La IA revaloritza el coneixement

El novembre passat va aparèixer el ChatGTP, una eina basada en intel·ligència artificial capaç de mantenir converses en diversos nivells de llenguatge. Segons la pròpia web de l’empresa OpenAI, “El format de diàleg permet que ChatGPT respongui preguntes de forma seqüencial, admeti els seus errors, qüestioni premisses incorrectes i rebutgi sol·licituds inadequades”.

La seva aparició i el fet que sigui de lliure accés ha generat un gran rebombori sobretot a l’entorn de l’ensenyament. Els diaris han publicat articles sobre aquest tema preguntant-se pels seus efectes en el procés d’aprenentatge. Estudiants i professors de les universitats l’hem provat i fins i tot alguna universitat ja ha detectat un treball desenvolupat amb aquesta eina. El professorat de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona també s’hi ha interessat. Hi ha qui li ha preguntat la solució d’exercicis de càlcul i d’àlgebra, hi ha qui li ha preguntat per definicions d’automàtica, també se li ha demanat que resolgués un problema d’examen de programació, se li han plantejat qüestions no elementals d’enginyeria mecànica i, fins i tot, hi ha qui l’ha aprofitat per completar alguna sol·licitud de projectes. El chatGPT ha donat respostes molt satisfactòries en la majoria de les qüestions plantejades, en particular aquelles que es poden resoldre a partir de procediments clarament establerts o aquelles que ha pogut resoldre a partir de resultats parcials que ha trobat a la web.

És una opinió generalitzada que estem davant d’un salt qualitatiu important. En la meva opinió és comparable al que va representar l’ús de les computadores en el món de l’anàlisi numèrica i les seves aplicacions.

Pels universitaris l’ús generalitzat d’aquestes eines representa un repte tant des del punt de vista del què ensenyem, de l’aprenentatge de l’estudiant i, també, de l’autoria dels treballs que se’ns presentin. Una actitud pot ser prohibir l’ús de l’eina, actitud comparable a la prohibició de l’ús de les calculadores a l’ensenyament primari o mitjà. Tanmateix, atès que el futur enginyer disposarà d’aquest tipus d’eines, com avui dia pot disposar de programari específic de simulació, disseny o optimització, per a citar-ne alguns, no crec en la prohibició d’aquesta mena d’eines. Crec que el que ens pertoca és analitzar-les detalladament, en el nostre cas en el context de l’enginyeria industrial i preparar convenientment als nostres graduats i màsters perquè les puguin utilitzar.

Així per exemple, en el cas d’un problema concret o d’un projecte, l’usuari haurà de saber-lo plantejar de forma adequada, també haurà d’entendre les respostes que rebi, i analitzar-les amb rigor i esperit crític i, si escau, replantejar el problema o reconduir el xatbot en cas que la solució que ha obtingut sigui errònia o no sigui suficientment satisfactòria. I després, probablement, l’haurà d’explicar al seu grup de treball o l’haurà d’aplicar i, per tant, li caldrà haver entès aquelles respostes. Dono per fet que els resultats numèrics seran correctes.

Per tal d’entendre els resultats i analitzar-los amb rigor i esperit crític és imprescindible que l’usuari tingui coneixements ben fonamentats de la matèria on s’emmarqui el problema que vol resoldre; i per tal de replantejar el problema o reconduir la resolució del xatbot es requereix un coneixement ampli de diverses tècniques en un o més d’un camp de l’enginyeria, atès que un determinat problema pot ser tractat des de diversos punts de vista.

En un llenguatge molt més planer diria que l’usuari ha d’estar més habituat a preguntar-se quins resultats teòrics o quines tècniques pot utilitzar per a resoldre un determinat problema que no pas a preguntar «i això com es fa?»; pregunta que tots hem posat en un moment o altre a Google per tal de solucionar la instal·lació d’un programari, per aprendre a fer una determinada manualitat o reparació domèstica, i que els que són digitals de naixement utilitzen en moltíssimes ocasions; potser, fins i tot per estudiar.

Sortint del mon universitari i anant a l’empresa o a l’administració ens podem preguntar a quins professionals afectarà més aquesta revolució. Potser és molt aviat per apuntar respostes però, com diu un company enginyer de telecomunicacions, prefereixo que el barber o la perruquera siguin persones que no robots. En el cas de professions de nivell mitjà, i fins i tot alt, no és tan evident!

Estic convençut que l’aparició d’aquesta mena d’eines tornarà a donar valor al coneixement, a l’estudi de la teoria tant de matèries científiques com tècniques. Altrament no se m’ocorre com es podran analitzar amb rigor i esperit crític les respostes d’aquests xatbots i altre programari que anirà apareixent. I me n’alegro!

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.