A finals d'aquest 2020 o, a tot estirar, les primeres setmanes del 2021, el sistema sanitari Català disposarà de 489 llits més que han de permetre fer front a la pandèmia de la COVID-19 durant els mesos d'hivern. Estaran ubicats en els recintes hospitalaris de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l'Hospital de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat, l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona i l'hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. El Govern hi destina 85 milions d'euros i l'objectiu és que aquests espais, un cop la COVID-19 remeti, s'utilitzin en funció de les necessitats de cada centre assistencial.
El repte de CatSalut és gran perquè no només han hagut de buscar la manera de quadrar les inversions de cada centre hospitalaris i fer-les compatibles amb les inversions previstes en un futur, sinó que s'han hagut d'adaptar procediments, processos i tràmits per fer-ho possible.
Però, com s'aixequen cinc hospitals en només vint setmanes?
La idea sorgeix el mes de juliol passat fruit de la necessitat de tenir una resposta preparada en cas que, l'epidèmia, repeteixi episodis com el del més de març. Per això, el responsable d'infraestructures de CatSalut, Martí Ballart, aposta per construir uns annexos als hospitals –aglutinant inversions previstes tenint en compte les inversions futures a cada centre- que puguin entrar en servei en tan sols sis o set mesos. Les característiques d'aquests projectes es defineixen a partir d'un estudi que es va fer durant l'etapa més difícil de la pandèmia que ja havia analitzat la viabilitat de construir un hospital gran que donés flexibilitat al sistema.
Al juliol doncs, es va començar la redacció de plecs i els primers contactes amb els equips que ho podrien fer per tenir llestes les infraestructures a finals d'any. En un procediment habitual, aquest termini es pot allargar fins a tres anys, i per tant, s'ha hagut d'apostar per un canvi de metodologia en què tots els agents implicats, administració, hospitals, consultors, arquitectes, enginyeries i consultors, han hagut d'adaptar-s'hi.
L'enginyer industrial, Toni Campos, CEO d’Enaltis i membre de la comissió d'Enginyeria de la Salut d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha format part de l’equip des que el juliol va començar tot. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Campos ha detallat quins són els elements més importants pels quals van apostar, basats en el Lean Design, BIM, IPD (Integrated project delivery) i Lean Construction.
En primer lloc, Campos creu que ha estat primordial que els professionals sanitaris poguessin entendre les ''servituds'' que imposa una nova infraestructura i viceversa, és a dir, que tots els implicats en la construcció dels espais, entenguessin quina feina fan metges i infermers en els processos d'atenció sanitària. ''Els professionals sanitaris no entenen un plànol i els enginyers i arquitectes no entenem el procés assistencial'', diu Campos, per tant, el primer pas era de ''comprensió'' per entendre les necessitats i van comprovar que no tots necessitaven el mateix però van apostar per mantenir sempre l'esperit de la''màxima polivalència'' que han de tenir els annexes.
A diferència d'altres obres, en aquest cas s'han fet equips integrats. Campos explica que normalment estan ''fragmentats'' i que en aquesta ocasió s'ha apostat per ''comprimir'' tot el procés de manera que les diferents fases (concepció, disseny i construcció) es desenvolupin ''en paral·lel i per fascicles'' i de forma iterativa i de manera col·laborativa. És el que es coneix com IPD i permet, entre altres coses, poder prendre decisions de disseny per afavorir el cost, o deixar per més endavant, per exemple, el disseny interior, i per tant, pots compatibilitzar la construcció de l'estructura amb el disseny de l'interior.
En una línia similar s'ha potenciat la planificació col·laborativa (Last Planner System), és a dir, cada equip fixa el termini i es compromet a complir-ho. Per controlar-ho, explica Campos, es fa una planificació ''en cascada'': primer a llarg termini, una cada tres setmanes –que permet detectar restriccions què poden aturar una activitat i eliminar-les a temps- i una setmanal, per revisar la feina prevista i la que realment s’ha fet. L'objectiu, diu l'enginyer, és ''aprendre de manera col·laborativa'' per anar planificant cada vegada millor. Aquesta filosofia s’implementa en diferents nivells de reunions amb procediments de validació i aprovació.
