La COVID canvia la manera d’equipar els hospitals

El projecte dels edificis annexos a cinc centres hospitalaris per fer front a la COVID-19 no només ha suposat un canvi en la manera de projecte i concebre les obres, tal com ja vam avançar en aquest reportatge, sinó que ha aportat també innovacions en molts d’altres aspectes, com són els procediments per abastir i equipar totes aquestes instal·lacions. Darrere la voluntat d’ampliar el nombre de llits del sistema sanitari amb uns ‘’espai pulmó’’ que no obliguessin als hospitals a retardar l’activitat programada als centres sanitaris, els equips del CatSalut han fet possible, també en temps record, l’equipament de les cinc instal·lacions. Com? Doncs modificant metodologies de treball i comprimint els terminis en el menor temps possibles.

Aquests canvis han estat exposats aquest dimarts a la primera jornada del cicle Innovacions aplicades a l'ampliació de cinc hospitals en 20 setmanes. Innovacions organitzatives que organitza la comissió d’Enginyeria de la Salut d’Enginyers Industrials de Catalunya precisament per posar en valor el repte que ha suposat impulsar aquests annexos en un període de temps tan curt, en comparació a l’habitual que, segons els experts, hagués pogut ser de fins a quatre anys. La concentració de les fases de projecte i construcció ha estat una peça clau que ha abreujat tots els terminis perquè s’ha fet servir una nova metodologia de treball però aquesta innovació també s’ha donat en l’àmbit tecnològic que implica la compra dels equips que vestiran les instal·lacions: des del mobiliari d’oficina, els accessoris o l’equipament clínic i mèdic.

Segons ha explicat als Fulls d’Enginyeria l’enginyera del CatSalut Teresa Altadill, responsable del Pla Estratègic de Renovació Tecnològica del SISCAT, com que habitualment entre el projecte i la finalització de l’obra passa un termini llarg – més d’un any - , el pla d’equipaments no es comença a treballar al mateix moment. De fet, es pot treballar en el pla d’equipaments entre sis i sis mesos i, en aquest cas, es va fer en un sol mes. Des d’un inici, en el període de licitacions obert el juliol, es van haver de fer uns plans funcionals de manera que permetien  preveure, explica Altadill, el 90 % de les necessitats. El 10 % restant, explica l’enginyera, és variable i es va ajustar al tram final de l’obra –en aquest cas a la tardor-, per poder posar en servei la instal·lació.

Però per fer possible aquesta previsió i anticipadament, detalla Altadill, cal tenir un marc legal que empari aquestes adjudicacions. És la manera d’‘’estar preparats’’ si es necessiten compres ràpides. Si es té en compte que els terminis habituals per als concursos són entre vuit i deu mesos, Altadill defensa la figura dels acord-marc que permeten ser estrictes a la normativa però en canvi, fer compres ‘’ràpides i àgils’’, com demanava en aquest cas la situació per COVID-19. Altadill explica que precisament s’està a punt de publicar el primer acord-marc multimarca, després d’un treball conjunt amb les entitats. Serà per equips de radiologia i es preveu que puguin arnar ampliant a altres equips i àmbits. 

A banda, però, dels processos de compra i provisió, també s’ha modificat la metodologia de treball, en general, per poder complir l’objectiu de construir els cinc annexos en només vint setmanes. Segons ha detallat la també enginyera Núria Curriu, tècnica d’equipaments del de la divisió de recursos físics CatSalut tots aquests canvis també han tingut conseqüències a l’hora de planificar la posada en marxa de les instal·lacions. Curriu explica que normalment, la fase de trasllat i equipament de la instal·lació es fa amb una comunicació ‘’feble’’ amb la resta dels agents involucrats ja que tot el projecte se separava en unes cinc o sis fases que, fins ara, se solapaven poc. Amb la construcció d’aquests cinc annexos, les fases s’han concentrat en dues, cosa que ha escurçat clarament els terminis, i s’han fet reunions pràcticament diàries per detallar el seguiment de tot el projecte, inclòs doncs, el pla d’equipaments. D’aquesta manera s’ha pogut millorar la planificació tant de les compres com del trasllat de tot el material a l’obra.  

Per fer-ho possible, explica Curriu, ha estat clau la digitalització de l’administració. El projecte va enganxar a l’administració ja plenament digitalitzada i les persones que hi treballaven estaven equipades amb els portàtils i les eines informàtiques imprescindibles per poder treballar en remot. Curriu detalla que les trobades virtuals que han facilitat molt la presència de tots els implicats en les reunions on s’havien de coordinar determinades decisions i la possibilitat de compartir informació ha permès que els equips de treball hagin estat ‘’molt més àgils’’.  Per Curriu, aquest és un dels canvis que, de cara al futur, es podrà continuar aplicar per agilitzar tot tipus de projectes.

La logística en la posada en marxa

La posada en marxa dels hospitals, des que les obres havien de ser finalitzades fins que entraven en funcionament amb l’acollida dels primers malalts, també ha patit canvis en aquests projectes. Un tret diferencial en el projecte dels cinc annexos ha estat la manera com gestionar la compra de material. Si l’acord-marc ha estat el procediment burocràtic que ho ha permès, també s’han donat canvis de planificació per gestionar d’una manera organitzada l’arribada de tot el material.

D’aquesta manera, s’ha pogut disposar del magatzem on guardar part del que es comprava i anava arribant mentre els solars encara estaven en obres. Així, a més de no dependre dels lliuraments concentrats en pocs dies, s’ha pogut reduir el nombre de proveïdors que havien d’accedir a les instal·lacions dels 30 o 35 camions als 4 o 5. Per exemple, es va decidir, explica Curriu, que alguns equips els portaven directament els proveïdors, com poden ser els equips de rajos, o d’altres que, per una qüestió de volum (mobiliari de despatx i taquilles de vestuari), era més pràctic aquest trasllat. D’altres, en canvi, com poden ser carros de cures, monitors, cadires o respiradors, es van emmagatzemar de manera que amb un sol viatge es podien traslladar molts més elements. Tenir l’ascensor i els accessos lliures per fer aquests trasllats van ser elements a tenir en compte a l’hora d’equipar els annexos.

Curriu dubta que el magatzem pugui ser una innovació que perduri en els futurs projectes però si que considera que cal tenir-lo en compte com un element rellevant quan els terminis són justos. En aquesta ocasió, a més, Curriu assegura que es va començar a portar i instal·lar tot el material quan les obres encara no estan acabades, una situació insòlita que va requerir estar més amatents a la neteja i cura de tots aquests aparells i posar sistemes de videovigilància per qüestions de seguretat. EN alguns moments, relata Curriu, es podien estar muntant equips en unes instal·lacions per on passaven un centenar d’operaris cada dia

Un objectiu comú, clau de l’èxit

Tant Altadill com Curriu coincideixen en que el treball conjunt i la col·laboració entre diferents agents i fases del projecte ha estat la clau de l’èxit per aquests cinc annexos, així com tenir un ‘’objectiu comú’’ on arribar. Per Curriu, a més, Ha posat sobre la taula de treballar de manera conjunta amb equips multidisciplinaris, un fet que dotarà de més ‘’agilitat’’ a tots els projectes d’ara en endavant. Aquesta agilitat, diu Curriu, implica una ‘’obertura de ment’’ per fer alguns processos i procediments d’una manera diferent a la que s’està acostumat.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.