistema sigui “plenament factible” el 2023.

kREIOS

L'equip de Kreios Space, format per estudiants del Campus de Terrassa de la UPC, afirma que el sistema que han creat es podrà adaptar tant a CubeSats com de més grandària, i el seu cost variaria entre els 40.000 euros dels més senzills als 200.000 euros, segons el pes i el temps de vida de les missions.

Solució als reptes de la indústria aeroespacial

Alguns dels reptes de la indústria aeroespacial són reduir l'ús de combustibles fòssils, disminuir el cost de les missions espacials, alleugerir el pes dels satèl·lits, reduir el nombre d'aparells que ocupen les òrbites i millorar-ne els resultats. Actualment, els satèl·lits que operen per sota dels 450 mm d'altitud (anomenats d'òrbites molt baixes) es troben amb el problema de l'aire romanent que queda de l'atmosfera, causa d'una caiguda més ràpida de l'aparell a la Terra. Perquè els satèl·lits es mantinguin en òrbita, és necessari utilitzar molta quantitat de combustible fòssil. Per això, moltes missions són inviables a causa del cost. Si aquests satèl·lits no necessitessin combustible, les missions en òrbites molt baixes serien possible, de manera que els satèl·lits es podrien apropar més a la Terra per obtenir millors resultats, sense caure.

Premis

El projecte d'aquests set estudiants ha guanyat el programa UPC Space Santander Explorer, en el qual s'hi han presentat 50 participants. També ha resultat segon classificat, entre 40 equips d'arreu d'Europa, en la categoria d'estudiants del concurs Galactica, en el qual participaven amb el nom d'ABEP (per les sigles en anglès d'Earth-Breathing Electric Propulsion) i on han obtingut un premi de 5.000 euros.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.