Campos reconeix que aquesta no és la manera de treballar habitual però està convençut que ''és el futur''. I és que, per exemple, han utilitzat la modelització prèvia (BIM) per tenir una ''visió real'' de l'espai i detectar quins canvis requereixen els professionals de la salut. Així, han pogut mostrar a metges i infermers com serà, amb un prototip, i ''fer-los entrar en la infraestructura'', l'espai de cada pacient i els professionals han pogut dir-hi la seva, aportar si creien que hi falta algun aspecte important i comprovar que tot és el més funcional possible. De la mateixa manera, amb el modelat BIM es detecten “col·lisions” o problemes abans de construir l’edificació i les seves instal·lacions.
Obres en marxa
De moment, les obres fa un parell de setmanes que estan en marxa, i també en aquest procés, s'ha procurat buscar el màxim de rapidesa i agilitat, preparant un ''caldo de cultiu'', diu Campos, per la innovació. Quan es va preguntar al mercat per ''solucions'' per a construcció ràpida, la resposta ha estat ''increïble'', amb propostes imaginatives tècniques i constructives a favor de la preindustrialització i fabricació a taller, que era l'única manera d'assumir el repte. Perquè Campos, recalca que no es tracta de fer ''quatre barracons'' sinó que el gran repte és fer edificis que han de durar 30 anys amb polivalència formal i funcional molt àmplia que més enllà de la pandèmia, pugui cobrir necessitats d'altres.
Donat que ja d'entrada, el calendari d'execució del projecte era incompatible amb els terminis de tramitació que es requereixen en un concurs ordinari o en un negociat d'emergència, les adjudicacions s'han fet per un procediment d'emergència, previst a la llei de Contractes del Sector Públic i a la Disposició transitòria 2a del decret 26/2020 de mesures extraordinàries en matèria sanitària i administrativa. El CatSalut ha desenvolupat el projecte amb el suport d'un equip d'arquitectura, PMMT, que s'ha encarregat de l'avantprojecte a través d'un contracte de servei, i després s'ha licitat l'execució i el desenvolupament de les cinc actuacions on hi intervenen sis despatxos d'arquitectura mencionats anteriorment. Tot i no poder-se fer un concurs públic –i per evitar recórrer a l'adjudicació directa-, el CatSalut ha promogut la participació i la competència entre les empreses per a què s'hi poguessin participar totes les empreses que van mostrar-hi interès per alguna de les fases del projecte.
Finalment són una trentena de companyies i UTEs les que hi estan treballant, a banda del CatSalut, que hi fa la inversió, dels professionals de l'Institut Català de la Salut (ICS) i dels responsables d'infraestructures del Consorci Sanitari Integral, la construcció dels equipaments està en mans d'empresa del món de l'enginyeria(Bis Estructures, Proisotec, Serra Capmany, Suris, ARG Engineering,ARCbcn Consultors Enginyers, SOGESA, Dominion, Ingenia Studio, Einesa, Cimelsa), de la consultoria Lean (Enaltis, Eficcax, Bimetric, Juan Felipe Pons) de l'arquitectura (PMMT, Sulkin Marchissio, Llongueras Clotet, Vitaller Arquitectes, Luis Moran arquitectes i Breezer Innovacion Arquitectura), de la consultoria (Font-Grau, Enne, G3) i de la construcció (Constructora d'Aro –Compacthabit, Calaf, Rossell-Giner, Copisa, Construcció i Control, Sorigué, Bosch-Pascual, Rubau).
Cada espai té un cost estimat, segons el CatSalut, d'entre 11,5 i 13 milions d'euros que, sumant-hi l'equipament en funció dels usos, suposarà, doncs, la inversió de 85 milions d'euros.
