Espanya ha afrontat una transformació profunda del seu sistema energètic, marcada per l’objectiu d’assolir fins a un 81% de generació elèctrica renovable l’any 2030. En aquest context, la gestió de l’equilibri entre oferta i demanda ha esdevingut un repte estructural.
Segons es recull a l’informe “Impulsando el futuro energético de España: la importancia vital de la flexibilidad de la demanda”, la flexibilitat de la demanda s’ha posicionat com una eina clau per gestionar aquesta nova realitat energètica. Anna Casas, d’Octopus Energy, ha explicat aquest informe en una jornada al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i en recollim els cinc punts més rellevants.
1. De consumidors passius a actors actius
La flexibilitat de la demanda (Demand Side Flexibility, DSF) s’ha consolidat com la capacitat dels consumidors d’ajustar el seu consum energètic en funció de senyals del sistema. Aquest enfocament ha obert la porta a una evolució del model energètic, en què llars i empreses han començat a esdevenir actors actius.
L’informe indica que, de cara al 2030, fins a un 11% de la demanda elèctrica podria ser modulada, gràcies a tecnologies com el vehicle elèctric, les bateries domèstiques o els sistemes de climatització intel·ligents.
2. Integrar renovables amb eficiència
La integració massiva d’energies renovables ha generat nous reptes operatius. Sense flexibilitat, part d’aquesta energia es desaprofita. L’informe estima que els vertits renovables podrien arribar als 21,7 TWh anuals el 2030, i s’evidencia així un important marge de millora.
En aquest sentit, la flexibilitat de la demanda podria permetre:
- Reduir fins a un 73% els vertits de renovables
- Recuperar aproximadament 7 TWh anuals d’energia neta
Aquests resultats apunten a una millor utilització dels recursos renovables disponibles i a una major eficiència del sistema.
3. Impacte en els costos i el sistema
Un dels aspectes més rellevants és l’impacte econòmic. L’informe quantifica que el desplegament de la flexibilitat de la demanda podria generar fins a:
- 2.539 milions d’euros d’estalvi anual net per al sistema elèctric
- 2.595 milions d’euros d’estalvi en el mercat majorista
- 433 milions d’euros d’estalvi en infraestructures de xarxa de distribució
Aquest impacte també s’ha traslladat als consumidors:
- Fins a 95 € d’estalvi anual per llar
- Uns 45 € addicionals per a usuaris de vehicle elèctric
4. Seguretat i estabilitat en un nou context energètic
La flexibilitat de la demanda ha esdevingut un element clau per a la seguretat del sistema. En un entorn amb menor presència de generació convencional, la capacitat d’ajustar la demanda pot contribuir a:
- Reduir la dependència de combustibles fòssils
- Millorar la resposta davant pics de demanda
- Minimitzar tensions en la xarxa elèctrica
A més, l’informe estima una reducció de fins a 1,2 milions de tones de CO₂ anuals, associada a una millor integració de les energies renovables.
5. Un potencial encara per desplegar
Malgrat els beneficis identificats, el desplegament de la flexibilitat de la demanda a Espanya encara ha estat limitat. Actualment, només una part reduïda d’aquest potencial participa en els mercats energètics, amb una capacitat assegurada d’uns 609 MW en el servei de resposta activa de la demanda.
L’informe identifica diverses barreres:
- Regulació i disseny de mercat obsolets
- Requisits tècnics excessius
- Marcs de polítiques incomplets
Cap a un sistema més resilient i eficient
En definitiva, la flexibilitat de la demanda s’ha consolidat com un vector estratègic per al futur energètic. Amb un potencial estimat de fins a 14 GW de flexibilitat per reduir demanda i 18 GW per incrementar-la, el seu desplegament pot transformar el sistema elèctric espanyol.
Tal com conclou l’informe, l’aprofitament d’aquest recurs serà determinant per avançar cap a un model energètic més eficient, sostenible i competitiu, i situa l’enginyeria en el centre d’aquesta transformació.
