“La digitalització suposa un trànsit cap a una indústria més intel·ligent i productiva, que aporta béns i beneficis de major qualitat i crea llocs de treball”. Amb aquesta contundent afirmació, Josep Canós, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va exposar la postura dels enginyers industrials davant de l'impacte social i econòmic de la transformació digital. En un escenari idoni com la Barcelona Industry Week, que es va celebrar del 16 al 18 d’octubre a Fira de Barcelona, es va celebrar la jornada Diàlegs entre Enginyers i Economistes, amb l’objectiu de crear debat sobre l’anomenada nova revolució industrial.
L’economista Jordi Angusto, en representació del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va assenyalar que “la tecnologia ens porta cap a un output potencial, però aquest no sempre respon a un output real”. L’economista veu necessari un canvi de model a nivell global que doni resposta a les persones sense qualificació, que queden excloses d’aquesta nova revolució industrial, i defugir de la renda bàsica universal.
En aquest context, Canós va apostar per la ràpida capacitat d’adaptació “de les noves generacions d’enginyers a la nova indústria perquè estan molt ben preparats”. Ara bé, va remarcar que cal treballar perquè la gran inversió en formació es vegi recompensada amb llocs de treball de qualitat i bons salaris.
Límits ètics de l’activitat tecnològica
El segon diàleg de la jornada, que va girar al voltant dels límits ètics de l’activitat tecnològica en la nova indústria, el van protagonitzar el president d’Eurecat, Xavier Torra, i el professor emèrit d’Economia i Ètica de l’IESE Business School, Antonio Argandoña. Torra va assenyalar que la ciència no té límits, però que les activitats tecnològiques, que són l’aplicació de la ciència per a les persones, han de ser limitades des de les mateixes empreses: “Tot directiu té, constantment, el dilema entre ètica i mercat. Per aquesta raó és necessària una entitat reguladora”.
Per la seva banda, l’economista Antonio Argandoña va recordar una frase d’Aristòtil: “L’ètica l’aprenem de les persones que viuen en la virtut”, i va concloure el debat assenyalant que “en l’ètica, només ens queda creure en la bona voluntat”.
La jornada va ser clausurada per la directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Maite Villaroya, que va subratllar que les solucions tecnològiques ja no són una opció de futur sinó de present. Amb 15.000 empreses del sector de les TIC i amb una inversió de quinze milions d’euros, Villaroya va defensar que “Catalunya té tots els ingredients per convertir-se en un hub tecnològic”.
