La 5G, com ens transforma?
Com un pas més del procés d'augment de la connectivitat, l'extensió de la 5G comportarà canvis en la relació entre les persones i també entre els objectes. Generarà, doncs, un impacte que es pot valorar des de molts aspectes diferents que centraran la 4a Jornada Smart Cities d'enguany. Com canviaran les ciutats amb aquest augment de connectivitat? I les empreses i els treballadors, què hauran de fer per adaptar-s'hi? El progrés tecnològic augmentarà les desigualtats socials? Afectarà tot això a les nostres llibertats? Aquetes són algunes de les preguntes que la comissió Societat Digital d'Enginyers Industrials de Catalunya ha volgut posar sobre la taula i debatre-ho en quatre tallers de discussió on s'han abordat les principals incògnites que envolten la 5G.
La 5G a les ciutats
La implantació de la xarxa de 5G afecta els pobles i ciutats. Les teleoperadores necessiten poder instal·lar antenes per fer possible aquesta nova generació de xarxa i ho fan en un marc legal que els permet poder utilitzar elements de mobiliari urbà com poden ser els fanals, els canalitzacions, les marquesines de les parades d'autobús o el clavegueram. L'aposta és de més antenes però de menys potència. Segons explica Jordi Cirera, IMI de l'Ajuntament de Barcelona, la futura llei de telecomunicacions facilitarà, doncs, el desplegament de les teleoperadores i forçarà als municipis a ''cedir'' infraestructures en una situació d'''indefinició legal''.
Per Cirera, aquest fet ''complica'' els procediments i les gestions actuals perquè obliga, per exemple, a tenir en compte un element més, l'''smart cell'' a l'hora de fer actuacions municipals. Com que no es poden cobrar taxes per aquest concepte, els municipis ho veuen com un problema afegit de gestió i de responsabilitat. Per exemple, diu Cirera, si cau un fanal que té instal·lada una 'small cell', la responsabilitat sobre qui recau? Per això, explica Cirera, s'han volgut ''avançar'' al marc legal proper i ja estan formats dos grups de treball amb el Ministeri d'Economia i Transformació Digital, operadores i professionals per buscar solucions i buscar un acord ''abans que sigui un fet real''. ''Per primera vegada, anem per davant de la necessitat'', conclou Cirera.
I les empreses i els treballadors?
Les empreses tampoc no s'escapen d'aquests canvis. Amb la COVID-19, la transformació digital s'ha vist accelerada i ha generat un ''punt d'inflexió de no retorn'' que acosta la societat cap a un nou paradigma. Les empreses han hagut de trencar la ''barrera física''. Jaume Figueras, CTO de Nokia, assenyala que amb la pandèmia s'ha fet més evident que ''no necessitem estar en un lloc físic per fer una activitat determinada''. Però en canvi, sí que cal estar connectats. Aquesta connexió implica requerir una millor seguretat, tant per treballadors com per proveïdors. Alhora, també s'han de trencar les barreres de mobilitat, ja que no només el treballador pot ser a casa seva o a la segona residència, sinó que pot estar assistit remotament. Per tant, es pot donar una mobilitat externa extrema però connexió total amb l'empresa amb total seguretat.
Però quan ''obres'' l'empresa, explica Figueras, cal superar el problema de la seguretat perimetral complementant-la amb programacions més adaptables, per exemple. I la 5G comença a ''recollir' també la hiperconnectivitat segura.
L'assistència que ara utilitzem per viatjar amb el GPS, per exemple, serà cada cop més estesa i els treballadors hauran de treballar ''colze a colze'' amb algoritmes i intel·ligència artificial i la seva activitat professional estarà ''per sobre'' d'aquests processos per la qual cosa necessitaran entrenament i competències més avançades.
Els humans del futur
Conscient que tot són especulacions perquè ningú no sap com evolucionarà la tecnologia, el publicista Jesús Muñoz, veu que la irrupció de la 5G combinada amb els avenços de la intel·ligència artificial ajudarà a l'home a fer un nou ''pas evolutiu'' a través de la incorporació de la tecnologia al cos humà. Ho situa en el ''transhumanisme''. ''Per la via de la tecnologia'', diu Muñoz, ''millorarem la nostra condició física i altres aspectes de la categoria de l'ésser humà''.
Les piràmides socials no podran esquivar aquest nou estadi i, per tant, les elits tindran accés al transhumanisme abans que altres classes socials, assegura Muñoz. Hi haurà ''bretxa'', assegura Muñoz, perquè és inevitable. Per Muñoz aquesta desigualtat és recurrent i ''l'essència'' del capitalisme però reconeix que tota aquesta tecnologia acabarà sent massiva com ho ha estat tota la que s'ha anat desenvolupant fins ara, i fins i tot, escurçant els temps entre que arriba a les classes més altes i s'estén a tota la societat.
On queden les llibertats?
Si la 5G comporta un augment de connectivitat i de capacitat de caràcter global que, sense regulació, pot generar cert perill en la protecció dels usuaris que cedeixen les seves dades a les grans plataformes de serveis. Així ho veu l'enginyer industrial i exdegà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Joan Majó, que defensa la tecnologia com una ''bona eina'' però n'alerta dels perills que suposa sobretot la manera com es recullen i es fan servir les dades que s'introdueixen a les plataformes i la possibilitat que es manipuli la informació i generar ''fake news''. Per això, Majó aposta per ''recuperar'' cert procés de regulació i establir normes per evitar aquest mal ús de les dades que generen informació. Compara la situació amb les legislacions ''antimonopoli'' i assegura que ''defensar la llibertat'' no vol dir ''defensar-la sense límits''. Per Majó, aquests límits han de permetre atribuir responsabilitats que, actualment, les plataformes no assumeixen perquè manca aquest marc regulatori que hauria de ser ''global''.